Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Ciutadans proposa que la llengua cooficial no calgui per ser funcionari

El portaveu d’En Marea, Miguel Anxo Fernán Vello, considerà que la iniciativa se situa en un àmbit gairebé preconstitucional

Diari de Tarragona

Whatsapp
El presidente de Ciudadanos, Albert Rivera. foto:efe

El presidente de Ciudadanos, Albert Rivera. foto:efe

La proposició de llei que impulsa Cs al Congrés per prohibir que la llengua cooficial sigui requisit per ser treballador públic ha despertat fortes crítiques al PNB, ERC, EnComúPodem (ECP) i En Marea abans que comenci la seva tramitació.

Segons aquestes formacions, es tracta d’una iniciativa «regressiva», que podria arribar a ser fins i tot «inconstitucional». 

«El que pretenen amb aquesta iniciativa és canviar el contingut dels estatuts d’autonomia que han estat confirmats i que tenen una forma de modificació expressa, que no pot ser a través d’una llei del Parlament espanyol. Per tant, jo entenc que seria inconstitucional», va dir el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, que acusà Cs de ser un «partit incendiari» per «utilitzar tot el que pugui ser demagògic i cridaner per buscar un grapat de vots».

El portaveu d’En Marea, Miguel Anxo Fernán Vello, considerà que la iniciativa se situa en un àmbit gairebé preconstitucional»,

La Carta Magna «empara l’ús de les llengües cooficials»

«És una iniciativa regressiva, recentralitzadora, que està fora de lloc i que trenca un gran consens al qual s’ha arribat en temps pretèrits, i que va ser motiu d’avanç cultural i motiu de reconeixement de la diversitat lingüística en l’Estat espanyol», va dir. 

El portaveu adjunt d’EnComúPodem al Congrés, Josep Vendrell, defensà que «un país amb plurinacionalitat lingüística i reconeixement igualitari de les llengües» és un país «més ric, més unit i més divers», i acusà Cs d’haver «declarat la guerra a la pluralitat» de l’Estat».

«Quan Ciutadans comença atacant la diversitat lingüística, al final el que es fa és qüestionar el mateix Estat de les Autonomies. Es comença traient com a requisit la llengua cooficial, i al final el que es farà és eliminar les competències de les comunitats autònomes», avisà. 

El portaveu d’ERC, Joan Tardà, anuncià que el seu grup ha recuperat una proposició de llei que ja va presentar sense èxit el 2005 per aconseguir reconèixer a l’Estat espanyol com a «plurilingüe».

«Ara seria possible que pogués sortir, hi ha vímets. Dependrà de si el PSOE corregeix la malifeta del 2005. Si l’hagués aprovat llavors fixin-se on seríem ara», va dir.

Aranès

La Conselleria de Cultura lamentà ahir, d’altra banda, que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de dilluns que anul·la l’expressió ‘preferent’ sobre l’aranès a la Val d’Aran «no té en compte la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries» que estableix la protecció d’aquestes llengües i va ser ratificada per l’Estat el 2001.

El departament defensa que l’aranès «disposa d’una oficialitat regulada» per la Llei del 2010 de l’occità, aranès a Aran.

Temas

Comentarios

Lea También