Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Catalunya Política

El secretari general de Tarragona firma la denúncia a Europa contra l’Estat pels fets de l’1-O

El Secretari Primer de la Mesa del Parlament, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, també és un dels 650 juristes d’arreu d’Espanya que recolzen l’informe enviat al comissari de Drets Humans del Consell Europeu, Nils Muiznieks 

Octavi Saumell

Whatsapp
Joan Anton Font, parlant amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC). FOTO: Lluís Milián

Joan Anton Font, parlant amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC). FOTO: Lluís Milián

El secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, i el Secretari Primer de la Mesa del Parlament, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, són dos dels juristes tarragonins que recolzen la denúncia interposada per part del Col·lectiu Praga contra l’Estat espanyol pels fets ocorreguts durante la celebració del referèndum del passat 1 d’octubre. Fa poques setmanes, els dos lletrats ja van firmar un altre manifest que defensava una possible investidura a distància del President cessat, Carles Puigdemont

La iniciativa impulsada per professors de dret de les universitats catalanes ha presentat una denúncia al Consell d’Europa per la vulneració de drets humans a Catalunya per part de l’estat espanyol arran del referèndum de l’1-O. L’informe –de 50 pàgines- està subscrit per 650 juristes d’arreu d’Espanya i s’ha enviat el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muiznieks

Ho lidera el Col·lectiu Praga
El text del Col·lectiu Praga recopila totes les traves, restriccions i vulneracions que el govern de Mariano Rajoy ha aplicat a institucions i ciutadans de Catalunya que contravindrien «el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals de l’any 1950». L’entitat recorda la «judicialització extrema» del conflicte català, la repressió policial amb 1.066 ferits l’1-O o la suspensió de l’autonomia via 155. Segons el Col·lectiu Praga, «hi ha prou indicis perquè el Comissari de Drets Humans pugui iniciar una investigació independent i completa de vulneració de drets».

De fet, es considera que a Catalunya s’han violat fins a 9 drets com serien el de lliure expressió i de reunió; el de prohibició de tracte degradant; el dret de sufragi, de ser elegit i de no ser discriminat per opinions polítiques; el dret a la llibertat; el dret a un jutge imparcial i a un tribunal establert en llei; el principi de legalitat penal; el dret a un procés amb totes les garanties; el dret a la doble instància en l’àmbit penal; i el dret a la preparació de defensa.

Tot plegat contemplat pel mateix Consell d’Europa de Drets Humans (CEDH). «En lloc del diàleg com a instrument de solució del conflicte, l’estat espanyol ha preferit la via de la judicialització i la repressió, amb serioses vulneracions de drets i llibertats; ha imputat inexistents delictes de rebel·lió i sedició als dirigents de les dues organitzacions impulsores d’aquest procés pacífic i democràtic, i al president, vicepresident i consellers del govern de la Generalitat», ha recordat el Col·lectiu Praga en l’informe. 

«Un fet que ha portat a la presó preventiva uns i ha obligat a romandre a l’exili els altres, i ha dissolt ‘de facto’ l’autonomia de Catalunya mitjançant l’activació inconstitucional de l’article 155», puntualitza l’informe signat pels 650 juristes, que també exigeixen la prohibició «de tractes degradants» i reclamen el compliment del principi de legalitat penal. 

Segons l’entitat, la imputació pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació «no és sostenible en vista de l’estil literal de la llei penal i de la consolidada jurisprudència sobre aquests delictes» ja que no es compleix ni l’estàndard de previsibilitat ni d’interpretació estricta en matèria penal. El mateix Consell d’Europa, un organisme de caràcter consultiu, ja va demanar el 9 d’octubre al ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, que investigués l’actuació policial de l’1-O. Nils Muiznieks va sostenir que la força utilitzada pels agents va ser «desproporcionada» i «innecessària».

Temas

Comentarios

Lea También