El 155: eleccions anticipades, substitucions al Govern i què més?

Substituir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, agafar el control dels Mossos i convocar eleccions d'aquí a uns mesos són algunes de les mesures que el Govern podria plantejar al Senat a l'empara de l'article 155.

Menys de 40 hores abans que acabi el termini donat pel president del Govern, Mariano Rajoy, perquè Puigdemont rectifiqui, l'Executiu treballa amb tots els escenaris possibles, inclòs el d'haver d'aplicar el polèmic article per primera vegada en democràcia.

Fonts del Govern asseguren que totes les opcions estan obertes i rebutgen anticipar què passarà. Ni tan sols ha transcendit si el seu propòsit és utilitzar únicament les eines que li dóna el 155 o si es combinarien amb altres mecanismes legals, com, per exemple, la Llei de Seguretat Nacional, o la declaració de l'estat de setge o d'excepció.

Vol el Govern comptar no només amb l'opinió dels polítics, sinó també amb la dels experts i dels serveis jurídics de l'Estat, per no deixar serrells solts.

I és que el 155 mai s'ha aplicat fins ara i és una "pàgina en blanc", tal com ho va descriure ahir mateix el portaveu de l'Executiva del PSOE, Oscar Puente.

Puente va verbalitzar a més els dubtes que tant el Govern com els socialistes tenen sobre la utilització d'aquest article, perquè pot generar un moviment de resistència política i social a Catalunya "molt indesitjable".

Així les coses, per al bloc constitucionalista la millor solució seria que Puigdemont convoqués eleccions, encara que fos sota la disfressa de "constituents", perquè el resultat de les urnes permetria tenir una imatge real del poder independentista.

No obstant això, hi ha dubtes que Puigdemont es decideixi a fer aquest pas, ja que, ara per ara, el seu partit, el PDeCAT, no té candidat, si ell compleix la promesa de no presentar-se.

En el cas que fos el Govern central qui assumís la competència per cridar a les urnes, els dubtes sorgeixen sobre quan haurien de celebrar-se els comicis i si el més prudent és esperar de tres a sis mesos per donar temps que es calmin els ànims.
I és que són moltes les càbales polítiques sobre el que pot succeir dijous o en els dies successius.

Usar l'article 155 per convocar eleccions seria la sortida "quirúrgica" de la qual parlen PSOE i Ciutadans, però no està exempta de riscos, perquè els independentistes podrien boicotejar el procés i no presentar-se, cosa que obriria una nova crisi.

Encara que quan es parla del 155 gairebé sempre es vincula amb la suspensió de l'autonomia, el Govern, a través de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha deixat clar que la intenció de l'Executiu no és suspendre l'autogovern de Catalunya, sinó que aquest s'executi d'acord amb la legalitat, d'acord als paràmetres constitucionals i a l'Estatut.

I això què implicaria? Que l'administració autonòmica haurà de seguir funcionant amb total normalitat, sigui quin sigui la derivada que s'inclogui i que ha de ser aprovada pel Senat.

Una altra de les hipòtesis que s'estudien és que el Govern pugui substituir a tot el Govern català, des del president fins als consellers, i encarregar a tercers la gestió ordinària.

Canvi que es podria fer a través del nomenament d'un delegat territorial -l'actual delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo?-, o mitjançant la constitució d'una espècie de govern de concentració que repliqui l'estructura actual, format només per tècnics o per polítics de reconegut prestigi.

Govern que, a més, hauria d'encarregar-se de la pròrroga dels pressupostos de la Comunitat, els comptes de la qual estan intervinguts pel Ministeri d'Hisenda des de setembre, que reforçaria aquest control per abraçar els ingressos propis.

També es dóna pràcticament per fet que si s'arriba al 155 el Govern hauria d'endur-se el major dels Mossos, ja sigui mitjançant aquest mateix article constitucional o amb la Llei de Seguretat Nacional, que permetria a Rajoy disposar d'una sèrie de mecanismes sense haver de passar per les Corts Generals.

A Rajoy ja en té prou un decret per aplicar aquesta llei, que ha de recollir la definició de la crisi, l'àmbit geogràfic del territori afectat, la durada, el nomenament, en el seu cas, d'una autoritat funcional, i la determinació de les seves competències per dirigir i coordinar les actuacions que procedeixin.

Un altre escenari seria establir l'estat de setge o d'excepció, amb autorització del Congrés.