El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
El Tribunal Constitucional (TC) va suspendre ahir la llei de Presidència de la Generalitat que permetria la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, després d’admetre a tràmit el recurs del Govern contra la citada norma.
El Consell de Ministres, reunit en sessió extraordinària, havia acordat al matí presentar el recurs, després que el Consell d’Estat ho avalés dimarts passat per unanimitat.
La presentació del recurs era considerada pel Govern com una obligació en defensa de la Constitució i el respecte a la llei, segons va dir el cap de l’Executiu, Mariano Rajoy, en el seu compte de Twitter.
La decisió d’admetre a tràmit el recurs del Govern va estar adoptada també per unanimitat del ple del TC, implica la suspensió provisional de la llei i va acompanyada de l’advertència al president del Parlament, Roger Torrent, i als altres membres de la Mesa que han d’acatar la resolució o poden incórrer en desobediència.
Així ho imposa la pròpia Constitució: quan el Govern de l’Estat recorre davant el Tribunal Constitucional una determinada llei, pot invocar l’article que condueix automàticament a la suspensió provisional de la norma recorreguda per un període prolongable de cinc mesos. És el que ha passat en aquest cas.
L’alt tribunal celebra ple aquesta setmana i havia fixat la reunió d’ahir a la tarda amb aquest únic tema en l’ordre del dia, que ha resolt en tan sols mitja hora.
Reforma de la llei
El Parlament de Catalunya va reformar fa dies la llei de Presidència per poder investir a distància Puigdemont, que va fugir a Bèlgica, va ser processat pel Tribunal Suprem i, actualment, espera a Alemanya que es decideixi si és o no lliurat a Espanya.
La reforma, aprovada pel procediment de lectura única malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries ho desaconsellava, habilita al Parlament per investir el president de la Generalitat per via telemàtica.
La modificació de la llei va comptar amb un total de 70 vots, que van incloure els delegats del propi Puigdemont i Antoni Comín i els diputats a la presó, mentre que es van oposar els 64 parlamentaris de Ciutadans, PSC-Units, Catalunya en Comú-Podem i PPC.
Primer veto a l’abril
El Tribunal Constitucional va vetar a l’abril la investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya de manera telemàtica o mitjançant qualsevol fórmula que no impliqui la seva presència al Parlament i, a més, amb permís judicial.
Així ho va recordar ahir, després del Consell de Ministres, el portaveu de l’Executiu, Íñigo Méndez de Vigo, que va reiterar que el Tribunal Constitucional ja es va pronunciar al gener passat i va adoptar mesures cautelars a l’abril després d’admetre a tràmit un altre recurs del Govern en aquest mateix sentit.
«Cap candidat a la Presidència de la Generalitat pot ser investit si no és present al Parlament, defensant a la seva seu el seu programa d’investidura», va declarar.
Segons fonts parlamentàries consultades per Efe, tant a JxCat com a ERC estan a l’espera que Puigdemont comuniqui aviat -previsiblement, avui dijous o divendres- des de Berlín qui és la persona que el succeirà, un missatge que podria traslladar a través d’un vídeo en les xarxes socials o per altres formats.
A partir d’aquí s’activarà la maquinària perquè el president del Parlament de Catalunya iniciï primer la ronda de consultes i després procedir a la convocatòria d’un ple d’investidura.
Fonts sobiranistes situen entre aquest dissabte i dimecres vinent aquest ple, que tindrà dues voltes, separades per 48 hores, a causa de l’abstenció dels quatre diputats de la CUP. Aquesta formació ja ha advertit, per activa i per passiva, que s’abstindrà quan es procedeixi a la investidura del candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
