Les flors trepitjades, el poder de l’art

Resulta, si més no, intrigant, que per dos cops l’obra pública de Joan Miró s’hagi vist involucrada en dos dels atemptats d’aquest tot just encetat segle XXI.

28 agosto 2017 10:37 | Actualizado a 28 agosto 2017 10:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Davant les impactants notícies, les aterridores imatges publicades als diaris, i emeses a la televisió sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils, amb el ressò d’altres, consumats a diversos llocs d’Europa. Perpetrats per terroristes, que com tants altres immigrants havien estat acollits a Catalunya, les preguntes es succeeixen una darrera l’altra. Els ‘per què?’, s’acumulen, cerquen inquietants les causes, motius, raons, i qüestionen la situació sense trobar respostes clares. Amb tristesa i estupor, descobrim que tenim la casa plena de corcs.

Resulta, si més no, intrigant, que per dos cops l’obra pública de Joan Miró s’hagi vist involucrada en dos dels atemptats d’aquest tot just encetat segle XXI, sols pel fet d’existir, no eren aquests precisament els objectius, com tampoc ho eren totes les persones que dissortadament hi han perdut la vida. 

Per primer cop, a la tragèdia del World Trade Center de Nova York, on entre tantes altres coses, es va destruir el ‘Gran Tapís’ de Joan Miró i Josep Royo, que havia estat realitzat a ‘La Farinera’ de Tarragona als anys setanta. En parlava no fa gaire, respecte d’aquest espai emblemàtic on els mestres van realitzar tota l’obra tèxtil amb un equip format per alumnes de l’Escola d’Art, avui repartida en col·leccions públiques i privades d’Europa i Amèrica.

El ‘Gran Tapís’ de Miró i Royo es va destruir als atemptats de Nova York 

Del ‘Gran Tapís’, només en resten el magnífic cartró, estudi previ que conserva la Fundació Miró de Barcelona i que va estar exposat al Museu d’Art Modern de Tarragona, amb tots els tapissos i sobreteixims realitzats a ‘La Farinera’, les fotografies de Català Roca, reproduïdes en el llibre ‘La Farinera, el teler del món’, de la col·lecció Tamarit, editat per Viena Edicions i la Diputació de Tarragona, que capturen diversos moments del monumental treball, i el film de Pere Portabella, que ens mostra fragments de la seva execució, i la sortida del tapís per un esvoranc que es va haver de practicar en un dels murs de ‘La Farinera’, per poder-lo treure a l’exterior, enrotllat com un gran cuc, camí de la seva exposició al Gran Palais de París abans de viatjar a Nova York, on, després d’estar exposat al públic durant vora noranta anys, i ser fotografiat per milions de turistes, va trobar la seva destrucció.

El costum de destruir
L’Estat Islàmic, cervell dels atemptats té per costum destruir tots els vestigis d’antigues cultures que troba al seu pas. El ‘Gran Tapís’, tot i no estar contemplat com a objectiu, ni pertànyer a la classificació arcaica, es pot sumar perfectament a la destrucció dels budes de Bamian, a l’Afganistan, i als monuments i escultures destruïdes als museus dels territoris ocupats a foc i sang.

Ara, tot el contrari, el mosaic de paviment situat al Pla de l’Os de les Rambles de Barcelona, on Younes Abouyaaqoub va abandonar la furgoneta, després de deixar darrere seu, morts i ferits estesos per tota la Rambla. Sembla haver aturat el cop. Un mosaic, obsequi de Miró a Barcelona, creat per donar la benvinguda a tothom qui arriba al nostre país, terra d’acollida i agermanament amb tots els pobles del món.

Una obra brillant, com quasi totes les del mestre, inspirada en les rosasses de les catedrals, li he sentit explicar a Luis Permanyer. Obres que com llavors sota terra, esclaten a l’interior de l’artista, emergeixen i creixen potents mirant al cel, cercant estels, planetes i constel·lacions en què emmirallar-se, mentre escolten el cant dels ocells, el so cristal·lí de les fonts i la remor de les ones a la platja. Concebudes, i a cops realitzades al Camp de Tarragona, i a Tarragona mateix, a París, a Barcelona o a Palma.

Un mosaic, obsequi de Miró a Barcelona, sembla haver aturat el cop terrorista 

Aquest mateix Camp de Tarragona on els terroristes, camuflats d’okupes en cases abandonades perpetraven la tragèdia, adolescents poc il·lustrats, infectats pel virus de l’odi, transmès pel no tan jove Imam de Ripoll, que els ha anat transformant en reaccionaris furiosos en contra de la vida en llibertat.

La potència de l’obra de Joan Miró transcendeix d’ella mateixa. Voldria creure que la seva poderosa màgia va fer que la màquina infernal s’aturés just en arribar al punt de l’emplaçament del seu mosaic al Pla de l’Os, tallant en sec la seva sinistra ruta criminal. Potser la intervenció d’una potència superior a tots nosaltres, i el poder de l’art, han desbaratat els plans del que hagués pogut ser una massacre de més gran abast, que la que hem viscut.

La guerra contra Estat Islàmic continua a l’Iraq i a Síria, que en el passat varen ser veritables vergers, bressols de cultura, ara territoris erms i arrasats. Les flors trepitjades renaixeran, no seran les mateixes, però seran flors. El mosaic de Miró, ara icona de dol, demà tornarà a donar la benvinguda a tots els ciutadans del món.

Comentarios
Multimedia Diari