Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Trapero, Sánchez i Cuixart, citats com a investigats per un delicte de sedició

EFE

Whatsapp
Plan corto del mayor de los Mossos, Josep Lluís Trapero. Foto: ACN

Plan corto del mayor de los Mossos, Josep Lluís Trapero. Foto: ACN

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat com a investigats (imputats) per un delicte de "sedició" el cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez; el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i una intendent de la policia catalana.

Fonts de l'Audiència Nacional han confirmat a Efe que la citació és per a divendres que ve en relació amb el setge de la conselleria d'Economia el passat 20 de setembre, mentre les forces de seguretat portaven a terme un registre al seu interior.

Després del setge, la Fiscalia va denunciar els fets com a constitutius d'un delicte de sedició i la jutge la va admetre a tràmit en entendre que el fi últim dels disturbis és el d'una ruptura de la forma de govern.

Com a primera diligència d'investigació, la jutge va demanar l'informe de l'Institut Armat, que inclou fins a sis peticions per escrit als Mossos en relació amb els incidents de la conselleria, contestades -en algun cas dues hores després- amb concises respostes que s'havia donat tràmit a la sol·licitud.

A més de les peticions per escrit, els guàrdies van demanar diverses vegades ajuda a la intendent dels Mossos Teresa Laplana, desplaçada al lloc des de primera hora del matí, però fins a les 14.30 hores no es va presentar un responsable de la Unitat de Control de Masses.
En una d'aquestes peticions, es trasllada a la intendent dels Mossos la necessitat de protegir els tres cotxes que havien quedat fora i que ja estaven envoltats. Se li va dir que els cotxes tenien "armes llargues" i que si els manifestants accedien als vehicles "podria incrementar-se l'amenaça de forma molt important".

L'intendent va respondre, segons el guàrdia, que no podia fer res i que la seva intenció era "mantenir la situació".

El relat dels guàrdies que van actuar revela que els agents que custodiaven la porta es van veure obligats a entrar a l'edifici per evitar "l'enfrontament directe" davant l'actitud "cada vegada més hostil" dels manifestants.

I, a mesura que avançava el dia i creixia el nombre d'assistents, la Guàrdia Civil constata que la protesta estava coordinada i organitzada, fins i tot amb avituallament i amb voluntaris que van formar una cadena humana per permetre la sortida de l'edifici de les autoritats i treballadors, però no de la comitiva judicial.

A les deu de la nit es va donar per finalitzat el registre, però la comissió judicial "va quedar retinguda i assetjada en contra de la seva voluntat".

Dues hores després, Sànchez i Cuixart, pujats a un vehicle de la Guàrdia Civil -que ja havien estat destrossats- van arengar els assistents a persistir en la protesta. Segons el parer de la Guàrdia Civil, tots dos van demostrar capacitat per coordinar la protesta, però no van usar aquest control per dissoldre una manifestació que havien convocat i que estava "coaccionant" els agents.
Més tard, "la massa" va intentar accedir a l'edifici per la força. El testimoni d'un dels agents diu: "L'ambient a l'exterior era molt tens i hostil, tirant objectes i insultant constantment els guàrdies civils. També realitzaven càntics en els quals deien 'aquesta nit dormireu aquí' (...) sobre les 3 del matí hi va haver una càrrega violenta dels manifestants contra les portes en la qual per part d'uns 15 agents de Mossos i la Guàrdia Civil va caler aguantar les portes, ja que semblava que la massa podia tirar-la a terra i accedir".

Per llavors, la secretària judicial havia sortit per un teatre annex camuflada entre el públic que havia anat a la funció. Els agents van sortir entre les quatre del matí i les set.

A més, l'informe deixa constància que aquell dia la Guàrdia Civil va enviar fins a 24 sol·licituds de suport als Mossos, deu d'elles amb caràcter urgent, a diversos punts com Sabadell (Vallès Occidental), a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), Vic (Osona), Tàrrega (Urgell), Lleida (Segrià), Manresa (Bages), Reus (Baix Camp) i Valls (Alt Camp).

En concret, van alertar d'una concentració que es dirigia a la casa caserna de Vic, pel que van demanar suport per garantir la integritat del personal que allà presta servei i de les famílies que allà resideixen; i van fer el mateix al polígon industrial de Bigues i Riells, ja que la comissió judicial no podia abandonar el lloc en haver diverses persones tirades a terra.

Fins i tot, adverteixen que han tingut coneixement que "tots els alumnes de batxillerat dels dos instituts" de Tàrrega es concentressin l'endemà davant la caserna d'aquesta localitat. 

Temas

Comentarios

Lea También