Amanda Gavilanes: «A Suïssa, a Junqueras, Forn i els Jordis no se’ls tractaria com a criminals»

Amanda Gavilanes (Ginebra, 1983) es consellera municipal de l’Ajuntament de Ginebra pel Partit Socialista Suís des del 2015. Coneix perfectament el cas català perquè els seus avis són de Tortosa i, a més, tenen una vivenda a la ciutat de Tarragona. Aquesta politòloga de formació forma part d’entitats pacifistes i antimilitars i es declara favorable a la independència de Catalunya.  

Com arriba una persona amb orígens a Tortosa a ser regidora de Ginebra?

La meva família és de Tortosa, però els meus avis van marxar l’any 1957 i jo ja vaig néixer i he viscut sempre a Ginebra. Fins als divuit anys vaig tenir nacionalitat espanyola, i ara tinc el doble passaport: espanyol i suís.

Ve sovint a les Terres de l’Ebre?

Sí, com a mínim una vegada a l’any. Ara vinc 15 dies a veure la família, però quan era petita venia bona part de l’estiu. També vaig a vegades a Tarragona, on els meus avis hi tenen un pis.  

Com ha après el català? El parla molt bé. 

Sóc autodidacta. Els meus avis me’l van ensenyar i ara el parlo millor que la meva mare i la meva tieta (riu). 

Com es viu el cas català des de Suïssa?

És bastant complicat. O bé la gent ho entén de seguida, o costa molt de comprendre. 
Suposo que és complex d’explicar. 

La gent d’aquí no coneix la complexitat de les relacions entre Catalunya i Espanya. El que veuen és que els catalans són la regió més rica d’Espanya, i el primer que pensen és en una falta de solidaritat. 

L’1 d’octubre va canviar aquesta percepció? 

Crec que sí. A nivell internacional ningú esperava veure les imatges que, per desgràcia, va poder veure tothom.  

I què pensen ara?

La gent ho està començant a veure diferent. L’estat d’excepció que, de facto, ha imposat Mariano Rajoy amb el 155 o l’empresonament dels Jordis, Oriol Junqueras i Joaquim Forn ha canviat la perspectiva. 

Com es va viure el dia del referèndum des de Ginebra? 

Va ser un dia per plorar. Aquí tothom creia que la transició espanyol havia estat modèlica, impecable, però ha quedat clar que no va ser així. 

Com veu el paper de les institucions europees? 

Sóc molt crítica. Europa ha donat l’esquena a Catalunya, no ha estat gens a l’alçada. Hi ha injustícies que són evidents. El funcionament de l’Estat espanyol deixa molt que desitjar, però la Unió Europea no en diu res. Tot plegat és dramàtic. 

Què li sembla la postura contra el referèndum que mantenen tant el PSC a Catalunya com el PSOE a la resta de l’Estat espanyol? 

Penso que els partits socialistes europeus atravessen un crisi estructural. A Suïssa tenim els nostre propis problemes, però el que està passant amb el PSC i el PSOE demostra que són partits institucionalistes, que al llarg de molts anys s’han estat aprofitant de les institucions i del poder tal i com el van instituir a la Transició. 

A què es refereix?

Que estan en contra de tot el que pugui significar un canvi de poder, i està clar que el procés català amenaça l’status quo. A més, històricament el PSC havia estat un partit catalanista, sobretot amb Pasqual Maragall, però ara ja no és així, i és una llàstima. 

Vostè està a favor de la independència de Catalunya?

Sí, i des de petita. Llavors la meva mare em deia que era espanyola i jo li deia que no, que jo sóc catalana. Sempre he estat molt implicada. 

I això?

Suposo que per la relació molt forta que tenia amb els meus avis. Tinc un lligam emocional  i cultural molt fort amb Catalunya. Després, ja per formació, he estudiat a fons el funcionament de l’Estat espanyol, i en sóc molt crítica. España és un estat massa centralitzador i uniformador. 

Carles Puigdemont està a Bèlgica i Anna Gabriel a Suïssa. És positiva per al procés català aquesta externaltzació del conflicte?

És una de les millors solucions polítiques que podien prendre. En unes institucions tant tancades i corruptes com les de l’Estat espanyol és una bona opció donar a conèixer el que està passant. Puigdemont està a la capital d’Europa i Gabriel a la ciutat seu de les Nacions Unides i de moltes organitzacions internacionals. És una bona forma d’alertar a Europa. 

Vostè creu que Junqueras, Forn i els Jordis són presos polítics?

Sí que ho són. He format part d’entitats pacifistes i antimilitaristes i hem organitzat moltes manifestacions. És increïble que se’ls tanqui perquè les seves reivindicacions no agraden al Govern. 

Si haguessin actuat així a Suïssa, creu que estarien preventivament a la presó. 

Segur que no. El que han fet amb ells és contrari a la llibertat d’expressió, a més de desproporcionat. Tractar-los com a criminals no té cap mena de sentit. 

Ha pogut parlar o reunir-se amb Anna Gabriel?

Encara no, però espero poder fer-ho en breu. Crec que no hi ha pressa, ja que els delictes que se li imputen son polítics, per la qual cosa no hi haurà extradició. 

Com creu que acabarà el procés sobiranista?

Encara queda molt, i no només per a la independència, sinó perquè España reconegui el dret a l’autodeterminació dels catalans.