«Cal recosir l’espai de l’antiga CiU que va quedar orfe»

Entrevista. Teresa Pitarch Secretària general de Convergents. «La Catalunya forta». En plena reordenació de la constel·lació de sigles convergent, reivindica el llegat de Pujol i Mas abans de la refundació de CDC i de la «reducció de l’independentisme a la via unilateral»

M. VICTÒRIA BERTRAN

Whatsapp
Teresa Pitarch va presidir l’Institut Català de les Dones. FOTO: CEDIDA

Teresa Pitarch va presidir l’Institut Català de les Dones. FOTO: CEDIDA

Amb arrels familiars a la Terra Alta –«la meva iaia era d’Horta de Sant Joan, i la mare del meu marit és de Bot»–, l’advocada Teresa Pitarch (Barcelona, 1964) és la secretària general de Convergents, partit que presideix l’exconseller Germà Gordó i que es va gestar ja al 2017, després que CDC es convertís en el PDeCAT. Ha estat presidenta de l’Institut Català de les Dones i directora general de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de la Generalitat.

Convergents, el nom del partit, ho diu tot. Es consideren els autèntics hereus de CDC?

Totalment. Així ho vam manifestar en el primer congrés fundacional del partit, al gener del 2018, i en els estatuts fem constar que som els autèntics hereus de la política de CiU que va impulsar el president Jordi Pujol. I ho som també perquè a Convergents han anat entrant representants del que era l’antiga CiU. Tenim militants nous, però d’altres van venir perquè s’hi van sentir identificats des del primer moment.

Per què van néixer com a partit i com es defineixen?

Som una força sobiranista de centre ampli, i un partit d’ordre. Des de l’any 2017 ja vam tenir clar que volíem esdevenir un actor polític per cobrir un espai que havia quedat orfe, el de l’antiga CiU, que comprenia des del sobiranisme fins a l’independentisme. Això va desaparèixer quan CDC es va transformar en el PDeCAT i es va convertir en un partit independentista i republicà, sense donar cabuda a aquest gran sector de gent que sempre hem defensat el dret a decidir de Catalunya com a nació, més enllà de si després ets independentista i votes que sí o votes que no. Vam néixer a partir d’aquí, i amb la voluntat d’intervenir no només en l’escenari de la política catalana, sinó també en l’espanyola i l’europea.

Què vol dir que són «d’ordre»?

Que tenim respecte per l’ordenament jurídic. S’ha volgut reduir l’independentisme a la via unilateral, i no. Nosaltres defensem un referèndum acordat amb l’Estat.

Ara el reivindiquen també altres formacions, aquest espai de centre ampli. Vostès, diu, van ser els primers?

Després del congrés de CDC del 2016, al novembre del 2017 només érem nosaltres que véiem que allò no podia ser, perquè o es parlava de partits de dreta que no defensen la nació catalana, o es parlava de l’altre extrem, d’una esquerra independentista, mentre que el centre estava perdut. Molta gent va quedar descol·locada. Ara el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) reivindica aquest espai nostre, per dir-ho d’alguna manera, i que nosaltres defensàvem des de molt abans. La referent del PNC va ser la que va portar a canviar el nom al PDeCAT i a més a convertit-lo en un partit independentista i republicà...

Per què Convergents ha fet una coalició amb Lliures i amb Lliga Democràtica de cara a les properes eleccions al Parlament?

La coalició encara no està tancada. Hem acordat un decàleg, un mínim comú denominador. La nostra voluntat és fer un front unitari del catalanisme i el sobiranisme que vagi des de la Lliga Democràtica a Lliures, Convergents, Units per Avançar, el PNC i el PDeCAT, perquè estem convençuts que només des d’aquesta unitat de sobiranistes i de catalanistes podem redreçar la situació política a Catalunya. Recuperar l’antiga CiU d’aquells 23 anys de Govern. Es tracta de recosir tot aquest espai de l’antiga CiU a través d’un gran front d’aliances catalanistes i sobiranistes.

Què és el que més greu li sap que es deixi de reivindicar d’aquell llegat de CiU?

Moltíssimes coses. 23 anys de Govern, 23 anys d’una política de Catalunya posada al món, de la creació d’un sistema sanitari que sempre ha estat un referent –independentment que necessitaria ara més recursos–, d’un model educatiu de referència... és a dir, d’un estat del benestar amb els quatre pilars: ensenyament, salut, treball i protecció social. Tot aquest llegat convergent jo crec que s’ha de reconèixer, i en moments com els que estem vivint ara, s’hauria de fer una reflexió sobre el fet que tenim una Catalunya que ve de l’impuls d’aquelles bones polítiques.

Què creu que ha fet més mal al món convergent? La corrupció, el cas Pujol, la deriva independentista?

Potser el que més mal ha fet ha estat no haver tingut clar, en el congrés del 2016, que no es podia anar a una deriva només independentista i republicana. Convergència es va tancar portes ella mateixa i va entrar en un procés d’indefinició política, que és el pitjor. Quant a la corrupció, jo separaria la persona, de l’acció política que es va portar a terme des del partit. Crec que no es pot barrejar. En casos similars ocorreguts en altres països, l’actuació de la persona no ha afectat el partit.

Però no es pot separar el partit del cas Palau, perquè hi ha una sentència que confirma el finançament irregular de CDC.

Sobre el cas Palau, sí, ja ha parlat la justícia. I les resolucions judicials s’acaten, però no es tenen per què compartir. La resta de casos es troben en fase d’instrucció, i a Convergents creiem en el principi de presumpció d’innocència, que és el que preval ara. Quan hi hagi sentència, ja en parlarem.

Per què cal recuperar l’espai de centre?

Jo crec que és el que realment pot ajudar a reconstruir «la Catalunya forta», que dic jo. Aquest front el defensa molta gent, i sobretot bona part del sector empresarial, que demana unitat per poder impulsar polítiques econòmiques com les que defensem nosaltres, a favor de la petita i mitjana empresa i els autònoms, i a favor de l’estat del benestar centrat en la família.

Què més proposen?

Evidentment volem menys pressió fiscal sobre el ciutadà, una rebaixa de l’IRPF, de l’impost de Societats, i suprimir els impostos de Donacions, Successions i Patrimoni. Jo no sé si això és ser de dretes o d’esquerres, però és el que demana la gent del carrer.

La gent demana millores en sanitat i educació. Com es finançaran si s’abaixen els impostos?

La disminució d’impostos farà que moltes més empreses vinguin a Catalunya i generin més llocs de treball. L’única manera d’impulsar la recuperació és a través del suport a les empeses, sobretot a les pimes, autònoms i emprenedors, el 99% del teixit empresarial català.

Com pot ser que Convergents, que segons vostè incorpora independentistes, vulgui fer coalició amb Lliga Democràtica, on hi ha l’expresident de Societat Civil Catalana?

Hi ha denominadors comuns, com hem dit, i un dels principals és que estem d’acord que Catalunya desenvolupi l’autogovern com a nació i es posi fi a aquesta crisi política, territorial, social i econòmica. També advoquem per un marc fiscal similar al concert basc.

Si s’aconsegueix el concert, ja no cal el referèndum?

No, no és incompatible, és un primer pas. El que estem fent sobretot Convergents és tocar de peus a terra i veure què s’ha de defensar en aquest moment puntual. Això no vol dir que no continuem lluitant per la defensa del dret a decidir.

Recuperen l’expressió «dret a decidir», que ja és gairebé una troballa arqueològica?

M’agrada parlar de dret a decidir perquè realment és un dret inalienable i perquè hi estan a favor dos terços dels ciutadans de Catalunya, que sempre s’han manifestat a favor de poder votar. Dret a decidir és anar a les urnes, i hi poden haver diverses opcions a la papereta, no només una pregunta a la qual respondre ‘sí’ o ‘no’.

Per tenir el concert econòmic també seria necessària una reforma de la Constitució, oi?

Sí, sí, esclar, passaria per reformar la Constitució. O almenys, per una reforma de l’ordenament jurídic.

Què seria més difícil, aconseguir el concert econòmic o acordar un referèndum?

Diria que dependria dels interlocutors.

Entén la postura dels membres del PDeCAT que marxen ara a JxCat sense donar-se de baixa del primer partit?

No, no ho puc entendre perquè no s’accepta mai la doble militància en els partits. Quan molts militants van marxar en el seu dia del PDeCAT per venir a Convergents, se’ls va demanar que es donessin de baixa immediatament, i així es va fer. Era un requisit indispensable, i tothom llavors ho vam entendre perfectament.

Què creu que passarà amb el PDeCAT i JxCat? Hi haurà escissió o entesa?

És una incògnita. Sembla que el procés de construcció del partit del president Puigdemont serà llarg, fins a l’octubre. El PDeCAT passarà també per aquest procés de transició. Veurem quins militants fan el pas cap al nou partit de JxCat, i quina militància es queda, i si el PDeCAT es pot consolidar i de quina manera. A Convergents és on més cabuda poden tenir, per l’amplitud de mires que tenim, i perquè ideològicament hi convivim socialdemòcrates, democratacristians, liberals... i això pot facilitar a la gent acabar de prendre una decisió.

Temas

Comentarios

Lea También