L'independentisme reivindica l'1-O amb una manifestació massiva

La Guàrdia Urbana ha xifrat l'assistència a la manifestació al voltant d'un milió de persones, mentre que la Delegació del Govern l'ha situat en unes 350.000

11 septiembre 2017 18:41 | Actualizado a 08 noviembre 2017 12:59
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Una multitudinària manifestació independentista ha recorregut avui els carrers de Barcelona amb motiu de la Diada de l'11 de setembre amb el crit de "votarem", a menys de tres setmanes del referèndum de l'1 d'octubre convocat per la Generalitat i suspès pel Tribunal Constitucional.

La Guàrdia Urbana ha xifrat l'assistència a la manifestació en al voltant d'un milió de persones, mentre que la Delegació del Govern l'ha situat en unes 350.000.

La mobilització d'aquest any, precedida per un minut de silenci en memòria dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils de l'agost passat, ha conformat una gran creu humana entre el Passeig de Gràcia i el carrer Aragó, dues artèries perpendiculars del centre de Barcelona.

A les simbòliques 17.14 hores les pancartes gegants desplegades a cadascun dels quatre extrems de la manifestació -amb els lemes "Pau i llibertat", "Referèndum és democràcia", "Sí"- han començat a avançar cap al punt de confluència dels dos carrers.

El moment culminant s'ha produït quan a mitja tarda els participants han completat el seu recorregut entre crits a favor del referèndum convocat per a l'1 d'octubre i suspès pel Tribunal Constitucional: "Votarem, vulguin o no vulguin".

La d'avui és la sisena mobilització independentista consecutiva celebrada a Barcelona des que l'ANC prengués les regnes d'aquestes mobilitzacions el 2012.

El Govern espanyol considera que la Diada ha estat la "menys nombrosa dels últims anys" perquè la majoria dels catalans no ha volgut participar en la coartada d'un procés il·legal i liderat pel sector més radical de la política.

Fonts de l'Executiu han indicat a Efe que, "sense entrar en una guerra de xifres", les imatges que deixa la manifestació de la Diada a Barcelona demostren que ha estat "la menys nombrosa dels últims anys".

De la seva banda, la plataforma Societat Civil Catalana (SCC) ha estimat en unes 225.000 persones la participació en aquesta manifestació.

A la plaça de Catalunya, en un dels extrems de la mobilització, es trobava la fila zero d'autoritats, on s'ubicaven, entre altres, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Avui ha estat la primera vegada en què un president de la Generalitat ha participat en la gran manifestació de la Diada al centre de Barcelona, ja que l'any passat va acudir a la mobilització de Girona.

Puigdemont ha assegurat al final de la manifestació que seguirà obert a negociar "fins a l'últim minut" els termes del referèndum amb el Govern de Mariano Rajoy.

També ha destacat que els partidaris de la independència han tornat a sortir "de forma massiva" i "pacífica" al carrer "malgrat tots els auguris d'aquells que volien que punxéssim -ha dit- en el compromís insubornable del tarannà amb el qual els catalans hem decidit encarar aquesta situació, de manera absolutament pacífica i democràtica".

A diferència de l'any passat no ha participat a l'acte reivindicatiu l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, si bé hi ha assistit el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, coincidint amb el debat sobre si el consistori barceloní cedirà o no locals per a la celebració de l'anunciat referèndum.

Pisarello ha admès contactes entre el consistori barceloní i el Govern sobre l'1-O, després que Colau reiterés al matí que farà "tot el possible" perquè es pugui votar sense que perilli la "seguretat de la institució i els treballadors".

L'expresident català i president del PDeCAT, Artur Mas, ha citat expressament Colau, a la qual ha instat a què "prengui nota" de la manifestació de la Diada i "s'adoni d'on està la gent que vol votar".

De la seva banda, el Govern espanyol ha presentat avui en el TC el seu recurs contra la llei de transitorietat catalana, en què sosté que aquesta norma i la del referèndum suposen "la més gran ofensa i amenaça" a les normes sobre les que es basa la convivència a Espanya des de 1978 i el "major atac concebible" als  valors democràtics.

El ple del Constitucional es reunirà demà per estudiar l'admissió a tràmit d'aquest recurs, el que comportarà la immediata suspensió cautelar de la norma aprovada pel Parlament de Catalunya, pensada per articular la transició cap a la independència en cas que se celebrés el referèndum de l'1 d'octubre i triomfés el sí. 

Comentarios
Multimedia Diari