Quim Torra rebutja, a la taula de diàleg, avançar eleccions

El president de la Generalitat, Quim Torra, va descartar ahir un avançament electoral a Catalunya com li va demanar Catalunya a Comú Podem -i que donaria suport al PSC- en la reunió de la taula de diàleg catalana, on no hi va haver cap acord, més enllà del de mantenir altres trobades en el futur.

La cimera, celebrada al Palau de la Generalitat durant una hora i 45 minuts, és la tercera amb aquest format -la primera va tenir lloc el 16 de novembre de 2018 i la segona, el 5 de febrer de 2019- i va estar presidida per Torra, acompanyat del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó.

Com a representants dels grups de Parlament, van acudir l’exalcalde de Valls Albert Batet i Gemma Geis (JxCat), Sergi Sabrià i Anna Caula (ERC), Miquel Iceta i Ramon Espadaler (PSC-Units), i Jéssica Albiach i Susanna Segovia (Catalunya en Comú Podem ), mentre que Ciutadans, la CUP i el PPC van declinar assistir-hi, com el 2018 i 2019.

La trobada no va servir per donar a llum cap acord, i de fet tampoc hi havia hagut una preparació prèvia per arribar a consensos entre les dues forces independentistes de la Generalitat, els socialistes i els comuns.

A l’horitzó més proper, Torra ja prepara la seva pròxima reunió amb Pedro Sánchez -el president ha «alliberat» la seva agenda per tenir la màxima disponibilitat per reunir-se amb el president del Govern-, amb qui buscarà perfilar les condicions que haurà de tenir la taula de negociació entre governs.

L’espai de diàlega, amb el PSC i els comuns presents, no era el fòrum en el qual Torra volia preparar la posició que traslladarà a Sánchez, ja que aquesta funció correspon, va explicar Budó, en una altra taula, formada exclusivament per forces independentistes -JxCat, ERC, la CUP, ANC i Òmnium-, que es va reunir dimecres i va acordar negociar amb el Govern espanyol només sobre autodeterminació i amnistia.

Sense res a consensuar amb vista a aquesta futura taula negociadora entre governs, doncs, en la reunió d’ahir els assistents van exhibir les seves discrepàncies estratègiques.

Les representants de Catalunya a Comú Podem van proposar acordar un calendari per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, entre gener i març, i un calendari electoral entre abril i maig, per avançar eleccions sense deixar-se condicionar pels processos judicials que afecten els líders del procés.

El primer secretari de PSC, Miquel Iceta, va coincidir que la legislatura està «esgotada» i, per tant, veuria «desitjable» unes eleccions anticipades a Catalunya.

Iceta va demanar a Torra que «ampliï» el catàleg de qüestions a tractar en la reunió amb Sánchez, més enllà de l’autodeterminació i l’amnistia, però el president ho va descartar, ja que aquest és l’acord a què es va arribar a la taula independentista de dimecres.

Tancar el debat

Torra també va tancar el debat sobre un possible avançament electoral a Catalunya: «No hi ha cap motiu ni cap voluntat de convocar eleccions», va dir Budó en roda de premsa, en citar les paraules expressades pel president.

Per part d’ERC, Sergi Sabrià va remarcar així mateix que el seu partit «no preveu en aquest moment» unes eleccions i va fer èmfasi en la necessitat d’«aprofitar aquesta oportunitat» de diàleg entre governs per «canalitzar» el conflicte català.

Una oportunitat, va dir, per «parlar de tu a tu amb l’Estat, de subjecte polític a subjecte polític», unes expectatives que es va encarregar de rebaixar Albert Batet, líder parlamentari d’JxCat.

Aragonès assegura que l’acord amb els comuns de cara als pressupostos és «imminent»

Batet no veu «massa marge per a l’optimisme» davant la taula negociadora amb el Govern de Sánchez, en la qual, va subratllar, hi ha d’haver un «mediador» que actuï com a garantia dels acords.

Budó va estar més prudent a l’hora de plantejar l’exigència d’un «mediador» i va destacar que tots els presents ahir, inclosos els socialistes, van reconèixer que existeix un «conflicte polític» entre Catalunya i l’Estat que cal resoldre amb diàleg.

Acord pressupostari

D’altra banda, el vicepresident Aragonès va assegurar que les negociacions amb els comuns de cara als pressupostos catalans estan molt avançades i l’acord per aprovar-los és «imminent».

Segons el vicepresident de la Generalitat, l’esquema en què s’han articulat els pressupostos és l’agenda 2030 i va explicar que es recuperarà el nivell de despesa prèvia a la crisi econòmica.

Va recordar que el pressupost del 2020 per a la Conselleria de Salut tindrà un increment de més de 900 milions respecte a l’últim pressupost aprovat, que és el del 2017 i que va comptar amb una xifra de 8.876,11 milions, la qual cosa suposarà un augment del 10%. Aragonès va presumir de que els comptes sanitaris suposaran un «rècord històric» en la despesa d’aquest àmbit. Implicaran la incorporació de 1.400 professionals d’atenció primària, amb l’objectiu de garantir un «sistema de qualitat i igualtat d’oportunitats».