La Fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació per a Torra pels llaços grocs

La Fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per al president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència per desoir l’ordre de la Junta Electoral (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis públics en la campanya de les municipals i les europees del 26-M.

La Fiscalia també demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que multi Torra amb 30.000 euros i que s’acordi la seva inhabilitació per a l’exercici de funcions de govern o de càrrec públic d’àmbit «local, autonòmic, estatal o europeu».

El ministeri públic acusa Torra d’«evidenciar el seu menyspreu» a acatar l’ordre que la JEC va dictar l’11 de març, arran d’una denúncia de Ciutadans, perquè tragués els llaços i estelades dels edificis públics durant la campanya, elements que finalment va acabar retirant, ja fora de termini.

En un acte del 27 de juny, el magistrat del TSJC Carlos Ramos va deixar Torra a un pas de judici, en concloure que tenia «perfectament» al seu abast la possibilitat de complir els mandats de la JEC i que, malgrat això, «va optar per persistir en la desobediència» per la seva «clara voluntat obstativa al seu compliment».

Torra ja va admetre el 15 de maig, en la seva declaració com a investigat, que va desobeir l’ordre «il·legal» d’un òrgan «incompetent» com la JEC, ja que com a president es deu a un «mandat superior» de la ciutadania. Ahir a Twitter, considerà que li demanen aquesta condemna per «defensar la llibertat d’expressió». «Cal tornar a exercir i defensar cada dret negat. Ho tornarem a fer», afegí.

D’altra banda, el Tribunal Suprem ha imposat multes de 3.000 euros a l’expresident Carles Puigdemont, a l’exconseller Toni Comín i a la coalició Lliures Per Europa, per haver actuat amb mala fe processal en sol·licitar tard unes mesures cautelaríssimes en relació amb una reunió de la JEC. Amb menys d’un dia d’antelació, els dos exdirigents van demanar al Tribunal Suprem d’urgència que es fes pública la reunió que va celebrar la JEC el 13 de juny.

Investigació de l’1-O

Agents de la Guàrdia Civil van entrar ahir a diversos departaments de la Generalitat a la recerca d’expedients administratius relacionats amb el referèndum, per ordre de la jutgessa que investiga els preparatius de l’1-O. Els agents tenien ordre de requerir documentació als departaments d’Acció Exterior, Treball i Presidència, així com a les oficines de la Intervenció General de la Generalitat i al Gabinet Jurídic Central.

El nou requeriment el va acordar la titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, per ordre de la Fiscalia, en el marc de la causa en la qual processa una trentena de persones, entre elles nombrosos exalts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont.

La Guàrdia Civil tenia l’ordre de requerir a Presidència set expedients relatius a la contractació de la publicitat del Registre de Catalans a l’exterior i de l’anunci de l’1-O, així com de la distribució postal encarregada a Unipost i de l’adjudicació dels projectes de reforma del CTTI, centre que va albergar la logística informàtica del referèndum.

El judici a Trapero, al gener

En relació amb l’1-O, ahir es va conèixer que l’Audiència Nacional ha fixat per al 20 de gener el començament del judici a l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero per un delicte de rebel·lió per facilitar la celebració del referèndum. En aquest judici, que es perllongarà fins al 19 de març, s’asseuran també a la banqueta l’exdirector dels Mossos, Pere Soler; l’exsecretari general d’Interior, el vallenc Cèsar Puig, segon de l’exconseller Joaquim Forn; i la intendent de la policia autonòmica Teresa Laplana, en el seu cas per un delicte de sedició.