Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La llei del referèndum es basa en l'ONU i l'Haia per justificar la via unilateral

El text es presenta com "la resposta democràtica a la frustració" i empara les autoritats, persones i empreses que participin a l'1-O

Diari de Tarragona

Whatsapp
Pla detall de la mà d'un votant amb el sobre a punt de ser introduït a l'urna. Imatge d'arxiu

Pla detall de la mà d'un votant amb el sobre a punt de ser introduït a l'urna. Imatge d'arxiu

La llei del referèndum es remet a les resolucions de l'ONU i el Tribunal de l'Haia per justificar la via unilateral, segons avancen aquest dilluns diversos mitjans. L'esborrany final preveu que la llei estigui per sobre de qualsevol altra amb la què pugui col·lidir i deixa la Llei de transitorietat per a una segona fase, ja que preveu tota la casuística posterior al referèndum en cas que s'imposi el sí. D'altra banda, la llei es presenta com la "resposta democràtica a la frustració" que va provocar la sentència de l'Estatut. A més, el preàmbul de la llei, al qual també ha tingut accés l'ACN, estableix que "totes les autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament o indirectament en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta llei". El Govern presentarà aquest dimarts el contingut global del text, que es tramitarà la segona quinzena d'agost, en un acte al Teatre Nacional de Catalunya.

En els tres primers articles, la llei deixa clar que regula la celebració del referèndum d'autodeterminació "vinculant" sobre la independència de Catalunya i com el Parlament "actua com a representant de la sobirania de Catalunya", a més de reconèixer el poble de Catalunya com a "subjecte polític i sobirà" amb el dret a "decidir lliure i democràticament, la seva condició política".

Recorda que el Parlament "ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret de Catalunya a l'autodeterminació"


En el preàmbul de la llei, també es fa constar la "voluntat majoritària del poble, del qual emanen els seus poders, fent ús de la seva representativitat legal i democràtica amb l'objectiu de posar en mans dels catalans i les catalanes la decisió sobre el futur polític amb l'eina més radicalment democràtica de la qual disposem: el vot" i recorda que el Parlament "ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret de Catalunya a l'autodeterminació". 

En aquest sentit, recorda les diverses resolucions aprovades per la cambra catalana en els darrers anys i com l'adoptada el 6 d'octubre del 2016 afirma el dret "imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació" i com l'aprovació d'aquesta llei és la "màxima expressió del mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27 de setembre".

D'altra banda, el preàmbul també fa constar que els dictamens recents del Tribunal Internacional de Justícia recullen casos de nous estats que han exercit el seu dret d'autodeterminació en la segona meitat del segle XX "sense que l'exercici d'aquest dret vingués motivat per la fi de l'imperialisme". Segons el text de la llei, el Tribunal Internacional constata que "el dret a decidir dels pobles ha evolucionat i que en contra d'aquesta evolució no ha sorgit cap norma ni costum en l'ordre internacional que prohibeixi aquestes noves pràctiques". 

La Constitució espanyola determina a l'article 96 que els tractats internacionals ratificats per Espanya, com és el cas dels drets civils i polítics de l'ONU, formen part del seu ordenament intern


La llei del referèndum recorda que el pacte sobre drets civils i polítics aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 19 de desembre de 1966 reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminació com el primer dels drets humans. La Constitució espanyola determina a l'article 96 que els tractats internacionals ratificats per Espanya, com és el cas dels drets civils i polítics de l'ONU, formen part del seu ordenament intern, i en l'article 10.2, estableix que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques s'interpretaran d'acord amb els tractats internacionals aplicables en aquesta matèria. Així doncs, la llei argumenta que les resolucions de les Nacions Unides, com el dret a l'autodeterminació, formen part de l'ordenament jurídic de l'estat espanyol

 

Un acte de sobirania necessari

Segons la mateixa llei del referèndum, aprovar aquesta normativa és un "acte de sobirania" i "l'opció necessària per poder exercir el dret dels catalans a decidir el futur polític de Catalunya, especialment després de la ruptura del pacte constitucional espanyol del 1978, que representa l'anul·lació parcial i la completa desnaturalització de l'Estatut". 

El text assegura que la llei representa la "resposta democràtica" a la "frustració" generada i assenyala que s'han fet "tots els esforços" per tal de trobar una via acordada


El text assegura que la llei representa la "resposta democràtica" a la "frustració" generada i assenyala que s'han fet "tots els esforços" per tal de trobar una via acordada perquè el poble de Catalunya pogués decidir lliurament el seu futur. "El Parlament, atenent al mandat majoritari del poble de Catalunya, assumeix la plena representació sobirana dels ciutadans una vegada que s'han esgotat totes les vies del diàleg i negociació amb l'Estat", conclou el preàmbul.

Una llei jurídicament "excepcional" que empara els funcionaris

L'article tres diu que la llei estableix un "règim jurídic excepcional" adreçat a regular i garantir el referèndum. Per aquest motiu, "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l'exercici d'un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya".

El mateix article tres diu que "totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament, ja sigui indirectament en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta llei atès que desenvolupa l'exercici del dret a l'autodeterminació que forma part de l'ordenament jurídic vigent". 

Fonts del Govern defensen que la llei dibuixa una convocatòria amb el mateix funcionament que qualsevol de les eleccions o referèndums dels darrers 30 anys, amb només dos canvis: Es crea una sindicatura electoral pròpia que substitueix la Junta Electoral i es crea una comissió internacional de garanties, formada per prestigiosos juristes i politòlegs d'arreu del món, que tindrà com a objectiu validar la qualitat democràtica del procés i fer el seguiment de la jornada. 

Comentarios

Lea También