Podemos reivindica els drets civils per defensar el referèndum davant el Govern d'Espanya

Desenes de càrrecs públics de Podemos, En Marea, PDeCAT, PNB, ERC i altres partits han intervingut aquest diumenge en un acte públic al Pavelló Segle XXI de Saragossa per defensar la celebració del referèndum independentista de Catalunya, convocat per l'1 d'octubre, i han reivindicat els drets civils per exigir la seva realització, vinculant-ho amb la democràcia a Espanya. 

En un acte amb càrrecs públics per la llibertat, la fraternitat i la convivència que ha tancat el secretari general de la formació morada, Pablo Iglesias, i el coordinador general d'IU, Alberto Garzón, ha intervingut l'encara secretari general de Podemos Aragó i secretari federal d'Organització, Pablo Echenique, qui ha manifestat el seu "ensurt" davant "la suspensió dels drets civils fonamentals, base de qualsevol democràcia europea". 

Echenique ha manifestat la seva "alarma davant les actuacions de Mariano Rajoy", urgint a deixar de costat els càlculs electorals per posar "el llarg termini per davant del regateig curt" i ha defensat la plurinacionalitat "com a realitat constitutiva d'aquest país" i la democràcia. 

L'eurodiputat Miguel Urbán ha asseverat que "al PP li agraden més els sobres que les paperetes i estan tractant de posar a la presó als alcaldes de Catalunya", a qui els ha manifestat la seva solidaritat. 

El diputat de SíQueEsPot Lluís Rabell ha expressat que "la independència s'ha situat a l'horitzó" i ha emplaçat a donar "un pas al endavant" per "sortir d'aquest compromís" i "repensar la democràcia". 

L'alcalde de La Corunya, Xulio Ferreiro, ha alertat de "la deriva autoritària del Govern Rajoy", a la qual ha oposat l'autonomia municipal i la presumpció d'innocència, mentre que l'alcaldessa d'Oviedo, Ana Taboada, ha deixat clar el seu "compromís amb la convivència", criticant "l'ineptitud" del Govern d'Espanya. 

L'alcalde de Ferrol, Jorge Suárez, ha esmentat al "cabdill Francisco Franco, que va morir al seu llit", assenyalant que "el seu esperit segueix present perquè segueixen tallant-se els drets de tots els ciutadans". 

Suárez s'ha mostrat convençut que si el fundador del PSOE, Pablo Iglesias, estigués avui aquí, proposaria el seu partit participar en aquest esdeveniment. 

Per la seva banda, l'alcaldessa de Badalona (Barcelona), Dolors Sabater, ha fet un reconeixement a "tota la gent represaliada en aquests moments" i els que han sortit al carrer a "defensar les llibertats". 

Sabater ha criticat el "règim del 78 i aquesta Constitució que ja no ens serveix", advocant per obrir un procés constituent "o una reforma en profunditat". 

L'alcalde de Santiago de Compostel·la, Martiño Noriega, ha plantejat que "les nacions de l'Estat" es componen "dels que escolten i els que parlen pels altres, els que creuen en la policromía i els que viuen en blanc i negre": "Triem votar, decidir, més democràcia, més política, drets civils", ha dit. 

Així mateix, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (PDeCAT), qui ha estat citat per la Fiscalia General de l'Estat per declarar, ha dit que si el fiscal general de l'Estat tingués "vergonya política" avui no estaria al càrrec, subratllant que els alcaldes citats han estat triats a les urnes, mentre que "ell ha estat reprovat pel Congrés dels Diputats". 

La vicelalcaldessa de Castelló, Ali Brancal, ha opinat que "la situació d'involució democràtica en què ens trobem" és "una cosa que ens afecta a tots, no és un problema de Catalunya", en al·lusió a les "retallades inhumanes de drets fonamentals". 

El regidor gadità Adrián Martínez ha enviat "salutacions fraternals i solidàries des de la ciutat del canvi" als presents. 

Igualment, l'alcalde de Rivas Vaciamadrid, Pedro del Cura, ha emparat als alcaldes que han estat imputats "per defensar la sobirania popular", manifestant que "hi ha un Madrid fraternal que treballa per un Estat en el qual el dret a decidir l'administri la política, no un fiscal i un coronel de la Guàrdia Civil". 

La portaveu de l'Ajuntament de Madrid, Rita Maestre, ha assenyalat que "un bon governant sap que no pot governar solament pels seus" i que ha de "buscar solucions mediadores" i assumir "la pluralitat".

Segons el parer de la presidenta de les Corts d'Aragó, Violeta Barba, "els problemes polítics no se solucionen amb entossudiment". 
"Ha arribat el temps de buscar solucions basades en el sentit comú", ha plantejat, elogiant "el diàleg" que va propiciar l'aprovació, el 1978, de la Constitució per exigir ara "altura de mires" en llaures al diàleg, ja que "tenir altura de mires no és ignorar a una part de la societat, no és aprofitar la situació per recórrer a una estratègia de deriva autoritària que retalla els drets de totes i tots". 

La diputada d'IU Aragó, Patricia Luquin, ha dit que "el dret a decidir ha de ser des d'un referèndum pactat, si no estarem parlant de drets i arriba el moment de començar a exercir-los", animant a convertir-se "en majoria perquè aquests drets siguin una realitat". 

El president del Parlament balear, Balti Picornell, ha asseverat que el català "és una llengua tan digna com l'espanyol" i "ha de ser patrimoni comú d'un Estat plurinacional", afegint que "Espanya no pot ser mai més un país centralista i de l'altiplà" i alertant de la inèrcia" que "continua". 

La presidenta del Parlament de Navarra, Ainhoa Aznárez, ha dit que "la política pública és també qüestió de dones" per "ser part de la solució a la qual ens hem vist abocades per governants incapaços d'escoltar", en al·lusió al conflicte del País Vasc: "Avui és encara moment de pau, de diàleg", ha assegurat. 

El secretari general de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachin, ha assenyalat que "a vegades cal ser valents per reivindicar segons quines coses" i que "la situació a Catalunya és preocupant". 

Ha defensat un "referèndum tranquil" i no fer política "amb la Guàrdia Civil trepitjant-li els talons", assegurant que "torna a ser el moment de ser valents" per convertir l'1-O en una "aportació a la llibertat", apostant pel "diàleg necessari". JA PROU 

Des de Canàries, Noemí Santana, ha asseverat que la seva generació està "farta que ens imposin", manifestant que "ja prou", mentre que des de Cantàbria, Verónica Ordóñez ha afirmat que Espanya "solament pot funcionar amb diàleg i democràcia". 

El portaveu de Podemos a Castella i Lleó, Pablo Fernández, ha opinat que el PP ha situat Espanya en l'"excepcionalitat", una "deriva embogida, autoritària i repressiva", contra el que ha deixat clar el seu "desig infrangible d'articular solucions polítiques a problemes polítics". 

El portaveu a la Comunitat Valenciana, Antoni Estany, ha plantejat que el PP valencià ha estat "l'exemple del pitjor model", basat en "la corrupció" i que "ha generat una confrontació amb Catalunya". 

El vicepresident de Castella-la Manxa, José García Molina, ha al·ludit a les "absències", esmentant la del PP, que "ni està ni se l'espera" i una "sentida", la del PSOE, animant a "seguir esperant que se sumeix al bloc democràtic enfront de les ingerències, la via repressiva i intervencionista del PP". 

Mentrestant, la diputada extremenya al Congrés Emparo Botejara ha elogiat l'"iberisme, resultat d'una integració territorial no cultural ni lingüística, unitat en la diversitat", cosa que "sona utòpica", encara que "la utopia serveix per caminar". 

El diputat murcià Óscar Urralburu ha subratllat que "la màfia no pot passar per sobre de la democràcia", mentre que la de La Rioja Ana Carmen Sáinz ha reivindicat el dret a decidir del poble català, així com els principis de "fraternitat, convivència i llibertat".