Investiguen 500 milions d’euros en contractes del Govern d’Artur Mas

La Guàrdia Civil fa mesos que investiga, en el marc del cas del 3%, si es van arreglar contractes d’obra pública de la Generalitat en adjudicacions per valor de 500 milions d’euros entre 2011 i 2015, quan el Govern català estava presidit per Artur Mas.

Segons fonts de la investigació, la Guàrdia Civil segueix des de fa mesos el rastre a aquest presumpte arranjament en la contractació pública, del qual ahir El Español va donar detalls després de tenir accés a centenars de milers de documents interns del Govern d’aquella època.

De fet, el jutge del Vendrell (Baix Penedès) que des de fa anys investiga el cas del 3%, sobre el suposat pagament de comissions a CDC a canvi de l’adjudicació d’obra pública, ha encomanat a la Guàrdia Civil, com a policia judicial, les indagacions sobre aquesta suposada trama.
Segons va publicar ahir El Español, a partir de la documentació interna de l’executiu català a la que ha tingut accés, la Generalitat «va crear una xarxa» perquè aquests contractes van ser repartits a empreses afins a CiU que van finançar després a Convergència amb grans quantitats de diners.

Empreses públiques haurien utilitzat una oficina de col·locació per a militants de CDC

Part d’aquests contractes van ser manipulats després de la intercessió directa d’alts càrrecs i membres de l’executiu català, «amb l’exconseller de Justícia Germà Gordó com a corretja de transmissió i amb el tresorer de Convergència Andreu Viloca al cap», segons el digital.
Un sistema opac

Fins al moment, els informes de la Guàrdia Civil relatius al cas del 3% han permès a la Fiscalia Anticorrupció concloure que Gordó era el suposat «aconseguidor» o «recaptador» de la presumpta trama.

Segons la informació difosa ahir per El Español, després d’arribar a la presidència de la Generalitat el 2011, Artur Mas i els seus alts càrrecs haurien creat un sistema opac capaç de burlar tots els controls administratius i lliurar a dit obres milionàries en un moment delicat per a les arques de l’administració catalana.

Les empreses públiques de la Generalitat van utilitzar una oficina de col·locació per a militants de Convergència, i quan va esclatar l’escàndol del 3%, alts càrrecs de l’executiu català van intentar ocultar informes interns sobre el cas, segons aquest mitjà.

Al maig del 2012, l’empresa pública Gerència d’Infraestructures (GISA) es va fusionar amb altres dues entitats públiques per donar pas a Infraestructures, que va centralitzar la licitació pública a Catalunya mitjançant un sistema que facilitava els arranjaments i arribant a multiplicar per cinc el volum de les licitacions.

Així, el volum de contractes licitats per Gisa primer i Infraestructures després va ser de 31,8 milions el 2011; 66 milions el 2012; 98 milions el 2013; 157,9 milions el 2014 i 176,6 milions el 2015.

Dins d’aquesta xarxa, el paper de l’exconseller Germà Gordó, com a home fort del Govern català, era el d’assenyalar determinats empresaris perquè fossin rebuts mentre controlava un rànquing amb les empreses que més diners i contractes s’havien emportat de l’administració catalana.

Les primeres companyies d’aquest rànquing eren habitualment Emte o Copisa, ambdues investigades des de 2015 en la trama del 3%.