Miquel Iceta: «De mediador no n’hi haurà; no té cap possibilitat, cap»

Entrevista. «Aguantar la mirada». «Esclar que seria capaç d’aguantar-li la mirada a Oriol Junqueras, i saludar-lo i parlar-hi. Si ell diu això és que no em coneix prou», assenyala el líder socialista des de Tarragona

17 febrero 2020 20:10 | Actualizado a 19 febrero 2020 12:23
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Pedro Casado diu ara que donaria suport als Pressupostos de l’Estat si Pedro Sánchez renuncia a la taula de diàleg pactada amb ERC. Què n’opina?

És una trampa tan evident, que es desqualifica per ella mateixa. Aquí la qüestió és si la dreta espanyola accepta de veritat l’alternança, accepta que els ciutadans no li van donar la victòria, i que hi ha un Govern de l’Estat de signe progressista. Només hi ha col·laboració amb el Govern en temes d’Estat quan a l’oposició hi ha els socialistes. Al revés, mai.

ERC vol que la taula de negociació entre governs es reuneixi ja, com a tard la propera setmana. Ho veu factible?

Si ells tenen pressa, nosaltres encantats. Però jo crec que el Govern de Catalunya està dividit també sobre això. Perquè el mateix dia que ERC diu això, el president de la Generalitat segueix insistint en la necessitat d’una mediació internacional, que no està recollida en el text de l’acord entre el PSOE i ERC. Per tant, jo crec que es podrà fer aviat sempre i quan el Govern de Catalunya vagi a la una, però no hi va.

No hi ha cap possibilitat de trobar una figura, convenient a les dues parts, que pugui fer aquest rol de mediació?

No. Cap ni una. Si no hi ha prou confiança entre dos governs, quin sentit té seguir? Aquest acord és el que va permetre l’abstenció d’ERC a la investidura, i estableix clarament quin és el format, i no incorporava aquesta figura. Per tant, no hi serà.

Com preveu que es desencalli aquesta qüestió del relator?

Doncs no ho sé. Jo crec que quan hi ha un diàleg i hi ha gent que s’encaparra a posar al mig qüestions sobre les quals no hi ha acord, demostren que no tenen voluntat real d’avançar. Jo espero que es resolgui complint allò que s’ha acordat. La ciutadania no entendria que una qüestió procedimental impedís arrencar una negociació. Sóc optimista, però això depèn del Govern català.

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa han sortit de la presó en semillibertat. Ha vist les imatges? Quin efecte li han fet?

No he vist les imatges, però segur que m’haguessin agradat, en el sentit que ningú desitja la presó a una altra persona. Almenys jo no desitjo mai el mal a ningú. Com que sóc conscient del daltabaix que suposa a nivell personal la privació de llibertat, segur que m’hagués agradat la imatge.

Considera que els presos es beneficien del fet que l’administració penitenciària depèn de la Generalitat?

Crec que no, vull pensar que no. Vull pensar que realment el que s’està fent correspon al tracte que qualsevol persona podria rebre. A vegades s’oblida que la presó no té una funció de càstig, en cap cas. Per això hi ha diversos graus de qualificació, i per això, a mesura que es va complint la pena, hi ha possiblitats de sortir en un segon o tercer grau. Estic convençut que no tenen cap tracte de favor.

L’exvicepresident Oriol Junqueras ha dit que vostè no seria capaç d’aguantar-li la mirada. Què li sembla?

Que no em coneix prou. O que pensa que només ell té la raó i la veritat absoluta.

Podria saludar-lo, parlar-hi?

Sí, i tant! Per què no? Jo saludo permanentment gent amb la qual no hi estic d’acord. Jo, segur. Ell, ja no ho sé, després de sentir-lo dir les coses que diu...

Comprèn que ell pensi que el PSC, o vostè personalment potser, han de sentir culpa o recança per la seva actuació, per haver estat d’acord amb el 155 per exemple?

Per què? Per què vol fer el PSC responsable de les conseqüències de les seves decisions? Potser aquest podria ser un tema de conversa amb ell: per què pensa que el PSC és responsable? Qui va decidir saltar-se la llei va ser ell. Qui va decidir jutjar-lo i condemnar-lo va ser un tribunal de justícia. Què hi té a veure, el PSC? No ho entenc, a menys que sigui un intent de treure’s responsabilitat de sobre, oi?

Què vol dir?

Si jo, com han fet els independentistes, hagués enganyat els meus seguidors prometent una cosa impossible, o hagués perjudicat el país, que porta deu anys en un carreró sense sortida, potser sí que miraria de buscar la responsabilitat en qualsevol lloc... Aqueta és potser una reflexió que ell haurà de fer.

Els permisos dels presos, l’ajornament sobre l’euroordre contra l’expresident Puigdemont, la suspensió de l’embargament... Tot això és bo de cara al diàleg?

És bo tot allò que vagi en la direcció del que hem anomenat «desjudicialitzar». Tot allò que sigui retornar a l’escena política la resolució d’un problema polític és bo. Tots ara estem buscant camins que no impliquin que sigui la justícia la que intenti resoldre’ls. Espero que entre tots siguem capaços d’aprofitar-ho.

Una possible reforma del Codi Penal conduiria a un alleujament de les penes dels presos, o a una amnistia ‘de facto’?

Una amnistia de facto, jo crec que no, perquè l’amnistia es produeix quan hi ha un canvi de règim, quan un vol posar el comptador a zero, per exemple després de 40 anys de dictadura. Aquest és el sentit de l’amnistia, i ara no estem en aquest escenari.

Encara que numèricament no sigui necessari, no seria convenient, de cara al futur, que el PP hi estigués d’acord?

Seria molt bo un acord el més ampli possible. Però hi ha partits que viuen del conflicte. Avui hem vist què podem esperar del PP, però jo confio que al llarg d’aquest any aquesta reforma del Codi Penal la poguem enllestir.

Enllestir la reforma del Codi Penal, aquest any. I l’aplicació?

Pot ser relativament ràpida, però és una decisió que depèn del Tribunal Suprem, que és el que va emetre la sentència.

Quin predicament tenen entre els ‘barons’ del PSOE aquesta reforma del Codi Penal i la taula de diàleg mateixa?

Els partits no són sectes, no hi ha un dogma que obliga tothom. Per tant, pot haver-hi molt de marge per a la discrepància. Jo vaig ser present en el comitè federal del PSOE i vaig veure un amplíssim suport a la posició del president i secretari general del PSOE. Al PSC celebrem l’actitud valenta i decidida de Pedro Sánchez. Hi pot haver discrepància, però no divisió.

Pedro Sánchez vol que el nou pacte tingui un suport a Catalunya com el que va tenir l’Estatut del 79, de més del 80%. Com casa aquest desig amb els sondejos que vaticinen una majoria independentista encara més àmplia que l’actual?

En la darrera enquesta que he vist, a La Vanguardia [8 i 9 febrer], hi havia una majoria parlamentària independentista reforçada, però no hi havia una majoria de catalans a favor de la independència. Això hauria de portar els partits independentistes a la reflexió. Part del vot que reben, no és partidari de la independència.

Com ho interpreta?

Pot ser un vot protesta, pot ser un vot en solidaritat amb les persones condemnades, pot ser un vot d’exigència, en el sentit que no volem quedar-nos com estem i volem una negociació forta... En el vot de cada persona hi pot haver molts condicionants.

El que està clar és que al PSC les eleccions li interessa que siguin quan abans millor, oi?

Que siguin quan abans millor, no li interessa al PSC, li interessa a Catalunya. El que hem sabut, i per boca del propi president Torra en una declaració institucional, és que com a president se sent desautoritzat, que el Govern està trencat, que la legislatura està esgotada... Pensàvem que diria que ens convocava ja a les urnes, i no, que primer els Pressupostos. Jo crec que deia la veritat, que aquesta legislatura està esgotada. Portem deu anys que no anem bé. Els independentistes no han aconseguit la independència, i han pagat un preu molt alt, i tenim les institucions deteriorades i el país dividit. S’imposa un girar full, i jo crec que ja és el moment de les eleccions.

Considera que el PSC es pot beneficiar de la situació de Ciutadans?

No ho sé. Crec que tots a vegades ens fem unes explicacions massa esquemàtiques del sentit del vot. Ara hem tingut dos exemples relativament propers, a les eleccions generals de l’abril i a les de novembre. Resulta que, d’abril a novembre, vots de Cs que anessin al PSOE, ben pocs. Més aviat van anar al PP, o molts a Vox. Els vots no són de ningú. Són de l’elector. Un mateix elector pot donar la seva confiança a un mateix partit, o a partits diferents, per tota una colla de raons que només ell sap. Ara totes les enquestes diuen que el PSC pujaria. Me n’alegraré molt més el dia que la gent posi la papereta a la urna.

I del desemparament d’un centredreta català no independentista?

És veritat que hi ha un espai de difícil definició, que podríem anomenar ‘moderat’, que en aquests moments potser està orfe de partit. Nosaltres a les anteriors eleccions al Parlament vam fer un acord amb Units per Avançar, i això ens va permetre probablement guanyar alguns suports, però tampoc moltíssims. Hi ha molts moviments. Hi ha partits de centredreta catalanistes però no sobiranistes que s’estan intentant ajuntar. Hi ha persones que s’havien sentit representades per l’antiga CiU que sembla que volen fer esforços d’organitzar-se. Ja veurem si qualla i quin suport tenen, si és que arriben a presentar-se a les eleccions.

Què me’n diu d’un vídeo seu que circula per les xarxes, on defensa un referèndum acordat prenent com a exemple Escòcia?

Doncs que he canviat d’opinió. El vídeo és de quan el PSC va adoptar el «dret a decidir». En un període entre el programa del 2012 i la Declaració de Granada amb el PSOE del 2013, el PSC va pensar, legítimament, que preguntar sobre la independència resoldria el problema. Però ara no ho creiem. Un referèndum perpetuaria una situació de guanyadors i perdedors, en un tema irreversible, amb conseqüències molt difícils de preveure. I després del que hem vist amb el Brexit, l’entusiasme pels referèndums ha disminuït arreu. Ara bé, sempre hem dit que convindrà passar per les urnes. Ens agradaria que l’acord a què arribem fos sotmès a referèndum.

Un referèndum, doncs!?

Però no per dividir-nos, sinó per posar-nos d’acord en com seguir junts, i després saber si la ciutadania ho avala.

Un referèndum a Catalunya sol?

Hi ha moltes fórmules. Si és un Estatut, només a Catalunya. Si va lligat a una reforma constitucional, en el conjunt de l’Estat.

El pitjor que podria passar a les properes eleccions seria que Vox entrés al Parlament?

El pitjor seria que no poguéssim formar govern. Jo crec que Vox pot entrar al Parlament. Espero que sigui una entrada poc significativa. A les generals ja va entrar al Congrés, des de Catalunya. No ens ve de nou. Hi ha hagut una radicalització dels sectors conservadors. El discurs polític que tant el PP com Cs han fet, ha acabat alimentant les possibilitats d’aquest partit. M’hauria agradat que a Espanya haguessin fet com a Alemanya, perquè el fet que després hagin comptat amb ells per formar majories de govern encara més ha posat de relleu que Vox comença a ser un «vot útil» per a les posicions més extremes.

Com porten els socialistes catalans que les seus del PSC hagin registrat més de la meitat dels atacs a seus de partits polítics en els dos últims anys a Catalunya?

Tot atac és desagradable, rebutjable, s’ha de condemnar. Però nosaltres no volem subratllar el conflicte, i encara menys volem que aquestes agressions ens condicionin. Alguns atacs provenen de l’extrema dreta. No tots són de l’àmbit independentista. Nosaltres d’aquests atacs mai n’hem fet exhibició. Nosaltres hem de predicar “el retrobament”, una paraula que fa servir bastant Pedro Sánchez; el respecte; la reconciliació. Discrepar però junts, no des de la separació. Crec que tots hem de lluitar per una societat on no càpiguen atacs d’aquesta mena.

Quina impressió ha tret de la seva visita al polígon petroquímic arran de l’accident d’Iqoxe?

M’he reunit amb l’AEQT, amb els sindicats, i amb els veïns, per extreure informació útil per a la feina que hem de fer al Parlament [arran de la decisió del 13 de febrer de crear una comissió d’estudi sobre la seguretat del sector de la petroquímica]. La meva impressió és que a Tarragona hi ha una indústria química molt segura, la qual cosa no vol dir que no puguem millorar. Es va fent un consens al voltant de tornar a posar a Tarragona el centre de decisions sobre les emergències i la gestió de la crisi.

Què opina de la petició que li va fer l’alcalde Pau Ricomà al president Pedro Sánchez de crear una Agència de Seguretat Química?

Jo crec que tot el que sigui dotar-nos d’instruments de millora i exigència va molt bé, però jo no voldria que ara tinguéssim la sensació que crear una agència espanyola arreglarà un problema sobre el qual la Generalitat ja té competències i recursos. Per tant, per dir-ho així, crec que és una possiblitat «de més a més». També crec, després d’haver parlat amb molta gent, que hem d’enfortir una mica més l’exigència de seguretat industrial; el paper de la Inspecció de Treball, que podria ser bastant més actiu; i el trasllat a Tarragona del centre de decisió sobre emergències d’aquest tipus. No ens dispersem: el que és imprescindible és fer bé les coses aquí.

Sap que hi ha una resolució del Parlament de l’any 2015 que insta el Govern a fer un estudi de la qualitat de l’aire del Camp de Tarragona, tenint en compte l’especificitat de les emissions de la indústria petroquímica?

Els sindicats han fet incidència en la qüestió no només de com mesurem sinó de què mesurem. Probablement tenim recursos públics, en els àmbits de la universitat i la recerca, que no aprofitem prou. Evidentment, que estigui compromès des de fa tant de temps, és un error que cal esmenar.

Comentarios
Multimedia Diari