Estrasburg rebutja la denúncia contra Espanya d’una vallenca per l’1-O

El Tribunal Europeu de Drets Humans va rebutjar ahir per «manifestament infundades» les quatre queixes presentades per l’advocada vallenca Montserrat Aumatell i Arnau, sindicada del Col·legi electoral de Tarragona en el referèndum celebrat l’1 d’octubre del 2017. 

La demandant, resident a Valls i nascuda el 1957, va presentar una demanda contra Espanya el 29 de novembre, en estimar que no va tenir un judici «just» per no rebre una notificació personal de la multa imposada pel Tribunal Constitucional per exercir aquest càrrec en la consulta. També es va queixar que va ser multada «per un fet que no constitueix delicte», que va ser discriminada per «ser objecte d’una persecució política», i de no tenir dret a un recurs efectiu.

Després de la designació dels membres dels col·legis electorals per a la consulta i «ignorant una providència constitucional», l’Alt Tribunal va suspendre el 13 de setembre la resolució 807/XI del Parlament català que va nomenar els membres de la sindicatura.

Al mateix temps, va notificar personalment amb un requeriment judicial la suspensió a tots els membres dels col·legis electorals, entre ells la demandant, i els va donar 48 hores per explicar-se. Davant «la falta de resposta i la passivitat dels membres» designats, el Tribunal Constitucional va imposar el 20 de setembre una multa diària de 12.000 euros als components del col·legi electoral central i de 6.000 als dels col·legis territorials. La decisió, que acabaria en el moment de la renúncia, va ser publicada en el BOE el 22 de setembre i no va ser notificada personalment a la demandant. 

Montserrat Aumatell: «Tot plegat és un despropòsit. No sé què faré, queden encara pendents les altres demandes»

«Com que vaig renunciar i, finalment, no em van imposar la multa, ara el tribunal diu que no hi ha perjudici real», va indicar ahir Aumatell en declaracions al Diari, que va considerar que «tot plegat és un despropòsit», alhora que va reconèixer que «encara» no ha decidit si farà algun pas nou. «Queden pendents les demandes de la resta de síndics, ja que a Estrasburg tan sols s’hi pot anar individualment, i els recursos es van interposar per separat», va indicar poques hores després de rebre la notificació, que reconeixia no haver-la estudiat en profunditat.

«No hi ha tracte discriminatori»
En la seva decisió, la Cort europea recorda que, «contràriament a la demandant, els altres membres dels col·legis electorals van interposar un recurs de súplica contra la decisió del Tribunal Constitucional» referent a les multes. Afegeix que l’absència de notificació personal de la multa «no va impedir a la demandant tenir-ne coneixement i presentar les seves al·legacions al Tribunal Constitucional».

Les restriccions que al·lega «no van suposar cap minva en els seus drets i llibertats que protegeix el Conveni» Europeu de Drets Humans, segons el Tribunal d’Estrasburg. La decisió afirma que la demandant va ser notificada personalment sobre la suspensió de la resolució 807/XI i que «sabia –o havia de saber– que el seu comportament podria comportar la imposició de multes i processos penals».