Amnistia Internacional acusa Espanya d’usar una «força excessiva» l’1-O

Poques vegades un informe anual d’Amnistia Internacional havia estat tan centrat en qüestions polítiques internes espanyoles.

Aquest cop l’ONG no enfoca el gruix de les seves denúncies a la situació dels immigrants, als casos sobre maltractaments policials o a la retallada dels drets civils per la llei mordassa. 

El procés sobiranista a Catalunya es cola en el dossier sobre l’estat dels drets humans al món presentat ahir. Un document que el Govern espanyol esperava amb certa preocupació i que inclou dures crítiques a les forces de seguretat i als jutges per alguns aspectes de la gestió de la crisi catalana.

L’apartat sobre Espanya se centra particularment en la jornada del referèndum de l’1 d’octubre per concloure que «els funcionaris encarregats de fer complir la llei que van controlar les protestes de l’1 d’octubre a Catalunya van emprar una força excessiva contra manifestants pacífics que s’oposaven a una operació policial». 

Bales de goma

Amnistia Internacional recorda que la Policia Nacional, almenys en un punt del centre de Barcelona, «va disparar cartutxos de fogueig i pilotes de goma» que van ferir de «gravetat» una persona, que va perdre la visió d’un ull. 

La reconeguda ONG, a més, assegura que a Espanya, l’any passat, «es va restringir desproporcionadament el dret a la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica de persones que donaven suport a la independència catalana».

El document insisteix que aquestes restriccions van ser decisió d’«algunes autoritats» (no especifica quines), sobretot després de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre cautelarment la llei del referèndum català. 

Recorda Amnistia Internacional que a Madrid i a Vitòria els tribunals van prohibir dues manifestacions «públiques de suport al referèndum», i que l’Ajuntament de Castelldefels va dictar una «prohibició general» de l’ús dels espais públics «per a l’organització a favor o en contra del referèndum».

El document analitza amb deteniment la situació dels últims mesos a Catalunya i entra de ple en l’empresonament dels líders de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

No hi ha mencions a les ordres de presó l’exvicepresident Oriol Junqueras i els altres consellers

Sobre els dos Jordis, Amnistia Internacional manifesta que els presidents de dues «organitzacions independentistes catalanes» van ser «detinguts i acusats» de sedició, «delicte definit de manera molt general», en relació amb protestes que «havien organitzat a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre «per, segons la jutge, «oposar-se a una operació policial legítima».

Amnistia Internacional fa un resum força extens en el seu informe anual sobre el procés, en el qual deixa clar que, al seu entendre, el 27 d’octubre «els grups polítics independentistes del Parlament» sí que «van declarar unilateralment la independència de Catalunya». I que el referèndum de l’1-O es va fer «desafiant diverses sentències del Tribunal Constitucional».

Més enllà del procés, l’informe conté crítiques molt dures sobre l’ús que els tribunals espanyols fan del delicte d’enaltiment i humiliació a les víctimes, sobretot per comentaris a les xarxes socials. 

Afirma l’ONG que a Espanya l’any passat es «va processar a desenes de persones» per aquests il·lícits, i que 20 van ser condemnades. «I en molts casos, les autoritats van presentar càrrecs contra persones que havien expressat opinions que no constituïen incitació a cometre un delicte de terrorisme i que s’inscrivien entre les formes d’expressió permissibles acord amb el dret internacional».