Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Anna Gabriel demanarà asil a Suïssa si l’Estat pretén la seva extradició

La CUP confirma que l’exdiputada no es presentarà avui al Tribunal Suprem per declararcom a investigada per un presumpte delicte de rebel·lió perquè «no tindria un judici just»

Diari de Tarragona

Whatsapp
«No ha fugit, ha buscat refugi», va dir ahir d’Anna Gabriel l’advocat i exdiputat de la CUP Benet Salellas. Quique García/Efe

«No ha fugit, ha buscat refugi», va dir ahir d’Anna Gabriel l’advocat i exdiputat de la CUP Benet Salellas. Quique García/Efe

L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel va confirmar ahir que avui no acudirà al Tribunal Suprem per declarar com a investigada per rebel·lió i que seguirà a Suïssa, on medita demanar «asil polític» si Espanya sol·licita la seva extradició.

Després que dissabte a la nit es revelés que l’exdiputada independentista –el parador de la qual en les últimes setmanes es desconeixia– era a terres helvètiques, ahir es va resoldre la incògnita de si acudiria a la seva cita davant els tribunals.
Seguint els passos de l’expresident Carles Puigdemont, que es va refugiar a Bèlgica per «internacionalitzar» el procés independentista, Anna Gabriel fuig també ara de la justícia espanyola, en considerar que en la causa oberta pel procés independentista «no existeix dret a un judici just».

Aquest és precisament l’argument que l’exdiputada esgrimeix en l’escrit que ha presentat al Tribunal Suprem, on anuncia que seguirà a Suïssa i no acudirà a declarar a Madrid.

En aquest document, l’advocat de Gabriel i també exdiputat de la CUP Benet Salellas es remet a l’entrevista publicada ahir pel diari suís Le Temps, on la investigada va anunciar en primera instància la seva intenció de seguir a Ginebra.

En un text d’amb prou feines dos paràgrafs, Benet Salellas assenyalà que en l’esmentada entrevista l’exdiputada argumenta que «no existeix el dret a un judici just» en la causa oberta pel «procés» sobiranista, i que «els seus drets fonamentals es veurien greument compromesos si acceptés voluntàriament la seva participació» en aquest procediment.

La cupaire, en una altra entrevista a la radiotelevisió pública francòfona RTS, explicà també que està disposada a demanar asil polític a Suïssa si Espanya reclama la seva extradició. «De moment no he demanat asil polític. Si em quedo aquí, intentaré reprendre la via acadèmica. Jo era professora de Dret a la Universitat de Barcelona. Intentaré treballar, intentaré instal·lar-me aquí», va dir Gabriel a aquesta emissora, on va parlar un francès excel·lent.

«I si no puc perquè hi ha una sol·licitud d’extradició, sol·licitaré l’asil polític», afegeix l’exparlamentària, que adverteix que en cas que es pogués sol·licitar la seva extradició, seria «il·legal», en considerar que és una «persecució política» i Suïssa «no accepta l’extradició de perseguits polítics».

Decisió col·lectiva
Benet Salellas explicà, en una roda de premsa a Barcelona a la qual va assistir la plana major de la CUP, que la decisió d’Anna Gabriel es va prendre «col·lectivament». Manifestà també que l’exdiputada «no ha fugit», sinó que «ha buscat refugi com tantes altres persones al planeta a causa d’una persecució política», en el seu cas, per allò que va definir com a «causa general contra Catalunya».

Amb Anna Gabriel, dels vint-i-vuit investigats en la causa pel procés independentista ja són sis els fugits de la justícia. L’expresident Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers van elegir Bèlgica.

El futur d’Anna Gabriel passa per un procediment judicial diferent d’aquests cinc exdirigents, ja que, encara que Suïssa no és un membre de la UE, té un conveni d’extradició amb Espanya que ja s’ha aplicat en anteriors ocasions, els últims anys sobretot per casos de terrorisme.
La decisió de l’exdiputada de la CUP situa ara el jutge Llarena en la tessitura de decidir si ordena la seva detenció, i quan. La Fiscalia estudiarà si sol·licita al jutge l’ordre de detenció, però, en tractar-se d’una extradició, el jutge podria activar-la amb independència que ho sol·licitessin les acusacions.

A l’abril
El jutge Llarena s’ha mostrat, fins al moment, reticent a activar els mecanismes internacionals per aconseguir la detenció i entrega dels fugats, un pas que, inicialment, té previst fer quan dicti ordre de processament, previsiblement a l’abril.
En el cas que el magistrat decidís cursar una ordre internacional de detenció i demanar la seva extradició, la Justícia suïssa resoldria al cap de diversos mesos, d’acord amb aquest conveni.

La cooperació judicial entre Espanya i Suïssa, inclosa la figura legal de l’extradició, es regeix tant per la Convenció Europea d’Assistència Judicial Mútua en Matèria Penal (1959), com per la Convenció Europea d’Extradició (1957), subscrit pels estats membres del Consell d’Europa.

Els dos instruments fan esment explícit a les infraccions de naturalesa política, de les que s’exclouen tant la cooperació judicial de manera general com les extradicions en particular.

Possible mediador
El Govern suís ja ha avançat de fet que, «a priori», el cas de Gabriel sembla estar lligat a delictes polítics que en aquell país no tenen base jurídica, de manera que una eventual sol·licitud d’extradició o d’assistència jurídica seria probablement rebutjada, segons va manifestar a Efe Folco Galli, un portaveu del Departament de Justícia de Suïssa.

Suïssa i Espanya mantenen tradicionalment relacions de cooperació i, davant el procés sobiranista a Catalunya, el país helvètic ja va deixar oberta la possibilitat d’actuar com a facilitador d’un diàleg entre les autoritats espanyoles i catalanes, en cas que es considerés oportú. 

Temas

Comentarios

Lea También