Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Catalunya Entrevista a Jesús Gellida, politòleg

'Sense les dones no és possible cap transformació social'

Jesús Gellida (Benicarló, 1980) viu des del 2009 a Tarragona, on treballa com a tècnic d’inserció sociolaboral. Llicenciat en Ciències Polítiques i en Ciències del Treball, escriu periòdicament al ‘Diari’. Avui presenta el seu llibre, ‘El canvi global’, a les 19 h a la Llibreria de la Rambla.

M. Victòria Bertran

Whatsapp

- Per què treu ara el seu primer llibre, ‘El canvi global. Un peu a les institucions i mil als carrers’, un recull dels seus articles des del 2011, molts dels quals publicats al ‘Diari de Tarragona’? 
- És cert, jo porto escrivint articles des del 2011, quan vam viure el que semblava que havia de ser un canvi d’època, amb el 15M, les revoltes àrabs, l’Occupy Wall Street... Es preveien uns canvis socials importants, i hi coincidien també diverses convocatòries electorals. Trobo que ara és un bon moment per revisar-ho. 

- El presenta avui a Tarragona, oi?
- Sí. Avui a les set de la tarda a la Llibreria de la Rambla. Me’l presenta una bona amiga, la Sònia Farré, diputada d’En Comú Podem per Barcelona.

- Quants articles hi aplega?
- Són cent articles, organitzats en cinc capítols sobre la situació mundial, espanyola i catalana, i la realitat social i les transformacions polítiques. A banda dels articles publicats al Diari, en recullo d’altres que vaig penjar al meu bloc, en digitals del Camp, i a rebelion.org i webs de cooperació al desenvolupament.

Jesús Gellida està col·legiat pel Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs

- Tenint en compte que des del 2011 han passat tantes coses, quin interès pot tenir rellegir un article de llavors?
- Aquesta relectura dels fets pot servir per veure on érem abans i on som ara. Això va bé per analitzar a què ens referim quan parlem de ‘canvi’. La relectura ens fa adonar de quines coses efectivament han canviat i de quines no, i comprovem que es donen situacions paradoxals. Per exemple, aquell tan gran canvi que havia de comportar Barack Obama al capdavant dels EUA no va ser tal, i, ara, a més a més, hi tenim Donald Trump.

- Vol dir que això dels canvis és relatiu, doncs?
- Mirem el 15M, que sí que va suposar moltes coses noves, però a Espanya hi continua havent un govern del PP. És veritat que els nous partits sorgits del 15M han aconseguit alcaldies com les de Barcelona, Madrid, Cadis, València... i caldrà analitzar més endavant quins canvis reals han pogut fer. És a dir, que aquell anhel de canvi que va omplir les places sí que s’ha convertit en alternatives polítiques, però no ha arribat a desbordar les institucions com pretenia. Sobre aquest punt vull dir que no hem de pretendre que el món canviï només des de les institucions. Cal no oblidar la mobilització al carrer, que és essencial.

- Posi un altre exemple.
- El que pensàvem que havia de passar a Grècia amb la victòria de Syriza, i com al final el govern grec va seguir aplicant les mesures austericides de la troica...

El món no canviarà des de les institucions, només. És essencial la mobilització al carrer

 
- Un altre cas és Síria?
- Tant a Grècia com a Síria els dedico dos articles molt al detall. Recordem que a Síria tot va començar el 2011 amb una reivindicació de democràcia i dignitat de les classes populars. La situació ha derivat en una guerra civil amb el concurs de les potències mundials i regionals i els seus respectius interessos geoestratègics, i per a la qual no es veu sortida ni a curt ni a mitjà termini. És per tot això que crec que val molt la pena aquesta relectura.

- De les cites amb què obre cada capítol es dedueix que, malgrat tantes revolucions no quallades, en vostè predomina l’optimisme. És així?
- Sí. Una de les cites és d’Eduardo Galeano. És aquella que diu que «la utopia és a l’horitzó. Camino dues passes, ella s’allunya dues passes, i l’horitzó va deu passes més enllà. Llavors, per què serveix la utopia? Per a això, serveix per avançar».

- Per què escriu? Què el mou, ordenar les idees, interactuar amb la gent, o és que forma part del seu activisme cívic?
- Escric per una barreja de tot això. Crec que és una eina per a la transformació social i per ajudar a prendre consciència de les coses que passen, ajudar a fer persones més crítiques que es qüestionin el que està passant. 

Escric articles perquè crec que són una eina més per transformar la societat

- Provocar una reflexió, més que pontificar?
- Sí. Miro d’analitzar els orígens i els perquès de les coses, i després és com si li digués al lector: ‘ara fes-te’n tu la teva opinió’.

- L’epíleg el dedica al feminisme. Per què? 
- Tinc clar que el canvi social serà feminista o no serà. El model econòmic neoliberal perjudica especialment les dones, que sempre han estat les més desafavorides al llarg de la història. Sense les dones, sense la visió feminista, no hi ha transformació social possible.

El model econòmic neoliberal perjudica especialment les dones

- Com és que el llibre li prologa Arcadi Oliveres?
- Mai no estaré prou agraït a l’Arcadi Oliveres per fer-me el pròleg. Ell va ser professor meu del màster de Cooperació al Desenvolupament, i després vam coincidir a Procés Constituent. Jo sóc membre de Podem. L’Arcadi de seguida em va dir que sí quan li vaig demanar, malgrat tota la feinada que sempre té. N’estic molt content, perquè el fet que l’Arcadi hagi volgut fer el pròleg és com una mena de segell de qualitat per al llibre.

Comentarios

Lea También