Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Catalunya Política

Arga Sentís firma per allunyar els Comuns del "processisme"

La regidora de Tarragona impulsa un manifest que reivindica acabar amb la «indefinició, l’ambigüitat i la sintonia» amb l'independentisme

Octavi Saumell

Whatsapp
Arga Sentís, en una imatge d’arxiu amb Fèlix Alonso i Xavier Domènech.  FOTO: Pere Ferré

Arga Sentís, en una imatge d’arxiu amb Fèlix Alonso i Xavier Domènech. FOTO: Pere Ferré

La regidora d’ICV a l’Ajuntament de Tarragona, Arga Sentís, és una de les impulsores d’un manifest redactat pel corrent Federalistes amb Iniciativa, que posa de relleu que els comuns «no estem per la independència» i que reclama acabar amb la «indefinició i l’ambigüitat dels comuns sobre la relació Catalunya-Espanya» que, asseguren, que els ha castigat en les últimes eleccions.

El document ha estat liderat, entre d’altres, per l’exlíder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, i l’històric dirigent de la formació, Joan Boada, però no compta amb el suport de reconeguts exdirigents favorables al Dret a Decidir com són Joan Herrera, Dolors Camats o Hortènsia Grau
El text toca un dels punts dèbils de la formació d’esquerres, com és l’eix nacional.

A la demarcació de Tarragona, per exemple, hi ha càrrecs i dirigents que expressen públicament el seu sobiranisme, com per exemple el regidor de Compromís per Valls Ramon Font, mentre que el tarragoní Josep Sementé, de Catalunya en Comú, és membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). En aquest sentit, l’expresident de l’entitat sobiranista Jordi Sànchez –que ara es perfila com a candidat a la investidura com a pla B de CArles Puigdemont– va estar en el passat a l’òrbita d’Iniciativa per Catalunya.   

Aposta per un Estat federal
«S’han repetit en excés paraules i gestos de sintonia de dirigents dels Comuns amb el processisme» s’indica en el document, que cita exemples como «la república catalana com a proposta política, la participació a l’1-O legitimant-lo, la pancarta i el llaç groc a l’Ajuntament de Barcelona, el trencament amb els socialistes o l’organització de l’acte de Saragossa amb Podem i el PdCat». 

Històrics dirigents com Joan Herrera, Dolors Camats o Hortènsia Grau no han firmat el text

«Critiquem amb duresa, i justament, el PP, però no hem criticat JxSí ni hem atacat amb la mateixa contundència la corrupció a Catalunya» s’indica en el manifest, que considera que «cal defensar obertament que no estem per la independència, que volem compartir un projecte d’Estat federal que reconegui la singularitat catalana per lluitar junts contra les desigualtats».

«Perdem allà on érem forts»
Segons els firmants, «el procés ha esquinçat la catalanitat inclusiva i barrejada d’un sol poble (la gent que viu i treballa a Catalunya), substituïda per una catalanitat integrista, basada en el rebuig polític i emocional a Espanya, que en deixa fora més de la meitat de catalans i catalanes» i reiteren que «el malson del PSUC era un nou lerrouxisme i lluitava per impedir-ho. Ara el processisme ha atiat la victòria de C’s als barris obrers i cinturons industrials».  

Des d’ICV es fa també autocrítica: «Els resultats electorals de Catalunya en Comú-Podem el 21-D han estat dolents i preocupants. Dolents perquè, malgrat l’augment de participació, hem perdut més de 44.000 vots respecte de les anteriors autonòmiques del 2015 i més de mig milió respecte de les eleccions generals de 2016», i accentuen que «la nostra política ha perdut més vots allà on érem més forts. A tall d’exemple, al Prat i a Montcada, al cinturó metropolità, hem perdut un 31% del nostre percentatge del 2015. A Blanes hem perdut el 34% i al barri de Tarragona on teníem el millor resultat hem perdut el 42%».

Temas

Comentarios

Lea También