L'Audiència Nacional ordena investigar les trucades entre Trapero i Sànchez i Cuixart

La jutge Carmen Lamela ha demanat avui un informe de les trucades entre el 15 de setembre i el 2 d'octubre dels investigats per sedició Josep Lluís Trapero; la intendent dels Mossos Teresa Laplana i els presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart, tots dos a la presó des de dilluns.

En la seva petició a la Guàrdia Civil per conèixer aquest tràfic de trucades i que ha estat notificada en un acte, la jutge de l'Audiència Nacional demana que s'identifiquin els números de telèfon dels quatre investigats i que se sol·liciti a les companyies telefòniques el llistat de trucades i de missatges de text emesos també aquells dies, entre el 15 de setembre i 2 d'octubre.

La jutge vol conèixer amb quines persones i si entre ells mateixos es van efectuar comunicacions aquells dies, així com el temps que es van prolongar i altres dades d'interès rellevants per a la investigació, han informat fonts jurídiques.
Segons el que ha investigat fins ara la Guàrdia Civil en aquesta causa, el dia que es va produir el setge als agents de l'institut armat, durant un escorcoll a la Conselleria d'Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre, el líder d'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, va fer una trucada a Trapero per posar-lo en contacte amb un membre de la Guàrdia Civil.

La jutge vol conèixer amb quines persones i si entre ells mateixos es van efectuar comunicacions aquells dies, així com el temps que es van prolongar i altres dades d'interès

En el marc d'aquestes noves diligències d'investigació, Lamela demanava dimarts als Mossos la identificació dels agents que van intervenir en el dispositiu per impedir l'1-O, així com que aportessin el número professional (TIP) dels policies desplegats aquell dia i quina actuació van dur a terme per evitar la votació.

Avui, també a petició del fiscal, la magistrada ha comunicat oficialment a la Conselleria d'Interior de la Generalitat les mesures cautelars que va acordar dilluns per al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, després que la Fiscalia demanés el seu ingrés a la presó sense fiança.

Lamela ha acollit així la petició que li va fer ahir en aquest sentit la Fiscalia, que va sol·licitar que es notifiqués al Departament d'Interior de la Generalitat l'acte en el qual es van acordar aquestes mesures cautelars -compareixences quinzenals, entrega de passaport, prohibició de sortir d'Espanya i fixació de domicili i telèfon-, "als efectes legals oportuns".
En contra del criteri de la Fiscalia, la jutge va optar dilluns per adoptar per a Trapero unes mesures més lleus que la presó, mentre que va ordenar empresonar de forma provisional per risc de fuga i destrucció de proves als líders d'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament.

La magistrada ha comunicat oficialment a la Conselleria d'Interior de la Generalitat les mesures cautelars que va acordar dilluns per al major dels Mossos d'Esquadra

Precisament avui, a instàncies de la Fiscalia i atenent la petició que en aquest sentit va fer la Guàrdia Civil en el seu últim atestat, Lamela ha requerit informació bancària i financera d'ANC i Òmnium a l'Associació Espanyola de Banca, a la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis i a la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit.

Sol·licita tots les dades relatius als comptes bancaris, préstecs o crèdits, targetes, xecs, transferències relacionades amb aquestes entitats, així com la identificació dels titulars i autoritzats en aquestes operacions bancàries.

Pel que fa a les transferències, Lamela demana també que s'identifiqui el compte d'origen i destí i el titular de les mateixes, en virtut a la normativa sobre el blanqueig de capitals.

Amb aquesta informació, l'institut armat pretén conèixer "els moviments existents des de la data d'obertura fins a la data de recepció del manament", sense perjudici que es puguin prendre futures mesures contra les associacions.

Fonts fiscals van descartar que el Ministeri Públic demanés pròximament la imputació d'ANC i Òmnium Cultural ja que les persones jurídiques no poden ser investigades per un delicte de sedició.

No obstant això, també van reconèixer que s'està investigant a les associacions per veure si han estat utilitzades amb fins il·legítims i delictius que poguessin derivar en una suspensió d'activitats, de la mateixa manera que es va fer al seu moment amb organismes de l'entramat etarra després de provar-se la seva integració en l'organització terrorista com va ser el cas de Batasuna, entre d'altres.