Junqueras es nega a respondre a la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i Vox

L'exvicepresident del Govern i màxim responsable d'ERC, Oriol Junqueras, es negarà a respondre les preguntes de les tres acusacions. No contestarà ni a la fiscalia –que dimecres va sostenir el discurs de la violència i la rebel·lió-, l'advocacia de l'Estat i l'acusació popular, que exerceix el partit ultradretà de Vox. El vicepresident entén que és un judici polític i que "davant una farsa judicial no es pot legitimar ni a la Fiscalia ni a les altres acusacions" i no vol donar "un minut de glòria als que han fabricat tota la causa general". La fiscalia sol·licita per a ell 25 anys de presó, l'advocacia 12 i Vox 74. Durant la fase d'instrucció, Junqueras tampoc va respondre a la fiscalia.

Durant la fase d'investigació, Junqueras també s'ha negat a declarar a la fiscalia i sempre ha usat el castellà. Així va passar en el primer interrogatori que va tenir lloc el 2 de novembre de 2017 a l'Audiència Nacional, davant de la magistrada Carmen Lamela, que va ser qui va enviar-lo a la presó. Juntament amb Forn, l'exvicepresident és l'únic membre del Govern de Carles Puigdemont que no ha sortit en llibertat des de llavors. 

En aquell primer interrogatori, el president d'ERC va refermar que mai havia participat ni promogut actes violents per "convenciment personal". "Soc creient i qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc", va dir. També va negar la malversació ja que totes les despeses estaven degudament consignades i certificades per la intervenció de la Generalitat. 

Tampoc va contestar al ministeri fiscal quan va declarar per primer cop davant del jutge instructor, Pablo Llarena, l'1 de desembre de 2017.