El Govern desobeirà el TC si anul·la la Llei del Referèndum

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, va advertir ahir que el Govern de la Generalitat desoirà el Tribunal Constitucional (TC) si anul·la la Llei del Referèndum i només «obeirà el mandat» del Parlament català, «amb totes les conseqüències» que pugui comportar.

Junts pel Sí i la CUP apvaran abans de l’eventual referèndum de l’1 d’octubre tant la Llei del Referèndum –que pretén donar empara a l’esmentada croonsulta– com la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, la principal de les anomenades «lleis de desconnexió» amb l’Estat, prevista per, en cas que guanyés el ‘sí’ a la independència, crear un marc legal alternatiu a l’espanyol.

Preguntat sobre si el Govern desobeirà o desoirà el TC si suspèn la futura Llei del Referèndum, Turull va ser clar: «Els puc assegurar que el Govern serà absolutament lleial al mandat que surti del Parlament. Obeirem el Parlament, amb totes les conseqüències».

Turull va ironitzar dient que «les rodes de premsa del TC les podria fer un ministre» en acusar l’Alt Tribunal d’estar polititzat i «depurar jurídicament les decisions de Moncloa», «perseguint ideològicament» els dirigents sobiranistes.
‘Moltes vies per aprovar lleis’

"La determinació de fer el referèndum és total i l’1-O els ciutadans votaran. Amb temps suficient tothom sabrà on haurà d’anar a votar, tothom tindrà informació precisa i perfecta"

«Tenim obligació primer amb els ciutadans i el Parlament. No ens movem en termes de desobeir o no acatar, sinó que tenim clar que el que obeirem és el mandat dels ciutadans i el Parlament perquè això és la democràcia», va afirmar.

En roda de premsa després de la reunió de l’executiu català, Turull va recordar que hi ha «moltes vies» per aprovar les esmentades lleis, com l’opció de l’article 81.3 del reglament, per alterar l’ordre del dia d’un ple a l’últim moment, o la del decret llei del Govern, per la qual cosa la qüestió no és «com es tramita».

«Que ningú pateixi –va asseverar el conseller–. La determinació de fer el referèndum és total i l’1-O els ciutadans votaran. Amb temps suficient tothom sabrà on haurà d’anar a votar, tothom tindrà informació precisa i perfecta».

Turull va dir «no estar sorprès» davant l’exigència de la CUP que les dues lleis, la del Referèndum i la de Transitorietat, s’aprovin en el ple de la setmana que ve.

«Estic acostumat, cada força és molt legítima de demanar el que consideri, de la mateixa manera que han d’entendre que, si això sortís malament, ens miraran a nosaltres i no a ells. Demanem que es respectin els nostres tempos», va detallar Jordi Turull.

Però el conseller va evitar en tota la seva compareixença donar pistes sobre el calendari i procediments que seguirà el Govern per a la convocatòria del referèndum, sota l’argument que les «lleis de desconnexió» encara no estan aprovades pel Parlament i, quan així sigui, l’executiu català donarà «tots els detalls».

«La nostra obsessió no ha de ser la part administrativa de les urnes, que l’explicarem quan correspongui, sinó posar les urnes»

«Quan hi hagi convocatòria del referèndum, el Govern donarà tot luxe de detalls de tot l’operatiu. El repte no és on són les urnes, sinó que plenes estaran», va dir, i va subratllar que «si les urnes són plenes i el resultat és clar, la comunitat internacional evidentment reconeixerà el referèndum».

Perquè Turull va reafirmar que «l’1 d’octubre hi haurà urnes», ja que «la determinació és absoluta». «La nostra obsessió no ha de ser la part administrativa de les urnes, que l’explicarem quan correspongui, sinó posar les urnes», va dir en ser preguntat sobre si el Govern català disposa ja de més de 6.000 urnes, com va anunciar el president Carles Puigdemont. «Si el president ho va dir, és així», va reblar.

‘Tot i més per les urnes’
«Farem tot i més perquè hi hagi urnes, i altres es poden decantar per retirar-les. Uns volen aprofundir la democràcia i a d’altres els espanta la democràcia», va explicar Jordi Turull, acusant el Govern espanyol i el PSOE de tractar els catalans «com a súbdits i no com a ciutadans».

Finalment, sobre la presència de banderes independentistes després de la capçalera de la manifestació del dissabte passat contra el terrorisme a la ciutat de Barcelona, el conseller Turull va afirmar que «darrere la capçalera hi havia persones», com ara presidents de comunitats autònomes, als quals va «agrair» la seva presència, però va negar que estiguessin «n Òmnium ni l’ANC».

«Hi va haver espais amb simbologies molt barrejades. L’important és el clamor en contra de la violència. Però millor que ho deixem aquí...», va suggerir Turull després de la polèmica sobre aquest tema.