El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
L'excap de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote, ha relatat que els agents es van trobar "reaccions violentes", "actuacions organitzades", "cadenes humans" i "agressions" als col·legis electorals l'1-O. Segons ha relatat, hi havia persones "encaputxades" i que "agredien i empenyien" els agents per impedir que actuessin. A més, ha dit que no només tenien com a funció dificultar l'entrada sinó també la sortida dels agents.
"Si era difícil entrar era pitjor sortir perquè com a conseqüència de la intervenció els ciutadans de fora estaven enrabiats i les reaccions eren més violentes i les unitats s'han d'emplear de manera no contundent però més forta per poder-se replegar i no quedar rodejats", ha detallat. També ha acusat els Mossos "d'inacció", de "posar problemes a l'actuació" i "d'avisar" els concentrats. "Totes les incidències estan recollides a les actes", ha dit.
En la línia del que ja ha declarat el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, el que va ser el cap del CNP a Catalunya en aquelles dates, Sebastián Trapote, també ha relatat la "inacció dels Mossos" i també "la violència" que van patir els agents de la policia espanyola que van actuar en els locals de votació.
Segons ha explicat, a primera hora de l'1-O les escoles ja estaven "plenes" i fins i tot van comprovar "que hi havia gent que hi havia pernoctat". Per això, i davant la "inacció dels Mossos", Pérez de los Cobos va activar el "pla B", pensat per actuar si els Mossos no ho feien o ho feien de manera "insuficient". "Era una utopia pensar que amb dos o tres mossos es podia entrar amb el que tenien al davant", ha explicat.
"Violència i agressions" a policies
A preguntes de les acusacions, ha relatat la situació que, segons afirma, van viure els agents del cos quan arribaven als col·legis electorals. Ha insistit en diverses ocasions que tot està "documentat" i que totes les incidències recollides a peu de col·legi electoral es van incorporar a l'atestat.
Segons ha explicat, "tot estava perfectament organitzat" i que la gent "sabia com havia de fer la resistència". "Hi havia hagut crides a xarxes socials i feien cadenes humans, bloquejaven el pas, hi havia encaputxats i agredien agents per dificultar no només l'entrada sinó la sortida", ha explicat.
Segons explica Trapote, l'actuació era "més complicada" quan ja havien aconseguit entrar al col·legi electoral i havien comissat les urnes. Ha explicat que la gent estava "més emprenyada i enrabiada" i això feia que la policia hagués d'incrementar "la força" per sortir i evitar quedar "atrapats".
A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, ha reconegut que hi havia nens però que l'actuació dels ciutadans estava protagonitzada per "individus amb agressivitats contra els policies" i ha parlat "de grau d'alta virulència".
No actuen pel "risc" de la seguretat
Fins i tot, Trapote ha dit que van decidir no actuar en un col·legi electoral al barri d'Horta pel risc que l'actuació "acabés causant greus danys personals físics per als policies i els concentrats". "Vam desistir d'intervenir perquè allò es va complir", ha dit.
Lesions a 65 agents
També ha donat dates concretes d'agents del cos ferits per l'1-O. Ha assegurat que estan documentades amb informes mèdics i atestats 65 lesions a policies: 65 policies, 24 a Barcelona, 20 a Lleida, 7 a Girona, 7 a Tarragona, 6 a Sabadell i 1 a Hospitalet.
Seguiment dels Mossos a policies espanyols
L'excap del CNP a Catalunya (ara ja jubilat) també ha afirmat que va existir actuacions dels Mossos durant l'1-O per "obstruir" l'actuació de la policia espanyola. Ha relatat que, posteriorment a l'1-O i amb autorització judicial, van fer un registre a la comissaria dels Mossos del carrer Bolívia (que l'1-O va ser el centre de coordinació central). Allà van poder "extreure dades" que confirmaven que hi hauria hagut seguiment de cotxes de la policia catalana "camuflats" que feien seguiment dels moviments dels policies espanyols el dia del referèndum, fins i tot fotografies.
