Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Catalunya Política

Ampliar la base o construir república?

L’independentisme està dividit entre el sector «pragmàtic» i el que aposta per continuar tensant la relació amb l’Estat 

Octavi Saumell

Whatsapp
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, el 27 d’octubre al Parlament després d’aprovar la declaració d’independència. FOTO: ACN

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, el 27 d’octubre al Parlament després d’aprovar la declaració d’independència. FOTO: ACN

Els empresonaments, la marxa a l’estranger i l’aplicació de l’article 155 han dividit el full de ruta i l’estratègia de l’independentisme. La unitat mostrada pel sobiranisme durant el referèndum de l’1 d’octubre ha deixat pas, mig any després, a dos sectors: el que aposta per continuar amb la desobediència i seguir tensant la relació amb l’Estat espanyol; i el que creu que és el moment de ser pragmàtic i formar un govern efectiu. 

En el primer grup es troben  JxCat, la CUP i l’ANC, mentre que al segon hi ha el PDeCAT, ERC i Òmnium Cultural. Bona prova d’aquesta diversitat és el fet que ja han passat gairebé tres mesos des dels comicis i encara no s’ha acordat un govern. 

Catalunya, capital Brusel·les?
Junts per Catalunya, liderada per Carles Puigdemont, vol seguir l’embat amb l’Estat i, per això, accepta tenir un govern efectiu a Catalunya però, en canvi, aposta perquè l’eix que pivoti l’acció política del procés tingui la sala d’operacions a Bèlgica.

El President cessat vol formar el Consell de la República, un organisme que estaria format per alcaldes i diputats que portarien el pes del procés juntament amb un Puigdemont que ja s’ha descartat per ser President. 

Precisament, la no investidura de Puigdemont és el punt que critica la CUP, una formació que aposta per «la desobediència, l’empoderament popular i per fer accions que representin un embat directe contra l’Estat» segons indica la seva portaveu nacional, Laia Estrada.

El 30 de gener, els cupaires anaven a votar a favor de l’exPresident, però ara opten per l’abstenció. «Volíem Puigdemont perquè això representava seguir amb el mandat republicà de l’1 d’octubre» afirma Estrada

En aquest sector, diumenge passat l’ANC va exigir un acord «imminent per formar un Govern republicà que avanci cap a la independència», en la manifestació que va organitzar sota el lema ‘República ara!’ que va concentrar a unes 45.000 persones. El membre del Secretariat Nacional Jordi Pairó va reivindicar: «Si el Parlament vol decidir el president, es fa i punt! Per què ens vam trencar la cara l’1-O? Per res?». 

«Ni desobediència ni postureig»
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, insta per la seva banda a JxCat a tenir en breu un proposta «definitiva» d’un candidat per a una investidura «efectiva que pari els peus al 155 i que es pugui posar a treballar al servei dels ciutadans». 

En la mateixa línea s’expresa Marta Pascal (PDeCAT), qui reconeix que si no prosperen els recursos perquè Sànchez surti de la presó caldrà buscar un altre nom «consensuat». Recentment, la coordinadora del PDeCAT ha acusat la CUP de «bloquejar» la situació i els ha recordat: «A qui més volen enviar a la paperera de la història?». Pascal avisa també que no acceptarà una etapa «de desobediència i postureig».

Finalment, Òmnium Cultural també s’ha decantat per «l’efectivitat» i el «realisme» i referma el seu compromís per assolir la «normalització política del país». El vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, ha assenyalat recentment que l’entitat cerca estendre encara més la majoria sobiranista. «Volem que sigui més sòlida i àmplia» i, per això, es mostra partidari de «treballar per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva en el país i blindar-nos contra l’article 155».

Queda clar, doncs, que no hi ha consens quan ja han passat 87 dies després des del 21 de desembre.     

Temas

Comentarios

Lea También