El MNAC redescobreix la seva col·lecció del Renaixement i el Barroc amb 'noves llums' i capes

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) redescobreix des d'aquest dimecres les seves col·leccions del Renaixement i el Barroc amb la modernització del relat de la seva exposició estable, que mostra "noves llums" i capes de coneixement al fil de 250 obres, entre les quals destaquen pintures de Tiziano, Goya, Tintoretto i Zurbarán. 

Ho ha anunciat el director del museu, Pepe Serra, en la presentació del nou recorregut de 1.313 metres quadrats, que mostra obres inèdites com un tapís flamenc del segle XVI guardat per la Generalitat i una escultura d''Ecce Homo' de Manuel Pereira restaurada per a l'ocasió. 

En sintonia amb l'èxit de la reformulació de la col·lecció d'art modern a finald del 2014, el nou passeig artístic defuig els àmbits temàtics i s'estructura per temes donant veu a un "relat que emana de la pròpia col·lecció i que només pot fer aquest museu", ha ressaltat Serra, content d'abordar un relat obert i complex. 

A les sales, il·luminades per Endesa, el visitant pot accedir a uns pals que contenen càpsules d'informació per ampliar coneixements amb curiositats i explicacions

Així, els gèneres del retrat, vinculat inicialment a l'aparició de la figura del donant en un context religiós, el paisatge, la naturalesa morta, la iconografia religiosa i el misticisme es converteixen en fils argumentals d'aquest viatge barroc i renaixentista, que és fruit de les adquisicions que van fer col·leccionistes catalans de l'època. 

La recerca de la perspectiva que va marcar el Renaixement condueix a un espai el títol del qual és 'La finestra oberta', mentre que 'Amor i maternitat' encapçala un altre àmbit temàtic del recorregut, el pressupost del qual ha superat els 433.000 euros, malgrat que una reforma d'aquestes característiques costa 1,5 milions, ha dit Serra. 

Eclipsats per la col·lecció medieval del museu, de referència a Europa i el món, els experts i col·leccionistes han donat tradicionalment poc pes a les col·leccions catalanes dels segles XVI al XIX, la qual cosa ha convertit aquestes reserves en una "col·lecció acomplexada", que ara vol reivindicar-se. 

Ho han explicat els comissaris de la mostra, Francisco Quílez i Joan Yeguas, que han destacat que la col·lecció espera 1.500 obres, de les quals es va fer una selecció de 400, però la falta d'espai les ha reduït a 250 peces, entre pintures, estampes, dibuixos i arts decoratives.

BERMEJO OBRE L'EXPOSICIÓ 
El visitant es troba al centre del nou recorregut, que comença amb un retaule de Bartolomé Bermejo que, per primera vegada s'exposa de forma conjunta i permanent, gràcies a un acord en dipòsit amb l'Institut Amatller. 

Una tonalitat vermella en la paret marca la transició del Gòtic, amb parets blanques, al Renaixement i al Barroc, les col·leccions del qual es mostren sobre un fons blau per donar singularitat i contrast a les obres exposades, ha afirmat Serra.

FRA ANGELICO, EL GRECO I DE RIBERA 
Es tracta d'una reforma de "gran envergadura" en la qual es poden veure un retaule de Fra Angelico, un Crist d'El Greco, un retrat d'Il Tintoretto, un martiri de Sant Bartolomé de José de Ribera i una naturalesa morta de Francisco de Zurbarán. 

També es pot contemplar una al·legoria de l'amor de Francisco de Goya, una escena dedicada a Sant Francesc d'Assís d'Antoni Viladomat, unes pintures de Pedro Berruguete i una anunciació del Mestre de La Seu d'Urgell, actiu a Perpignan en l'últim terç del segle XV.

'SEGLE D'OR', LA JOIA DE LA CORONA 
El camí condueix a una sala final dedicada al 'Segle d'Or' espanyol i que és concebuda pels comissaris com la "joia de la corona", i en ella es poden veure quadres de Diego Velázquez, acompanyats de les obres brillants de Zurbarán i de Ribera. 

A les sales, il·luminades per Endesa, el visitant pot accedir a uns pals que contenen càpsules d'informació per ampliar coneixements amb curiositats i explicacions que no es poden trobar en fitxes tècniques de la xarxa i que busquen interpel·lar el públic. 

El director general de la Fundació Endesa, Carlos Gómez-Múgica, ha celebrat participar en un "projecte tan únic", i ho ha vist com un reconeixement després de 20 anys de treball en la il·luminació de patrimoni espanyol i català, amb 70 monuments a Catalunya. 

"Va molt en la línia d'il·luminar el talent de 300 anys d'història i talents tan internacionals com Velázquez, Tiziano i Tintoretto", ha festejat el director, que ha remarcat l'ús de tecnologia lumínica que s'apaga quan ningú està mirant, la qual cosa beneficia en la conservació de l'obra.

REIVINDICACIÓ DEL MUSEU 
Ha reivindicat l'"esforç monumental" que ha dut a terme el museu per aixecar el nou ordenament de la col·lecció del Renaixement i el Barroc amb pocs recursos i falta d'espai. 

El museu "mereix més recursos, més espai", ha insistit el director del museu, que ha dit que la falta de pressupost i sales llastra el creixement natural de la institució cultural que anhela una transformació i creixement sostenible. 

"L'única cosa que els estic demanant a les institucions (Govern central, Generalitat i Ajuntament) és que ens posem a aixecar el projecte, valorar el cost i establir un període de transició tan llarg com sigui necessari perquè el museu pugui créixer", ha ressaltat.