Avui es coneixerà la petició de penes de Fiscalia per als líders del procés

Les Fiscalies del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional donaran a conèixer aquest divendres els escrits de qualificació provisional en les causes contra els responsables del procés sobiranista a Catalunya que es jutjaran properament en tots dos òrgans, i en el cas del que es tramita a l'alt tribunal podrien agreujar-se les penes. En el de l'exvicepresident Oriol Junqueras podrien superar els 20 anys de presó pel delicte de rebel·lió, segons fonts fiscals. 

Es preveu demanar penes diferents segons el grau de responsabilitat en els fets i no es descarta que alguns dels processats pel magistrat Pablo Llarena quedi fora de l'escrit del fiscal. En la causa contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els ex-caps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig, l'escrit de la Fiscalia de l'Audiència Nacional revelarà si se'ls demana penes pels delictes pels quals van ser processats --sedició i organització criminal-- o si la petició s'agreuja també fins a la rebel·lió. 

El seu pronunciament arribarà després de conèixer-se aquest dijous que l'Advocacia de l'Estat demanarà finalment condemnes pels delictes de secessió i malversació de cabals públics i descartarà el de rebel·lió, que comporta penes de presó molt més greus. 

Pel que fa a la causa del Suprem, el text que ultimen els fiscals Fidel Cadena, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza es decanta per qualificar els fets de rebel·lió, en entendre que encaixen en aquesta previsió del Codi Penal en existir la violència que exigeix el tipus, han assenyalat fonts del Ministeri Públic. 

Aquesta violència la veu clarament l'acusació pública tant en la concentració davant la Conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017 com en els fets de l'1-O, assenyalen fonts del Ministeri Públic. L'aplicació d'aquestes penes més altes obeeix, segons aquesta valoració de la Fiscalia, en la integració del delicte de malversació de cabals públics en el principal de rebel·lió, la qual cosa obliga a aplicar les penes agreujades. No obstant això, la petició de presó per als líders separatistes podran veure's finalment rebaixada una vegada se celebri el judici, en el torn de conclusions definitives, segons assenyalen les mateixes fonts. 

Aquestes penes inicials, d'entre 20 i 25 anys de presó, s'estudia demanar-les tant per a Junqueras com per a la resta de l'antic Govern a la presó, segons les mateixes fonts, això és, per als exconsellers Joaquim Forn (principal responsable dels Mossos d'Esquadra) i la resta dels qui es troben a la presó que són Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull. 

En un segon nivell de penes, s'estudia demanar entre els 10 i 15 anys (que podrien arribar als 20 en funció del grau de responsabilitat) per als processats que no tenen malversació, que són l'exvicepresidenta Carme Forcadell i els responsables dels moviments civils Jordi Sánchez (Assemblea Nacional Catalana) i Jordi Cuixart (Ómnium Cultural), mentre que la resta de l'antic Govern processat i altres diputats que també ho van ser per Llarena podrien aparèixer en l'escrit amb penes més baixes, d'entre cinc i deu anys, o fins i tot quedar fora de la petició fiscal segons les mateixes fonts.

Sedició alternativa

No obstant això, la Fiscalia podria presentar els set magistrats que jutjaran aquest assumpte a l'alt tribunal una petició alternativa, per delictes de sedició i malversació, que en tot cas tenen com a conseqüència una petició de pena molt semblant en sumar-se les de tots dos delictes. Aquesta alternativa, segons altres fonts consultades, podria deixar-se per al final del judici, en atenció a la prova que es vagi practicant i al fet que es pugui acreditar la violència que exigeix el Codi Penal al delicte de rebel·lió. 

Pel que fa referència a la causa contra Trapero no ha transcendit de moment en quin segment es mouran les penes que se sol·licitaran, si bé variaran substancialment segons si els fets es qualifiquen com a sedició o rebel·lió. Aquesta última opció va ser descartada per la instructora de la causa, Carmen Lamela, si bé els fiscals de l'Audiència mai no hi han renunciat del tot. 

Lamela, ara a la Sala Penal del Tribunal Suprem, va processar el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els ex-caps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig pels fets esdevinguts el 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona i la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017.