El president Torra serà jutjat per desobediència per no treure a temps els llaços grocs

El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos ha enviat a judici el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència per no retirar a temps els llaços grocs dels edificis públics com ordenava la Junta Electoral Central (JEC) en el període electoral de les generals del 28-A.

En un acte que no es pot recórrer, el magistrat decreta l’obertura del judici oral a Torra, i dona deu dies a la defensa del president, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, perquè presenti el seu escrit de conformitat o disconformitat amb les acusacions.

El magistrat ha acordat enviar Torra a judici un cop la Fiscalia ha presentat el seu escrit de conclusions, en què demana per al president una inhabilitació d’un any i vuit mesos per a l’exercici de funcions de govern o de càrrec públic d’àmbit «local, autonòmic, estatal o europeu», i una multa de 30.000 euros. El partit ultradretà Vox, que exerceix l’acusació popular, demana dos anys d’inhabilitació i una multa de 72.000 euros. 

El magistrat exposa, a partir del relat de les acusacions, que Torra no va complir en els terminis establerts l’ordre de la JEC de retirar els símbols «partidistes» durant el període electoral de les generals del 28-A.

La Fiscalia acusa Torra d’«evidenciar el seu menyspreu» a acatar l’ordre que la JEC va dictar l’11 de març, arran d’una denuncia presentada per Cs, perquè tragués els llaços i estelades dels edificis públics, elements que finalment va acabar retirant, encara que fora de termini.
Els advocats calculen que el president no haurà de comparèixer fins després de les vacances d’estiu.

Puigdemont crida a reflexionar

L’expresident Carles Puigdemont, per la seva banda, va reivindicar ahir una «reflexió profunda i prendre decisions» després de l’acord entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona. A través del seu compte de Twitter, Puigdemont es pronuncià en aquests termes després que l’acord entre JxCat i el PSC hagi donat la presidència de la Diputació de Barcelona a la socialista Núria Marín, cosa que ha fet aprofundir al màxim la crisi entre els postconvergents i ERC. «Hi ha una cosa que no es pot oblidar ni menysprear mai: la força de la gent. La gent vol unitat, ara més necessària que mai», va dir l’expresident. En un altre tuit, Puigdemont afirma que «alguns tenen el que volien i buscaven des de fa temps», i afegeix: «Els seus estrategs i aliats mediàtics són persistents en la confrontació, no amb l’Estat repressor, sinó entre nosaltres. S’equivoquen». 

Ni ambaixades, ni espionatge

En relació amb la polèmica sobre les delegacions del Govern a l’exterior, la ministra portaveu del Govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, va dir ahir que no hi ha ambaixades de Catalunya per la qual cosa «no hi ha cap espionatge» per part de l’Estat. Responia així a una pregunta sobre les afirmacions d’alguns membres de la Generalitat, que han denunciat que s’ha utilitzat en aquest espionatge informació dels seus correus personals. Segons Celaá, l’àrea d’Exteriors és una «competència exclusiva» de l’Estat, i no hi ha hagut «absolutament gens realitzat pel Govern central que sigui censurable». «Tot al contrari , el Govern ha exercit la seva competència, la que li atribueix l’article 140è de la Constitució», afegí.

D’altra banda, un jutge ha arxivat la causa a tres professores de l’IES Sant Andreu de la Barca per suposats comentaris despectius a alumnes fills de la Guàrdia Civil després de les càrregues de l’1-O, si bé ha remès el cas a la Conselleria d’Ensenyament per si van poder cometre una infracció administrativa.