Les 25 claus de la llei de ruptura

1. Una república.

Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social. La sobirania nacional rau en el poble de Catalunya, del qual emanen tots els poders de l’Estat.

2. L’Aran.

L’Aran manté l’estatut polític, jurídic i lingüístic que li reconeixen les normes vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, inclosa l’organització institucional pròpia.

3. El territori.

El territori de Catalunya, als efectes de l’exercici de la seva plena sobirania, està compost per l’espai terrestre, inclòs el subsòl, corresponent als seus límits geogràfics i administratius en el moment d’entrar en vigor aquesta Llei, pel mar territorial, inclòs el seu llit i subsòl, per l’espai aeri situat sobre l’espai terrestre i el mar territorial de Catalunya.

4. De la nacionalista espanyola a la catalana.

Tenen la nacionalitat catalana d’origen les persones que en el moment d’entrar en vigor aquesta Llei posseeixen la nacionalitat espanyola i estiguin empadronades a un municipi de Catalunya des d’abans del 31 de desembre de 2016; i les persones de nacionalitat espanyola empadronades amb posterioritat a aquesta data i abans de l’entrada en vigor de la  Llei que ho sol·licitin a partir del moment en què compleixin dos anys d’empadronament continuat a un municipi de Catalunya.

5. Fills de catalans.

També tenen la nacionalitat catalana d’origen les de nacionalitat espanyola que estiguin en alguna de les circumstàncies següents: hagin nascut a Catalunya, resideixin fora de Catalunya i hagin tingut la seva darrera residència administrativa en un municipi de Catalunya durant almenys cinc anys, siguin fills de pare o mare amb la nacionalitat catalana, resideixin fora de Catalunya i hagin tingut la seva darrera residència administrativa en un municipi de Catalunya durant almenys cinc anys o siguin fills de pare o mare amb la nacionalitat catalana.

6. Adoptats i fills d’estrangers.

També tenen la nacionalitat catalana d’origen les persones nascudes o adoptades essent menors d’edat després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei que siguin fills de pare o mare catalans. També les persones que, després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, hagin nascut a Catalunya de pares estrangers si la legislació personal que se’ls aplica no les hi atribueix una nacionalitat o els seus pares no en tinguessin o que hagin nascut a Catalunya i no tinguin determinada la filiació.

7. Estrangers amb cinc anys de residència.

La nacionalitat catalana es pot adquirir per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de cinc anys immediatament anterior a la petició. Es computa als estrangers el temps de residència legal a Catalunya que hagi transcorregut abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Poden optar a la nacionalitat catalana els fills menors de les persones que l’hagin adquirit en virtut d’aquest article, a petició dels pares o tutors.

8. Doble nacionalitat catalana i espanyola.

L’atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra. El Govern promourà, en el temps més breu possible, negociacions amb l’Estat espanyol per celebrar un tractat en matèria de nacionalitat.

9. Continuïtat del dret vigent.

Les normes locals, autonòmiques i estatals vigents a Catalunya en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es continuen aplicant en tot allò  que no contravingui la present Llei i el dret català aprovat amb posterioritat. També es continuen aplicant, d’acord amb aquesta Llei, les normes del dret de la Unió Europea, el dret internacional general i els tractats internacionals.

10. Successió d’administracions.

L’Administració de la Generalitat, que inclou totes les administracions de Catalunya, succeeix l’administració de l’Estat espanyol en el territori de Catalunya, així com amb relació als ciutadans de Catalunya que resideixen fora d’aquest territori.

11. Els funcionaris de l’Estat espanyol cobraran el mateix.

El personal de l’Estat espanyol que presti els seus serveis en l’Administració  General de Catalunya, l’Administració Local de Catalunya, les universitats catalanes o l’Administració de Justícia a Catalunya s’integra a l’administració pública de Catalunya que correspongui en funció de la seva administració de procedència, en les mateixes condicions retributives i d’ocupació, llevat que renunciï a la integració en els termes que estableixi el decret llei que desenvolupi aquesta Llei i sens perjudici de les adaptacions necessàries per les funcions a desenvolupar.

12. Més funcionaris.

L’Administració de Catalunya pot incorporar en places especials el personal funcionarial que sigui imprescindible per garantir el funcionament normal de serveis públics, a partir d’un procediment d’urgència, excepcional i transitori, que ha de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat, transparència i lliure concurrència.

13. El béns de l’Estat seran de Catalunya.

L’Estat català succeeix l’Estat espanyol i es manté en la posició de la Generalitat de Catalunya en la titularitat de qualsevol classe de dret real sobre tot tipus de béns a Catalunya.

14. Drets.

Fins a l’aprovació de la Constitució catalana, es garanteixen com a drets fonamentals els drets reconeguts en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

15. Cooficialitat del català i el castellà.

Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques i a exercir el dret d’opció en relació amb les llengües catalana, occitana i castellana, conforme amb allò que estableix la Llei 1/1998, de política lingüística i els drets que empara, així com la resta de drets lingüístics vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

(La llei esmentada estableix que el català i el castellà són llengües cooficials i que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a «expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions i actes públics i privats».)

16. Cap d’Estat.

El president o presidenta de la Generalitat és el cap de l’Estat, n’assumeix la seva més alta representació i dirigeix l’acció de govern. El president o presidenta de la Generalitat durant el seu mandat gaudeix d’immunitat, no pot ésser detingut o retingut excepte en cas de delicte flagrant. Correspon al Tribunal Suprem de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat. L’Estatut personal del president o presidenta de la Generalitat és regulat per llei.

17. Continuïtat judicial.

Els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l’administració de justícia que al llarg dels tres anys anteriors a l’entrada en vigor d’aquesta llei hagin ocupat plaça en els òrgans judicials i la fiscalia de Catalunya, continuen en les seves places, mantenint llurs drets econòmics i professionals, llevat que renunciïn a la integració. Els que hagin ocupat plaça menys de tres anys, poden exercir el dret d’integració, sol∙licitant-la d’acord amb el procediment que estableix la legislació que desenvolupa aquest article.

18. El govern del poder judicial.

Mentre no s’aprovi la Constitució, el govern del poder judicial és exercit, en els termes que s’estableixen en els articles següents, per la Sala de Govern del Tribunal Suprem i per una Comissió Mixta formada paritàriament per la Sala de Govern del Tribunal Suprem i el Govern de la Generalitat.

19. La Generalitat ho recapta tot.

La Generalitat és l’autoritat que exigeix al territori de Catalunya tots els tributs i totes les quotes i obligacions de tot tipus del sistema de seguretat social i de classes passives, així com qualsevol altre ingrés de dret públic, sense perjudici de les facultats atribuïdes per la Llei als ens locals.

20. Autoritat duanera.

La Generalitat exerceix l’autoritat duanera en el territori de Catalunya i actua d’acord amb el règim duaner i aranzelari derivat del dret de la Unió Europea.

21. Pensions.

Es reconeix el dret a percebre les prestacions socials públiques, incloses la Seguretat Social i altres sistemes alternatius, reconegudes a l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Es reconeixen també els períodes de cotització al sistema de Seguretat Social realitzats al territori de Catalunya, a efectes de carència i de càlcul, així com al d’altres Estats d’acord amb el dret de la Unió Europea i els convenis internacionals aplicables.

22. Activació del procés constituent.

Una vegada celebrat el referèndum i en cas de resultat favorable de l’opció independentista, el Govern de la Generalitat activarà un procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb l’objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República.

23. Les tres fases del procés.

El procés constituent consta de tres fases successives: una primera, de procés participatiu; una segona, d’eleccions constituents i d’elaboració d’una proposta de Constitució per part de l’Assemblea Constituent; una tercera, de ratificació de la Constitució per mitjà d’un referèndum. Acabat el procés participatiu, el President o presidenta de la República dissol el Parlament i convoca eleccions constituents. La nova Assemblea redacta una Constitució i la sotmet a votació.

24. Constitució ratificada.

Si la proposta de Constitució és ratificada per la ciutadania, es dissol l’Assemblea constituent de forma immediata i es procedeix a convocar eleccions per a la conformació del nou sistema institucional establert per la Constitució.

25. Amnistia.

Els jutjats i tribunals sobreseuen o anul·len els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou Estat de manera democràtica i no violenta.

(L’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, l’exconsellera Irene Rigau i l’exconseller i exdiputat Francesc Homs serien amnistats en virtut d’aquesta Llei. Van ser condemnats a penes d’inhabilitació per la seva participació en la preparació de la consulta del 9 de novembre de 2014).