400.000 ancians, sense accés a l’aigua corrent 

Altres problemes freqüents són l’accessibilitat, la falta de calefacció, d’ascensor en edificis de més de tres plantes i l’amuntegament

17 agosto 2018 08:27 | Actualizado a 17 agosto 2018 10:05
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les persones grans que viuen en ciutats mitjanes són les que pateixen més vulnerabilitat residencial a Espanya. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?, publicat per l’Observatori Social de ‘la Caixa’.

En aquest estudi, Irene Lebrusán, doctora en Sociologia, analitza les diferències entre envellir en un poble petit o en una macro ciutat, a l’efecte de la qualitat de l’habitatge.

Concretament, l’informe apunta que el 20,1% de persones més grans de 65 anys a Espanya (1.596.675 persones) resideixen en habitatges que pateixen vulnerabilitat residencial extrema, un percentatge més elevat a les ciutats d’entre 10.000 i 100.000 habitants, on pot arribar al 23,5% del total de la població de gent gran als municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants.

L’autora explica que la vulnerabilitat residencial extrema sorgeix de l’acumulació de problemes en un habitatge, que va fent minvar la qualitat de vida dels que hi viuen.

L’informe apunta que els extrems (viure en un poble de menys de 10.000 habitants, però especialment als més petits o en una ciutat de més de 500.000 habitants) ofereixen més protecció a les persones grans.

D’una banda, les ciutats de grans dimensions s’han vist beneficiades per mesures de control i recursos públics per lluitar contra l’infrahabitatge, mentre que els municipis rurals més petits se serveixen d’un rang més ampli de formes solidàries d’accés a l’habitatge i d’un estalvi en els preus dels terrenys que redunda en una qualitat més alta de les construccions.

Els problemes més freqüents, des del moment que incideixen sobre un nombre més alt de persones, són els d’accessibilitat (5.289.113 persones afectades), la falta de calefacció o d’aparells per escalfar l’habitatge (3.355.129), manca d’ascensor en edificis de més de tres plantes (1.740.376) i amuntegament (959.936).

Millor envellir a casa

Una altra mancança detectada és la falta d’accés a aigua corrent, que si bé afecta 431.818 persones grans es considera un problema greu perquè l’aigua és un bé necessari, imprescindible per obtenir la cèdula d’habitabilitat de l’habitatge i, a més, gairebé la totalitat de la població espanyola en disposa.

L’autora posa el focus en la necessitat de corregir aquests problemes per garantir una vellesa autònoma i de qualitat, com també integrada a la societat, la qual cosa exigeix cobrir les necessitats bàsiques als habitatges.

L’evidència recorda l’article, mostra que envellir a casa beneficia la salut i el benestar de les persones grans, sempre que l’habitatge afavoreixi un envelliment de qualitat i no s’exposi a situacions i vulnerabilitat.

Comentarios
Multimedia Diari