Procés al Procés. Un judici per a la història i per a la jurisprudència

Els analistes polítics i teològics, angelitzadors i demonitzadors del Procés, han tocat a bastament el factor dels imprevistos, un anar a corre-cuita que es va traslladar al minut després de l’activació de la via penal per part de l’Estat. La nominació d’advocats molt tècnics indicava una línia de defensa encaminada a evitar contaminacions polítiques.

Primer per una raó d’estratègia, basada en unes lleis garantistes que tampoc no es pensava que es llegissin des de les interpretacions més restrictives. En segon lloc, perquè la politització davant d’un tribunal polititzat sensu contrario podria contribuir a incrementar els prejudicis vers la banqueta.

Els bufets de les defenses estan entre els millors, són de telesèrie americana    

En aquest eix de coordenades, era idoni triar com a defensor del president Puigdemont un catedràtic de Dret Processal com Jaume Alonso-Cuevillas, acadèmicament i professionalment reconegut, que havia estat degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Prou causes polítiques s’han guanyat des dels defectes de forma en les instruccions i investigacions, o per les aplicacions errònies o prevaricadores de lleis i reglaments. Jordi Pina i Pau Molins han excel·lit com a lletrats brillants en causes mercantils, i algunes tan poc agraïdes com les de Jordi Montull i Fèlix Millet, respectivament.

Els bufets de les defenses estan entre els millors del punt de vista tècnic-jurídic, són els bufets de telesèrie americana, de passants amunt i avall, investigacions de carrer i de taula i finalment, els becs d’or amb la toga a la sala: els bufets Molins & Silva, Martell i Melero.

El vessant més polític el donen, de maneres però ben diferents, Gonzalo Boye, advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, i Andreu van den Eynde, que defensa Forcadell, Junqueras i Romeva, i coordina les defenses d’ERC. El perfil polític de Boye, defensor també de Puigdemont, el precedeix biogràficament des del MIR xilè i sis anys a la presó per una suposada col·laboració en el segrest per part d’ETA de l’industrial Emiliano Revilla, que sempre ha negat.

Els fiscals donaran molt de joc pel costat de la tècnica jurídica

Però l’advocat Boye ha excel·lit professionalment en afers obertament polítics: 11M, Guantánamo, Snowden, Bárcenas... Andreu van den Eynde ve d’una família d’esquerres exiliada, és dels que no te por de declarar-se marxista i practica el dret solidari des d’una participació “militant” al torn d’ofici, al servei dels qui no poden pagar-se una defensa. Domina tots els colors del dret penal fins a les expressions 3.0 del ciberdelicte.

Fonts jurídiques diverses coincideixen que les defenses del Procés optaran per la via mixta entre els pols polític i tècnic, buscant l’aplicació més favorable de la llei i la pressió sobretot internacional que tindrà un judici amb més traductors en els periodistes que en la relació lingüística entre totes les parts de l’audiència pública i altament publicada, amb vistes a cancelleries i el Tribunal Europeu de Drets Humans. Hi haurà bones peces oratòries de tots els costats de la llei, amb acusats i testimonis de molt catxet mediàtic, començant per l’exvicepresident Junqueras i l’expresident Rajoy, dotats per a la retòrica i la dramatúrgia.

Més enllà la dependència governamental del fiscal general de l’Estat, dels fiscals no se’n parla, queden difuminats en el cos funcionarial i no tenen els minuts de televisió i notorietat de la part contraria, però el Procés tindrà al davant grans professionals del Dret que s’estan preparant el judici amb rigor i donaran molt de joc precisament pel costat de la tècnica jurídica.

Tots plegats faran història, dictaran jurisprudència, no debades seran a la més alta instància del Tribunal Suprem. I probablement també faran cine, un nou film de gènere tribunals a afegir a defensors llegendaris amb cara de Charles Laughton (Testigo de cargo), Gregory Peck (Matar a un ruiseñor), Raymond Burr (Perry Mason), Paul Newman (Veredicto final), Tom Cruïse (Algunos Hombres Buenos), Keanu Reeves (Pactar con el diablo)....

A la ficció i a la realitat hi ha un denominador comú: el dèficit de gènere. L’excepció és Marina Roig, defensora de Jordi Cuixart. És barcelonina, de pare de la Conca de Barberà, advocada i criminòloga, experta en dret penal, més de vint anys d’experiència als tribunals. Amb les idees tan clares com el seu defensat, l’únic de la banqueta que no és polític.