Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Catalunya Política

L’enèsima negociació sobiranista

L’independentisme ha afrontat, des del 2012, vuit grans reptes que han tensat partits i entitats. El 9-N, la llista de JxSí, l’adéu d’Artur Mas, el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració d’independència en són alguns exemples

Octavi Saumell

Whatsapp
Junqueras és a la presó des del 2 de novembre i Puigdemont, a Bèlgica des de l’octubre. fOTO: Lluís Milián

Junqueras és a la presó des del 2 de novembre i Puigdemont, a Bèlgica des de l’octubre. fOTO: Lluís Milián

La negociació entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP per investir President i formar Govern és, com a mínim, la vuitena de gran transcendència que afronta l’independentisme des de l’inici del procés, el 2012. Aquests més de cinc anys han estat marcats per continus alts i baixos que sempre han acabat amb acords després de dies de nervis i ‘Dragon Khans’. 

La primera gran fita va ser després de les eleccions del 2012, quan CiU va sumar 50 diputats i ERC 21. En aquella ocasió, Artur Mas va necessitar l’ajuda dels republicans després de no aconseguir la majoria que buscava. Les converses van derivar en un govern de Convergència i Unió, exercint Oriol Junqueras com a cap de l’oposició, garantint l’estabilitat. Un dels acords d’aquella negociació va ser la convocatòria per a finals del 2014 d’una consulta sobre la independència. Aquesta va ser la segona gran negociació del procés. En aquelles converses hi van tenir un paper destacat tant ICV com Unió. De fet, la pregunta del 9-N va ser doble per acontentar aquests dos partits. 

Les forces sobiranistes confien en arribar a un nou acord al llarg dels propers dies

Solucions en el darrer moment
Després del 9-N va arribar la negociació per a les eleccions del 27 de setembre del 2015. Inicialment, Mas i Junqueras discrepaven. El llavors president apostava per una llista unitària i el portaveu republicà preferia que cada candidatura anés per separat. Finalment, l’ANC, Òmnium i l’AMI van segellar un front comú que va derivar en Junts pel Sí

En aquelles eleccions, el sobiranisme va aconseguir 72 representants: els 62 de JxSí i els 10 de la CUP. Aquests registres van provocar una nova tensió, ja que els cupaires van vetar Artur Mas (CiU) com a president. Després de mesos de converses, en el darrer moment el convergent va cedir, i el 10 de gener del 2016 es va investir l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont

La seva arribada, però, no va ser sinònim de tranquil·litat. El llavors president va convocar una qüestió de confiança, que es va celebrar el setembre del 2016. En el seu discurs, Puigdemont va anunciar que hi hauria «referèndum o referèndum», un fet que li va atorgar els vots de la CUP.  

El nou acord es podria anunciar entre avui i demà

Després d’aquest entrebanc, va arribar l’organització de l’1 d’octubre. L’abril del 2017, Govern i alts càrrecs van signar un document de compromís per mostrar la seva unitat, però al juliol van marxar Meritxell Ruiz, Jordi Jané i Neus Munté. Pocs dies abans de la cita l’Estat va intervenir els comptes de la Generalitat, va escorcollar dependències autonòmiques i va assegurar que no hi hauria votació, però al final hi va haver urnes i van votar 2,3 milions d’electors

La següent negociació va ser per la declaració d’independència. ERC i CUP van tensar el PDeCAT, fins al punt que va dimitir l’exconseller Santi Vila. El 10 d’octubre tot estava a punt, però el president va decidir suspendre-la per intentar una mediació. Aquesta opció, però, no va arribar, i el 26 d’octubre Puigdemont va estar a punt de convocar eleccions. Aquell dia, ERC va amenaçar de trencar el Govern si no es tirava endavant una declaració que, finalment, es va aprovar l’endemà. Aquesta iniciativa va xocar amb l’aplicació de l’article 155, que va derivar en el cessament del Govern, la dissolució del Parlament i la convocatòria de les eleccions del 21 de desembre

La darrera negociació va ser sobre si es repetia o no Junts pel Sí. El PDeCAT apostava per fer-ho, però ni ERC ni CUP van acceptar-ho, i hi va haver tres llistes a les eleccions del 21-D. Ara, el 2018 s’ha iniciat amb l’enèsima partida d’escacs: investir president i poder formar un govern que signifiqui la derogació de l’article 155. Després de dies d’intenses converses, JxCat s’enroca amb Puigdemont i ERC vol un govern legítim a Brussel·les i un d’executiu a Barcelona. La resolució, una vegada més, podria arribar en el darrer moment. El ‘Dragon Khan’ del sobiranisme no s’atura.  

Temas

Comentarios

Lea También