Llarena obre la porta a reconsiderar la rebel·lió

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga el procés sobiranista, va confirmar ahir el processament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres 22 processaments en aquesta causa.

També va apuntar a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats de conspiració per a la rebel·lió, reafirmant-se en què concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte.

Llarena va indicar que en el «cas hipotètic» que no s’acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició. 

El magistrat ha dictat un acte de 85 pàgines, en el qual desestima els recursos de Puigdemont i la resta d’investigats, excepte els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret -fugits a Bèlgica- que no han presentat, contra l’ordre de processament pels delictes de rebel·lió, cap malversació de fons públics i desobediència.

En aquesta resolució, el magistrat també afirma que les dades que li va lliurar recentment el Ministeri d’Hisenda coincideixen amb els indicis de malversació recollits en la seva investigació contra els membres de l’exGovern. 

D’altra banda, i pel que fa al recurs de Vox, que reclamava incloure en el processament a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i a l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras, el jutge ho rebutja perquè en la investigació no s’ha incorporat cap element probatori que els vinculi suficientment.

Tampoc a l’exercici de la violència desplegada ni que preveiessin la seva utilització al moment en el qual van desplegar la seva actuació. 

Així mateix, respon «la inviolabilitat parlamentària» esgrimida pels membres de la Mesa de Parlament contra el seu processament per delicte de desobediència, i els contesta que aquesta no protegeix a qui converteix la seu de representació ciutadana «en un simple instrument per facilitar l’execució d’una actuació delictiva» ideada des de fora de l’activitat parlamentària.

En aquest sentit, assegura que això no és així «no només perquè la seva actuació desborda la seva tasca parlamentària, en importar i convertir la seu de representació ciutadana en un simple instrument per facilitar l’execució d’una actuació delictiva ideada, propiciada, impulsada i coordinada des de fora de l’activitat parlamentària, sinó perquè van exercir el seu parlamentarisme amb desatenció dels mandats», conclou.

Al llarg de la seva resolució rebutja la pretensió d’alguns dels recurrents que qüestionen el processament pel delicte de rebel·lió per entendre que no s’ha produït un alçament violent o per absència de la finalitat secessionista que exigeix aquest tipus penal.