Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Human Rights Watch recull en el seu informe anual que l'1-O va estar marcat per un "ús excessiu de força"

L'ONG defensora dels drets humans al món inclou en la part sobre Espanya referències a la votació i als processos penals contra els representants del govern destituït

ACN

Whatsapp
Gent amb les mans aixecades a tocar dels policies, davant del tractor amb que han intentat impedir l'accés de la Guàrdia Civil al Pavelló Firal de Móra la Nova. FOTO: ACN

Gent amb les mans aixecades a tocar dels policies, davant del tractor amb que han intentat impedir l'accés de la Guàrdia Civil al Pavelló Firal de Móra la Nova. FOTO: ACN

Human Rights Watch (HRW) no ha passat per alt el referèndum de l'1 d'octubre en el seu informe anual, en el qual repassa fets rellevants ocorreguts a la Unió Europea durant el 2017. En la part que parla d'Espanya l'ONG destaca que la jornada de votació va estar "marcada per un ús excessiu de força" per part de la Guàrdia Civil i policies nacionals, tot i que també puntualitza que la cita electoral es va dur a terme "tot i l'ordre de suspensió" del TC. A més, recull que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans va instar les autoritats espanyoles a garantir investigacions "exhaustives, independents i imparcials" de "totes" les actuacions violentes. Tot seguit el text inclou que les autoritats del govern central van fer ús de "poders constitucionals" per dissoldre el govern català i "imposar un control directe" el 27 d'octubre, a més de la convocatòria d'eleccions. Al novembre, assenyala l'organització, els fiscals van iniciar "processos penals" contra catorze representants del govern destituït "per sedició i altres delictes".

A la tardor, HRW ja va denunciar en un informe "l'ús excessiu de la força" de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per aturar el referèndum de l'1-O. A més de reclamar una investigació, l'ONG va dir llavors que la UE i els estats europeus "haurien de deixar clar públicament que qualsevol ús de la força ha de complir amb les lleis nacionals i la normativa europea de drets humans". "La policia potser tenia la llei del seu costat per aplicar una ordre judicial, però això no els donava el dret a utilitzar la violència contra manifestants pacífics", assegurava fa pocs mesos Kartik Raj, l'expert encarregat de l'informe fet públic l'octubre passat.

A banda dels esdeveniments polítics i, en especial, el referèndum de l'1-O, l'ONG també inclou altres fets rellevants en l'apartat d'Espanya en el recull del 2017. Menciona els atacs a Barcelona i Cambrils ocorreguts el mes d'agost i recorda que van deixar 16 morts i més d'un centenar de ferits. "Va ser l'atac més mortífer a Espanya des del 2003", subratlla l'organització. També es fa ressò dels avisos per part de funcionaris públics contra la islamofòbia arran dels atemptats. "Els incidents antimusulmans que es coneixen van incloure un assalt a un nen marroquí de 14 anys", apunten. D'altra banda assenyalen que un home pakistanès va portar un cas contra l'Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per "l'ús policial de perfils ètnics", un problema que segons l'organització és "persistent al país".

Un altre aspecte senyalat en l'informe anual de l'ONG té a veure amb les condicions amb les quals es troben els immigrants que arriben a Espanya per mar. "L'augement xoca amb les condicions deficients a les instal·lacions policials i els obstacles per sol·licitar asil", es constata. Segons dades difoses per l'organització, més de 16.000 persones van arribar per mar a costes espanyoles en els primers deu mesos del 2017, fet que suposa "un augment significatiu" respecte a l'any anterior. També destaca que més de 5.000 van fer-ho a través de fronteres terrestres cap a Ceuta i Melilla, molts dels quals escalant tanques.

A més, el text recorda que al gener un tribunal d'apel·lacions va reobrir la investigació de la mort de 15 immigrants a les aigües de Ceuta el 2014, després que agents de la Guàrdia Civil els disparessin pilotes de goma i gasos lacrimògens mentre eren a l'aigua. Encara relacionat amb immigració, l'informe també evidencia el fracàs de la política d'asil a l'Estat: "Fins al setembre Espanya havia reubicat a 1.257 sol·licitants d'asil dels 9.323 als quals s'havia compromès a acollir des de Grècia i Itàlia".

Per últim, HRW també incorpora en el seu repàs que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre dues sentències -una el desembre del 2016 i l'altra el gener del 2017- contra Espanya per pràctiques hipotecàries deslleials.

Temas

Comentarios

Lea También