Què passa si Puigdemont no acudeix a declarar a l'Audiència Nacional?

En aquest cas la Fiscalia podria demanar a la jutge que porta el cas, Carmen Lamela, que lliuri les corresponents ordres europees de detenció i entrega

31 octubre 2017 18:49 | Actualizado a 02 noviembre 2017 13:56
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L'expresident català Carles Puigdemont i els seus exconsellers han estat citats a declarar dijous a l'Audiència Nacional i s'obre ara la incògnita de si hi acudiran o no després de les paraules avui de Puigdemont a Bèlgica en el sentit que no tornaran a Espanya mentre no hi hagi garanties.

En el cas que no es presentin dijous al tribunal, la Fiscalia podria demanar a la jutge que porta el cas, Carmen Lamela, que lliuri les corresponents ordres europees de detenció i entrega (OEDE) i, en cas d'aprovar-les la magistrada, les autoritats  belgues haurien de procedir a l'arrest de Puigdemont i els seus consellers.

Les ordres europees de detenció o euroordres substitueixen entre els estats membres de la Unió Europea (UE) al procediment d'extradició amb un sistema àgil d'entrega que s'aplica a Espanya des del 2004, després que es traspongués al nostre ordenament una directiva europea del 2002.

El procediment de l'OEDE persegueix simplificar els tràmits i la documentació a remetre mitjançant la creació d'un document únic per tramitar-la.

La regulació europea redueix els motius de denegació de l'extradició i suprimeix el principi de doble incriminació en determinades circumstàncies, concretament en una llista de delictes en la qual no està la rebel·lió i la sedició, però sí alguns de corrupció, per això hi hauria la possibilitat que se li apliqués a Puigdemont, que està imputat per malversació.

En cas contrari, els delictes que s'atribueixen a l'expresident català han d'estar tipificats en l'ordenament jurídic belga perquè es pugui procedir a l'ordre de detenció i entrega.

Segons l'ordenament jurídic belga, els sis exalts càrrecs catalans serien detinguts i posats a disposició del jutge, que decidiria sobre la seva posada en llibertat o manteniment a la presó fins que es resolgués sobre l'execució de l'ordre.

Si els reclamats acceptessin la seva entrega a Espanya, aquesta es faria sense més complicacions, però, d'una altra manera, la decisió correspondria a la Cambra del Consell de Brussel·les, que disposaria d'un termini de quinze dies.

La seva decisió és recurrible en apel·lació (de manera que s'obriria un nou termini de quinze dies) i en últim cas davant la Cort de Cassació, que disposaria del mateix temps per resoldre.

Però a més, el jutge instructor podria considerar que la informació continguda en l'ordre de detenció no és suficient i requerir l'enviament d'informació complementària.

La llei belga estableix una sèrie de motius pels quals l'ordre pot ser rebutjada, com per exemple l'existència de raons per creure que la seva execució tindria com efecte una vulneració dels drets fonamentals de la persona reclamada recollits en el Tractat de la Unió Europea.

En qualsevol cas, si les persones afectades accepten el lliurament, aquesta ha de realitzar-se en els deu dies següents; si no l'accepten, la decisió ha de prendre's en un termini de seixanta dies a partir de la detenció. 

Comentarios
Multimedia Diari