Josep M. Tost: 'La mà de l´home es fa evident en els espais naturals en qüestió de residus i només podem canviar-ho nosaltres'

Els propers dies 8, 9 i 10 de maig es celebra l'European Clean Up Day. És per això que des de l'Agència Catalana de Residus (ARC) es fa una crida a tothom que vulgui participar a netejar els espais naturals. Consulta l'actuació més propera al teu municipi a la web de l'ARC: www.arc.cat

El director de l'ARC, Josep M. Tost, parla al Diari sobre la necessitat de protegir el nostre entorn i quina és la feina que duu a terme l'éns que dirigeix buscant aquesta finalitat.

- Descuidem el nostre entorn?

- Els catalans i catalanes sabem que hem de reciclar, però ens manca tenir-ho absolutament interioritzat, com un hàbit més en la nostra vida. Els estudis ens indiquen que la separació dels residus i la recollida selectiva són una tasca que sabem que hem de fer, que és necessari fer, sabem que hem de cuidar el nostre entorn, que en som responsables, però tot i així ens queda recorregut.

Hem avançat molt i ben segur que continuarem avançant, només cal veure les dades de residus municipals del 2013, al conjunt de Catalunya selectivament la recollida selectiva neta és d’un 38%, al Camp de Tarragona d’un 36,01% i un 48,13% a les ebrenques, com veureu 10 punts per sobre de la mitjana de Catalunya.

Ens queda recorregut, cert, però ara podem dir amb orgull que tots els agents estem implicats en la millora del nostre entorn. Aprofito per agrair la gran tasca que han portat a terme Ajuntaments, Consells Comarcals, Consorcis, etc. i felicitar-los per resultats, per haver treballat conjuntament amb l’Agència de Residus en la realització de campanyes de conscienciació i sensibilització, les quals han estat una peça clau perquè la ciutadania sigui conscient que és i ha de ser una peça clau per avançar.

- Per què algun cop no som conscients del mal que podem provocar si no cuidem el nostre entorn?

- La cultura de la individualitat i d’«anar de pressa» en algun moment no ens permet fixar-nos en els problemes comuns i globals, ni ser conscients de les millores que podem aconseguir amb l’acció col·laborativa i conjunta de tota la societat. A vegades en la nostra comoditat, ens costa pensar en global i, sobretot, ens costa pensar en l’impacte mediambiental de les nostres accions individuals. Però com he dit abans, cada cop els ciutadans tenim més clar que el futur del nostre planeta esta en les nostres mans.

- Quin és l’espai públic més vulnerable a la nostra demarcació?, la platja?, els rius?

- Els espais naturals són tots molt vulnerables. En el cas dels municipis turístics de la costa, les platges pateixen la massificació i l’acumulació de residus. La mà de l’home es fa evident en qualsevol espai pel que fa als residus, i només podem canviar-ho nosaltres mateixos.

Els pròxims dies 8, 9 i 10 de maig es durà a terme la campanya «Let’s Clean up Europe», un dia que tota Europa ens posen a netejar espais, Catalunya ja fa anys que hi participem, tenim més de 100 municipis que hi treballarem per neteja aquells espais que han patit alguna agressió. En aquests dies de neteja es realitzaran un seguit d’accions de neteja en espais naturals del nostre entorn per part dels ciutadans i amb la col·laboració d’entitats i associacions de voluntariat ambiental. Us animo a participar en les que tingueu més a prop del vostre municipi, és una manera de participar.

- Les campanyes puntuals que fan associacions, ajuntaments o empreses són insuficients? Qui ha de posar-se al capdavant per fer-les més constants i intensives i coordinar-les?

- Les campanyes de sensibilització són la peça clau perquè tot aquest engranatge funcioni, pensar que les campanyes no serveixen per a res o tenen un límit d’influència en la ciutadania és totalment erroni. Sabem que són absolutament imprescindibles i necessàries. Hem de continuar desenvolupant campanyes per arribar a interioritzar la recollida selectiva de residus com un acte més de la nostra vida quotidiana. Si cal, més intensivament.

Des que he assumit el càrrec de director de l’Agència de Residus de Catalunya, una part important de la meva tasca ha estat conèixer l’estat de la gestió dels residus a Catalunya, conèixer de prop el treball que fan les empreses i qui hi ha al capdavant i oferir la màxima col·laboració per avançar en propostes de millora en aquest camp. També he tingut un important treball amb els agents públics responsables de la gestió de residus: ajuntaments, consells comarcals, consorcis, mancomunitats.

- Com es gestionen els residus que es recullen dels espais públics?

- Els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, tenen també la consideració de residus municipals.

Els residus municipals, per la seva importància estratègica i la seva presència en el conjunt de la societat, disposen d’un programa de gestió, d’una planificació d’infraestructures i d’un model de gestió específics. El model de gestió vigent i les bases de la planificació es fonamenten, entre d’altres, en els principis de proximitat, de suficiència i de responsabilitat del productor, i també en la jerarquia establerta per a les diferents formes de gestió, que dóna prioritat a les actuacions de prevenció, a la recollida selectiva.

- Les zones massificades pel turisme són les que més pateixen aquesta acumulació de brutícia?

- En general el turisme té un impacte important sobre el medi. La gestió dels residus al món turístic és complexa, es caracteritza per uns pics elevats de generació de residus, sobretot atribuïbles a l’activitat comercial i turística dels municipis. Aquest és un aspecte que els ens locals d’aquests territoris turístics hi dediquen esforços, però també és important que el mateix sector s’impliqui, sobretot la restauració i els hotels, en establir vies de gestió dels seus residus de forma que es recullin selectivament i se n’aprofiti al màxim. Per altra banda, també cal conscienciar els turistes, que no oblidin els seus hàbits de reciclatge quan estan de vacances.

Sens dubte convé dissenyar estratègies de reconversió del model existent per tal de retornar-los a uns paràmetres més sostenibles. En aquest sentit la sensibilització és un dels grans aspectes a treballar per un turisme de qualitat: cal conscienciar molt, treballar braç a braç amb els ajuntaments, les associacions per tal que les activitats turístiques es desenvolupin de forma adequada, i tinguin els elements necessaris en cada cas adaptats per tal de possibilitar una millor gestió dels residus.

- De quin país hem d’aprendre a cuidar el nostre entorn?

- El nostre referent són els països del nord i centre d’Europa (Àustria, Bèlgica, Alemanya), amb alts nivells de recollida selectiva, i és on volem arribar. Segons les darreres dades d’EUROSTAT a Alemanya per exemple el 64% dels residus són aprofitats materialment i el 35% són valoritzats energèticament, quedant només un ínfim 1% que va a abocador. El mateix passa a Àustria, on el 59% dels residus són aprofitats materialment i el 37% són valoritzats energèticament, quedant un 4% que va abocador. A nosaltres ens interessa situar-nos en aquests escenaris on tot s’aprofita primer materialment, i el que no es valoritza energèticament, amb tendència a l’abocament zero.

- Quins plans té la Generalitat per poder minimitzar aquest impacte negatiu?

- Europa ens marca la pauta. En aquest sentit, i seguint la línia de les directives europees enfocades clarament cap a l’economia circular, la nova planificació de residus que tenim en curs (el PRECAT20) fa especial èmfasi en el seu concepte com a recurs. En les darreres dues dècades, gairebé tots els països europeus han fet un gran canvi en les seves polítiques de residus. A partir d’una realitat on no eren més que una qüestió incòmoda que s’havia d’amagar, a una actitud plenament conscient al voltant del 3 «R» (la reducció, reutilització i reciclatge). I ara un salt més amb l’aplicació d’una economia circular que els posi com a recursos. El camí a seguir el tenim clar i hem assentat les bases per fer el salt cap a estratègies que disminueixin de forma clara l’abocament de residus i per obtenir, al final, un retorn a la cadena productiva de tot el que ara donem per perdut.

Per altra banda, també voldria destacar la creixent implantació del model de recollida porta a porta, que aconsegueix assolir nivells de recollida selectiva i recuperació més alts i regulars. Aquest sistema, a més, permet l’aplicació de taxes d’escombraries de pagament per generació, una manera efectiva d’aconseguir bons resultats en prevenció de residus i que també permet atribuir a cada usuari un cost d’acord a la quantitat real de residus generats. Així es trasllada el principi «qui contamina paga» a la taxa de residus, premiant als ciutadans i comerços que fan l’esforç per reduir els seus residus i separar-los correctament.

Pel que fa al sector turístic, una bona eina que el Govern ha anat impulsant aquests darrers anys, són els segells de qualitat ambiental (com l’EMAS) que suposen l’assumpció de compromisos per part de les empreses en millorar la qualitat ambiental. La doble via d’esforç (Administració i sector) és bàsica per assolir una sostenibilitat ambiental del sector, que d’altra banda constitueix un pilar bàsic de l’economia catalana.–