La llei del referèndum preveu declarar la república catalana de manera immediata si guanya el 'sí'

La llei del referèndum preveu que es declari de manera immediata la república catalana en cas que el 'sí' guanyi l'1 d'octubre. A més també estableix que s'obri el procés constituent en els dos dies subsegüents. Un procés constituent en el qual la participació serà "vinculant" i que culminarà amb la redacció de la constitució catalana.

Així ho ha explicat la diputada de la CUP Gabriela Serra en el marc de l'acte en què diputats de JxSí i de la CUP expliquen els detalls de la llei del referèndum. La norma crea la Sindicatura Electoral de Catalunya que estarà formada per 5 persones, juristes o politòlegs, nomenats pel Parlament. La llei que regula el referèndum convoca tota la ciutadania, també els catalans residents a l'exterior, i estableix que el Govern crea el cens, que serà validat per la Sindicatura.

Autodeterminació

El preàmbul de la futura llei del referèndum que aquest dimarts han explicat JxSí i la CUP en el Parlament es recolza en el concepte internacional del dret d'autodeterminació reconegut en la Cort Internacional de Justícia del 2010. 

Segons el diputat de la CUP en el Parlament Benet Salellas, la Cort Internacional especifica que exercir el dret d'autodeterminació implica que la reivindicació sigui pacífica i que s'hagin fet intents previs de negociació amb l'Estat, "cosa que s'ha donat incessant i reiteradament, encara que han estat intents fallits". 

Salellas ha explicat que és el Tribunal Constitucional el que "ha trencat de forma unilateral el pacte constitucional amb la retallada de l'Estatut" i ha recordat que la resposta en la manifestació de juliol del 2010 contra aquesta resolució del TC va transcendir als partits. 

Salellas: "Aquesta llei es la que obre el pany"

El diputat considera que el dret internacional els empara però que, si no ho fes, la seva reivindicació del dret a decidir seria legítima perquè és "voluntat majoritària del poble de Catalunya".

"Aquesta llei és la que obre el pany", i ha afegit que el preàmbul també inclou l'opinió de la Cort Suprema del Canadà en el referèndum del Quebec, que considera plenament aplicable a Catalunya com a subjecte de sobirania.

També ha explicat que el text que plantegen és una llei "de mínims que no fa cap proposta extraordinària" i que està destinada a exercir el dret al vot.

L'acte de presentació està dividit entre les intervencions de Jordi Turull, Marta Rovira, Jordi Orobitg, Lluís Corominas (JxSí), Anna Gabriel, Joan Garriga i Gabriela Serra (CUP), i és va preveure al que es preveu per a la tarda en el TNC, on intervindran el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, Turull, Rovira i el també diputat de JxSí Lluís Llach.

A l'acte del Parlament estaven convidats els 135 diputats de l'hemicicle, i han assistit els de JxSí i la CUP; Albano-Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez (Podem); i Joan Josep Nuet (EUiA), encara que fonts del grup del que formen part --SíQueEsPot-- han aclarit que aquests quatre diputats no ho fan en representació del grup. 

També han assistit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; els consellers del Govern; els diputats del Congrés Joan Tardà, Gabriel Rufián (ERC), Jordi Xuclà (PDeCAT) i Marta Sibina (EnComúPodem), i l'exportaveu del PDeCAT en la Cambra baixa inhabilitat pel 9N, Francesc Homs, entre uns altres.