La Guàrdia Civil acusa Mossos d'ajudar i protegir els investigats per l'1-O

Segons la Guàrdia Civil, "membres" dels Mossos d'Esquadra van informar les persones que van ser detingudes el 20 de setembre de les tècniques policials usades en les investigacions, com les escoltes o la col·locació de micròfons

15 noviembre 2017 19:25 | Actualizado a 15 noviembre 2017 19:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La Guàrdia Civil ha remès un informe al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona en què assenyala que els investigats per l'organització de l'1-O van comptar "amb la col·laboració de membres de la policia autonòmica catalana", que els van assessorar, van protegir i van aconsellar sobre escoltes telefòniques.

Així consta en un informe, a què ha tingut accés Efe, que la Guàrdia Civil ha transmès al jutge de Barcelona que investiga els preparatius i celebració del referèndum de l'1-O, basant-se en l'anàlisi de les escoltes telefòniques als investigats, diversos d'ells alts càrrecs del Govern, després que fossin detinguts el 20 de setembre.

Segons la Guàrdia Civil, "membres" dels Mossos d'Esquadra van informar les persones que van ser detingudes el 20 de setembre de les tècniques policials usades en les investigacions, com les escoltes o la col·locació de micròfons.

Els investigadors sostenen que aquests mossos van proporcionar "serveis de protecció amb escortes, l'única finalitat dels quals donades les circumstàncies seria la de detectar i dificultar que puguin seguir sent investigats per altres agents de l'autoritat".

En el seu informe, datat el passat 8 de novembre, la Guàrdia Civil també constata, a partir de les escoltes telefòniques, que el 26 de setembre el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont -actualment fugit a Brussel·les-, l'exvicepresident Oriol Junqueras -actualment a la presó- i els altres consellers es van reunir amb tots els detinguts per felicitar-los per la seva actuació i agrair-los la seva "implicació" en el procés independentista.

En una de les converses intervingudes, en aquest cas el 27 de setembre, l'exsecretari general de la Vicepresidència Josep Maria Jové parlava amb la seva parella, que li va comentar que li havia trucat un tal "César", que tenia una reunió amb "el major", davant la qual cosa l'investigat li va dir que no donés més detalls per telèfon.

En la mateixa línia, Natàlia Garriga, exdirectora de Serveis de la Secretaria General de la Vicepresidència, va parlar el 29 de setembre amb una persona no identificada però que la Guàrdia Civil dedueix que "clarament" s'observa que és agent dels Mossos d'Esquadra, en què aquest li indicava que havia rebut ordres de direcció per donar-li seguretat i que volia parlar amb ella per proporcionar-li "quatre consells per a temes de mitjans tècnics".

Del contingut d'aquesta conversa es desprendria, segons la Guàrdia Civil, que per part de la direcció dels Mossos d'Esquadra -que llavors estava liderada per l'ara destituït major Josep Lluís Trapero-, "s'estava donant protecció a alguns dels investigats per intentar detectar i impedir que poguessin ser objecte de noves investigacions policials".

Per a l'institut armat, aquestes converses també acrediten que els Mossos van assessorar els investigats en la causa oberta al jutjat de Barcelona en "mesures de seguretat que havien d'adoptar en l'ús de mitjans tècnics de comunicació".

Un altre dels investigats, Francesc Sutrias, que va ser director de Patrimoni de la conselleria d'Economia, va trucar el passat 29 de setembre al llavors director dels Mossos d'Esquadra Pere Soler -ja destituït-, en què "clarament s'observa", segons la Guàrdia Civil, com el primer demanava al director dels Mossos que comprovés que no estava sent objecte d'escoltes al seu despatx, al seu domicili o al seu cotxe.

Pere Soler va redirigir la conversa assegurant que ja havia parlat amb el cap dels escortes perquè posessin més interès a aquelles persones que havien "estat més exposades", si bé Sutrías li va indicar que no es referia a això i que no podia reunir-se al seu despatx amb ningú "per raons òbvies".

El llavors director dels Mossos li va contestar que el mateix passava amb el telèfon que en aquest moment estaven utilitzant, en referència que aquella conversa podia ser objecte d'escoltes, per la qual cosa van quedar a parlar més tranquil·lament quan s'entrevistessin personalment.

En el seu informe, la Guàrdia Civil també detalla els indicis que vinculen altres persones amb els preparatius del referèndum, entre d'altres l'empresari Oriol Soler i l'exconseller de Governació Xavier Vendrell, amb antecedents per terrorisme per pertinença a "Terra Lliure", segons precisa l'institut armat.

Un altre dels investigats és l'exdirector de l'Institut d'Estudis d'Autogovern Carles Viver Pi-Sunyer, qui en una conversa intervinguda el 23 de setembre ressaltava, amb la llavors responsable dels serveis jurídics de la Generalitat Margarita Gil, el paper clau de Jordi Cuixart -el líder d'Òmnium Cultural, actualment a la presó- a l'hora d'organitzar els moviments socials de l'independentisme.

Pi-Sunyer detallava a la seva interlocutora el contingut d'una conversa que havia mantingut amb Cuixart, en què aquest li va dir que, després del setge a la comitiva judicial que va registrar la conselleria d'Economia el 20-S, no s'havia d'entrar en l'"escalada de provocació" ni convocar manifestacions i el va advertir: "això dels Mossos pot derivar en qualsevol cosa, perquè Trapero havia dit que ell no acceptava".

En el seu informe, la Guàrdia Civil anuncia al jutge que ja ha donat per acabada la intervenció telefònica dels investigats. 

Comentarios
Multimedia Diari