El TSJC admet a tràmit la petició de recusació de Quim Torra al seu president

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la petició de recusació que el president de la Generalitat, Quim Torra, va presentar contra Jesús María Barrientos, president de l’alt tribunal i de la sala que el jutjarà per no retirar els llaços grocs en campanya electoral.

La sala civil i penal del TSJC acorda donar per promogut l’incident de recusació presentat contra Barrientos i contra Mercedes Armas, una altra de les magistrades designades per jutjar Torra, per la qual cosa tots dos hauran d’abstenir-se de seguir tramitant la causa, que ja està pendent de judici. En la seva resolució, un tràmit habitual en les sol·licituds de recusació, el TSJC acorda obrir peça separada i designar un jutge instructor de l’incident plantejat per la defensa del president.

En una providència posterior, la sala ha acordat nomenar instructor de l’incident de recusació el magistrat Carlos Ramos, que precisament va ser el que va instruir la causa derivada de la querella que la Fiscalia va presentar contra Torra per un delicte de desobediència per no retirar els llaços grocs dels edificis públics.

El TSJC ha iniciat la tramitació de la recusació, després que, dilluns passat, el president solucionés alguns defectes de forma de la seva petició, que entre d’altres qüestions no incloïa la preceptiva signatura de Quim Torra.

Imparcialitat

En la seva petició de recusació, el president, que afronta una petició de pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per desoir l’ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços grocs dels edificis públics durant la campanya, qüestiona la imparcialitat de Barrientos i Armas per jutjar-lo.

Torra ha sol·licitat la recusació d’aquests dos magistrats, setmanes abans del seu judici, que està assenyalat per als pròxims dies 25 i 26 de setembre i coincideix amb el ple del debat de política general del Parlament. El TSJC ha fixat per a les 09.30 hores l’inici de les sessions del judici, que, en principi, se celebrarà pels matins a la sala de vistes de la sala civil i penal del TSJC, al Palau de Justícia. De fet, el president de la Generalitat medita si acudir al TSJC. El judici es pot celebrar sense la seva presència atès que la petició de pena que afronta no supera els dos anys de presó.

«Consens majoritari»

L’exvicepresident del Govern i líder d’ERC, Oriol Junqueras, demana que la resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra ell i els altres líders independentistes ha de ser consensuada i també ha de «permetre enfortir les institucions catalanes».

Junqueras va respondre així en una entrevista concedida a TV3, realitzada mitjançant qüestionari des de la presó de Lledoners.

El líder d’ERC no es pronuncia explícitament sobre si creu que haurien de ser convocades unes eleccions o bé formar-se un govern de concentració, i es limita a apuntar que «la millor resposta serà aquella que ens permeti generar un consens majoritari».

Afegeix, no obstant això, que «també és important que la resposta ens permeti enfortir les institucions, que els poders de l’Estat voldran debilitar», i puntualitza que «les dues opcions» podrien ser vàlides «però faria falta veure quina resposta som capaços de consensuar». Respecte a si està d’acord que s’utilitzi la via de la desobediència civil, Junqueras afirma que «sempre hem dit que utilitzarem tots els instruments pacífics i democràtics per aconseguir la república». Sobre la possibilitat de tornar a posar damunt la taula una investidura amb l’expresident Carles Puigdemont com a candidat, Junqueras adverteix que «només hem de donar aquells passos que ens acostin cap al nostre objectiu, que és la independència».