L’alcalde i dos regidors de Roquetes declararan com a investigats pel referèndum de l’1-O

El Jutjat d’Instrucció número 3 de Tortosa investiga l’alcalde de Roquetes, el republicà Paco Gas, pels fets que van tenir lloc durant el referèndum de l’1-O a la població. L’atestat de la Guàrdia Civil li atribueix el presumpte delicte de sedició. El fa «màxim responsable de l’actitud de la turba de gent» concentrada als punts de votació així com d’»aportar les pautes» perquè la multitud «s’alcés públicament i tumultuàriament» per impedir l’actuació policial. 

El cos armat, fins i tot, el responsabilitza de les càrregues dels antidisturbis contra els ciutadans, que es van saldar amb una desena de persones ferides. Gas ha estat citat per comparèixer al jutjat el 25 de març juntament amb el primer tinent d’alcalde, Francesc Ollé (ERC), i el segon, Josep Codorniu (PDeCAT). A tots tres, se’ls atribueix també els suposats delictes de desobediència i malversació. 

L’atestat relata que hi havia congregades entre 300 i 500 persones, segons el moment del dia, davant dels punts de votació establerts al municipi. Unes concentracions, que són definides literalment per la Guàrdia Civil com a «turbes» i que, sostenen, tindrien l’objectiu d’impedir el compliment policial de l’ordre judicial d’aturar el referèndum. En aquest context, assenyalen l’alcalde com l’encarregat de dirigir els veïns perquè actuessin en aquest sentit. 

Instigador
Més i tot, a partir d’aquest relat consideren que, des d’aquest rol, hauria instigat «de forma directa l’actitud de la multitud» davant dels antidisturbis i la seva posterior resposta violenta, que va causar una desena de ferits i diversos desperfectes materials a la zona del Pavelló Municipal. Aquesta seria la base argumental de la Guàrdia Civil per atribuir a l’alcalde de Roquetes el presumpte delicte de sedició, que intenten reforçar a partir d’unes declaracions públiques en les quals l’alcalde anunciava la intenció d’habilitar espais públics per fer possible la votació. 

No és l’únic que li imputen: també l’acusen de desobediència «respecte les instruccions» dels cossos policials i les autoritats judicials sobre la prohibició del referèndum. Una ordre davant la qual, addueixen, es va oposar de forma «contumaç» i s’hauria negat a acceptar de forma persistent. També li atribueixen un suposat delicte de malversació, com a responsable de l’administració d’equipaments públics –el Pavelló Municipal i el Casal Municipal de la Raval de Cristo- utilitzats suposadament per al referèndum. Un fet que, argumenten, «podria haver causat un perjudici al patrimoni municipal» a partir també de les despeses de llum, aigua o els diners del seu lloguer que havia d’assumir l’Ajuntament.