Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El TC liquida els 6.000 € per alumne de Wert per al castellà vehicular

El Constitucional anul·la l’obligació d’escolaritzar en centres privats pagats per la Generalitat i obliga Madrid a replantejar la seva estratègia contra la immersió lingüística

Diari de Tarragona

Whatsapp
Va ser l’any 2012 quan el llavors ministre d’Educació, José Ignacio Wert, es va proposar «espanyolitzar els alumnes catalans».  FOTO: efe

Va ser l’any 2012 quan el llavors ministre d’Educació, José Ignacio Wert, es va proposar «espanyolitzar els alumnes catalans». FOTO: efe

El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs de la Generalitat contra la Llei de Millora de Qualitat Educativa, Lomce, i ha anul·lat l’obligació d’escolaritzar, quan ho digui l’Estat i en centres privats pagats per la Generalitat, els alumnes sense ensenyament públic en castellà.

La sentència considera per unanimitat que el sistema dissenyat per l’esmentada llei per garantir l’ensenyament en castellà sostinguda amb fons públics no respecta el repartiment de competències entre l’Estat i la comunitat autònoma, és a dir, que envaeix competències de la Generalitat.

Els articles anul·lats es refereixen, en concret, a la capacitat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, a través de l’Alta Inspecció d’Educació, per decidir sobre l’escolarització d’aquests alumnes en centres privats, i al seu finançament.

El Govern de la Generalitat indicava en el seu recurs que la Lomce envaeix les seves competències i és contrària a la Constitució, a l’Estatut i a la pròpia doctrina del TC, a més que suposa «una oposició frontal» al règim lingüístic català, segons el qual no es pot separar els alumnes en funció de la llengua, entre altres qüestions.

La llei imposava que el Govern espanyol assumís el cost de l’escolarització privada en castellà dels alumnes que ho desitgessin quan no se’ls garantís una oferta raonable sostinguda amb fons públics.

Aquestes despeses repercutien després a la comunitat autònoma, és a dir, que les pagava la Generalitat.

A parer del TC, és inconstitucional que la Lomce fixi criteris vagues per fixar en quin moment pot l’Estat escolaritzar alumnes en centres privats, amb la consegüent retenció econòmica a la comunitat autònoma, i quan pot declarar extingida aquesta obligació.
La Lomce, coneguda com a Llei Wert, va ser recorreguda per cinc comunitats (a banda de per la Generalitat catalana, pels governs andalús, basc, canari i asturià), pel PSOE i pel Parlament català. La sentència del TC respon al recurs que va presentar l’Executiu català, però estableix pautes generals que s’aplicaran a la resta.

L’alt tribunal estima que la Lomce envaeix competències de la Generalitat

Segons la doctrina constitucional, l’alta inspecció constitueix una competència estatal de vigilància, però no un control genèric i indeterminat que impliqui dependència jeràrquica de les comunitats autònomes respecte a l’Administració de l’Estat.

Tampoc és admissible que, a través de l’alta inspecció, l’Estat assumeixi competències que corresponen a les comunitats. El TC estima que el procediment que dissenya la Lomce excedeix els límits marcats per la doctrina en relació amb l’alta inspecció estatal.

Educació plurilingüe

La sentència també dirimeix altres qüestions sobre la Lomce, i, així, declara inconstitucional que el Govern central pugui establir, via reglament, les bases de l’educació plurilingüe (impartició d’assignatures no lingüístiques en llengües estrangeres) des del segon cicle d’Educació Infantil fins a Batxillerat, prèvia consulta a les comunitats autònomes.

El Tribunal sosté que la llei no especifica el criteri legal que dóna cobertura a aquesta competència del Govern espanyol per al desenvolupament reglamentari bàsic.

Tampoc pot justificar-se amb l’argument que l’educació plurilingüe té un caràcter excepcional, ja que, tot al contrari, abraça pràcticament tots els ensenyaments no universitaris.

Wert no afluixa

L’exministre d’Educació Juan Ignacio Wert manifestà ahir que el TC ha declarat inconstitucional «un procediment», però que no posa en qüestió en absolut el fonament jurídic i la constitucionalitat del dret a tenir una oferta raonable en castellà amb fons públics.
«És important perquè la consideració d’inconstitucionalitat és només processal», va dir ahri el ministre després de conèixer la sentència.

També va voler assenyalar que la sentència dictamina que, en tots aquells casos que es va aplicar, els alumnes «poden mantenir el sistema fins que acabin l’etapa d’educació obligatòria». «S’ha considerat inconstitucional un mecanisme», va dir Wert, que insistí que el TC «no posa en qüestió, en absolut, el fonament jurídic i la constitucionalitat del dret a tenir una oferta raonable en castellà sostinguda amb fons públics».

Respecte

Wert, que va dir que rebia la sentència amb respecte i amb acceptació de les seves posicions, va destacar que el TC «no ha recollit la immensa majoria dels recursos que formulava la Generalitat».

En aquest sentit es referí a «punts molt importants que havien estat qüestionats per la Generalitat», com l’ordenació acadèmica, «en la que clarament la sentència estableix que no es vulnera la constitucionalitat en determinar l’estat els continguts», així com als estàndards d’avaluació i a les assignatures troncals. 

Segons Wert, doncs, «no s’han envaït les competències de les comunitats autònomes en les avaluacions». «Aquest és un tema summament polèmic, en el qual s’han centrat una bona part de les crítiques a aquesta llei», va voler ressaltar l’exministre, que troba que el TC «ve a dir que està perfectament justificat que sigui l’Estat el que determini les característiques i continguts de les avaluacions en l’exercici de les competències que té per a la concessió de títols». 

Comentarios

Lea También