El Govern vol pactar la pregunta del referèndum amb els comuns

La consellera de Presidència, Neus Munté, defensa que cal acordar la pregunta del referèndum d’independència amb la nova formació dels comuns d’Ada Colau, a la qual apel·la a mantenir la unitat pel dret a decidir quan es constati la impossibilitat d’acordar la consulta amb l’Estat.

En declaracions a Efe, la portaveu del Govern i vicepresidenta del PDeCAT destacava que Ada Colau «és un actor important» ja que com a alcaldessa de Barcelona és «part activa» del Pacte Nacional pel Referèndum i «coincideix amb el plantejament» del Govern d’«intentar mantenir el diàleg i la negociació amb l’Estat» per aconseguir un referèndum.

El nou partit de l’esquerra alternativa catalana –integrat pels comuns, ICV, EUiA i els crítics de Podem– aposta per un referèndum «vinculant» –que de facto seria acordat amb l’Estat– i, almenys de moment, no comprèn la via unilateral que sí que preveuen el PDeCAT, ERC i la CUP si no aconsegueixen un pacte amb el Govern central.

En aquest context, Munté feia una crida als comuns a «mantenir al màxim aquesta unitat» en l’aposta pel referèndum «en el moment en el qual es reveli inviable» la possibilitat d’acord amb l’Executiu de Mariano Rajoy.

La consellera de Presidència recalcava, en aquest sentit, que l’Estat mostra «una vegada rere l’altra la seva no voluntat d’arribar a acords» perquè els catalans puguin expressar-se sobre la independència a les urnes.

Cinc mesos abans que expiri el termini fixat per celebrar, al setembre, el referèndum, la dirigent independentista defensa que cal acordar la pregunta «amb el màxim d’actors polítics», entre els quals compta «per descomptat amb els comuns, en la mesura que donen suport a un referèndum d’autodeterminació».

Tant ICV com EUiA van estar ja en la fotografia del pacte per la pregunta de la consulta sobiranista del 9N i, en gran part, van ser responsables el 2014 del format de l’enunciat amb dues preguntes, en el que es va definir com una ‘pregunta arbre’.

La primera interrogava sobre si Catalunya s’hauria de convertir en un Estat i, en cas de resposta afirmativa, es passava a una segona qüestió sobre si aquest Estat havia de ser independent.

La pregunta del referèndum, que com a màxim caldria celebrar en la segona quinzena del pròxim mes de setembre, no està acordada encara, però Munté ha avançat que no s’imagina «una pregunta extremadament complexa ni en format arbre», com va ser la de la consulta del 9N.

Per a la número dos del PDeCAT, de la pregunta hauria de sortir una resposta de la qual es desprengui «sense cap dubte el suport o no a una Catalunya independent, a una Catalunya Estat». «M’imagino una pregunta simple, de fàcil lectura, però haurem d’esperar que es produeixi una mica tot aquest procés de consens», afegia.

L’altra qüestió de la pregunta que serà objecte de debat entre els sobiranistes és la denominació de si s’aposta per un «Estat» o per una «República» en una hipotètica Catalunya independent, perquè el PDeCAT és més partidària de la primera opció i ERC i la CUP són més proclius a la segona. Munté opina que el concepte d’Estat és «més inclusiu i genera menys arestes», encara que és «obvi» que «en ple segle XXI» tot aboca que Catalunya, en el cas que arribés a ser independent, ho seria en una configuració de república.