Germà Bel: 'El canvi de govern era necessari'

- Per què la Catalunya actual és una ‘galàxia llunyana’?
- L’expressió ve d’una frase que va emprar l’exministre José Manuel García-Margallo. Literalment, venia a referir-se que «Espanya és un estat gran, i, si una part petita se segrega, navegarà per l’espai». Ja és això el que volem. 

- Està d’acord amb el que mantenia?
- Molts catalans es troben en una galàxia ben llunyana d’Espanya. Fa molt de temps que estan distanciats i naveguen per l’espai sense estat. Com ho han fet altres països com ara Suècia, Dinamarca o Àustria. Són estats petits a diferència d’Espanya i, per tant, l’única solució que tenen davant els canvis del món és ser flexibles i adaptar-se als canvis. 

- Parlant de canvis, què opina del que s’ha fet amb el govern de cara a l’1-O?
- El canvi de govern era necessari i és força normal que es reestructuri, perquè hi ha reptes especials. Hi ha molt pocs governs que mantinguin una mateixa estructura tota una legislatura sencera. I és encara més lògic que es faci en el context en el qual ens trobem. A més, segons ha explicat el president, ha preguntat als mateixos consellers quina era la disponibilitat i la disposició.

Remodelar el govern és un fet normal i l’encert és col·locar gent preparada 

- Què creu que suposarà?
- El canvi de l’executiu ha tingut com a resultat la incorporació de Jordi Turull, Joaquim Forn i Clara Ponsetí amb molta determinació pel que s’ha de fer als pròxims mesos. Els dos primers ja han provat la seva trajectòria política i institucional i Ponsetí, en canvi, ha demostrat una acadèmica i de gestió de recerca brillant. Per tant, em semblen uns candidats adequats pel repte que hi ha. L’encert és col·locar a gent preparada segons els objectius.

- Això implica mirar cap endavant...
- El que no volem és quedar-nos aïllats dins un estat gran que es pensa que tancant-se al futur es podrà defensar de tots els riscos i oportunitats que ofereix el fet d’avançar. 

- Què explica de nou a ‘Cabòries des d’una galàxia ben llunyana’?
- La discussió sobre la independència catalana és l’expressió més important que té Catalunya, però en definitiva és un debat que es produeix en tot el món, sobretot en el desenvolupat. Es produeix davant de tots els canvis que comporta la globalització i l’acceleració de la disrupció per part de les tecnologies. No és la primera vegada que passa a la història de la humanitat, passa periòdicament. Hi ha moltes discussions obertes entre els països, que és al que em refereixo quan parlo de ‘cabòries’ al llibre. Des de l’elecció de Trump als Estats Units, els debats entre Marine Le Pen i Macron a França, els debats a Europa sobre si s’ha de fer proteccionisme o lliurecanvisme... L’eix central de tot això va sobre tancar-nos o obrint-nos al món.

Molts han après i madurat a l’hora de debatre el tema de la independència

- Cicles que es repeteixen? 
- Evidentment. A l’epíleg aprofito a deixar unes reproduccions de columnes, les quals van agrupades per seccions, estan introduïdes i contextualitzades. Aquesta part final precisament la titulo explícitament ‘Oberts o tancats’. La començo amb el que va ser una fase molt semblant a l’actual, de canvis encara més intensos. Va ser el canvi del segle XVIII al XIX. Abordo la primera robotització amb l’aplicació de la maquinària de vapor als telers amb una sortida important de la gent del camp, la capacitat de fer coses amb màquines que abans precissava del coneixement de persones, amb els corresponents problemes que van significar pels oficis artesans, que eren nuclis tancats. 

- No vivim res de nou, clar.
- Això va provocar que al cap de dues dècades sorgís el moviment obrer, el Carlisme com a resistència als canvis i a la revolució en alliberar la terra... Va ser una etapa de disrupció tecnològica i de la creació de grans debats d’aquells que volien parar el futur i els que volien explorar-lo. Són fets que es donen periòdicament. Hi ha gent que diria que ens trobem a la quarta revolució industrial. Parlem de la robotització com si fos quelcom que ha començat ara, quan en realitat ho va fer a finals del segle XVIII. Per tant, hem vist diferents moviments d’antiglobalització, de resistència amb les innovacions tecnològiques.

- Per què no aprenem del passat? 
- La idea és que quan som capaços de col·locar els fets en perspectiva històrica, cosa que també vaig fer a Espanya, capital París, estem en millors condicions per entendre. Quant al tema de la independència, entre el 2013 i el 2014, em vaig adonar que la gent s’havia suavitzat molt. I és que hem tingut un procés d’aprenentatge a discutir. Crec que quan tractes coses tan importants com és un procés d’independència, hi ha discussions que poden ferir. I he observat que molta gent ha après i s’ha esforçat a madurar a l’hora de debatre.