Mor l'escriptor Juan Marsé als 87 anys

L'autor de 'Últimas tardes con Teresa' es considera un dels novel·listes més importants de la Barcelona de la postguerra

19 julio 2020 11:34 | Actualizado a 24 julio 2020 17:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

L'escriptor Juan Marsé ha mort als 87 anys. Pertanyent a la coneguda com a Generació del 50, Marsé –nascut amb el nom de Juan Faneca Roca- era un dels novel·listes més importants de la Barcelona de la postguerra. Deixa obres de gran rellevància i èxit com 'Últimas tardes con Teresa' (ambientada al Carmel i Premi Biblioteca Breu Seix Barral 1965), 'Si te dicen que caí' (Premi Internacional de Novel·la a Mèxic 1973), 'La muchacha de las bragas de oro' (Premi Planeta, 1978), 'Ronda del Guinardó' (Premi Ciutat de Barcelona, 1985) i 'El embrujo de Shanghai (Premi de la Crítica 1994 i portada al cine per Fernando Trueba). Juan Marsé va rebre el Premi Cervantes –el guardó més important de la llengua castellana- l'any 2008.

Nascut a Barcelona l'any 1933 i escriptor autodidacte, es considera una figura clau de la literatura en castellà i un referent de la novel·la de la postguerra a Barcelona. Marsé es definia a si mateix com un novel·lista català que escrivia en castellà.

Les seves primers obres van entroncar amb el relat social dels anys 50. 'Encerrados con un solo juguete' (1960) i 'Esta cara de luna' (1962) tracten les conseqüències de la Guerra Civil sobre la joventut. Després d'aquest debut, Marsé es va erigir com un dels principals artífex de la renovació de la novel·la espanyola els anys 60, que va adoptar noves formes i enfocaments.

El 1966 publica la novel·la 'Últimas tardes con Teresa', que va guanyar el Premi Biblioteca Breve i suposa l'inici cap al recorregut narratiu centrat en la Barcelona de la postguerra i la bretxa entre l’alta burgesia catalana i la immigració.

L'any 1973 publica 'Si te dicen que caí', considerada l'obra que l'endinsa en la maduresa literària, va ser prohibida per la censura franquista i es va publicar a Mèxic. Va rebre el Premi Internacional de Novel·la mexicà el mateix any.

Amb 'La muchacha de las bragas de oro' (1978) va guanyar el Premi Planeta i 'El embrujo de Shanghai' (1993) va ser guardonada amb el Premi Nacional de la Crítica i amb el Premi Europa de Literatura. L’any 2000 va publicar 'Rabos de lagartija', Premi Nacional de la Crítica i Premi Nacional de Narrativa. 'Canciones de amor en Lolita’s Club' (Lumen, 2005), 'Caligrafía de los sueños' (Lumen, 2011), 'Noticias felices en aviones de papel' (2014, Lumen) i 'Esa puta tan distinguida' (2016) són les últimes novel·les que ha publicat. El 2008 va ser distingit amb el Premi Cervantes, el guardó més important de les lletres espanyoles, i es va convertir en el primer català en rebre'l.

Directors de cinema com Vicente Aranda i Fernando Trueba van portar els seus llibres a la gran pantalla.

Comentarios
Multimedia Diari