Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Trapero, Sànchez i Cuixart declaren per sedició davant l'Audiència Nacional

La jutgessa ha citat tres testimonis: dos guàrdies civils i la secretària judicial del Jutjat 13 de Barcelona 
 

Europa Press

Whatsapp
El Mayor de los Mossos, Josep Lluís Trapero, a las puertas de la Audiencia Nacional, en su anterior declaración. FOTO: EFE

El Mayor de los Mossos, Josep Lluís Trapero, a las puertas de la Audiencia Nacional, en su anterior declaración. FOTO: EFE

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; la intendent Teresa Laplana, i els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, tornen a declarar aquest dilluns davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela investigats pel delicte de sedició, davant les noves dades que han aportat els atestats de la Guàrdia Civil sobre els incidents registrats a Catalunya els dies 20 i 21 de setembre i durant el referèndum independentista de l'1 d'octubre. 

La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 ja va prendre declaració als quatre el passat 6 d'octubre, però va ser tot just aquell dia quan l'Institut Armat va aportar els seus informes, en els quals apunta que els investigats formaven part de l'organigrama del Govern en la seva estratègia cap a la independència. 

Per tant, un cop estudiats els atestats, Lamela vol que Trapero, Laplana, Sànchez i Cuixart tornin a comparèixer per preguntar-los per la nova informació de la qual disposen el Jutjat d'Instrucció i la Fiscalia, tant pel paper que van exercir els Mossos en els escorcolls en les seus de la Generalitat i en el referèndum, com la implicació de Sànchez i Cuixart en el disseny del pla independentista. 

A més dels quatre investigats per sedició, la magistrada ha citat a declarar aquest dilluns tres testimonis dels fets: dos guàrdies civils i una secretària judicial del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que va ordenar els escorcolls el 20 de setembre.

COMITÈ ESTRATÈGIC I EXECUTIU 

Concretament, l'informe que la Guàrdia Civil va enviar a l'Audiència Nacional estableix dos comitès en el camí cap a la independència, un d'estratègic, en el qual situa Sànchez i Cuixart, i un altre executiu, exercit pels Mossos que dirigeix Trapero. 

Pel que fa al delicte de sedició que investiga la magistrada i que hauria estat comès els dies 20 i 21 de setembre --encara que l'atestat també inclou l'1 d'octubre--, la Benemèrita va veure en l'actitud dels Mossos una "inacció flagrant" durant les mobilitzacions contra els escorcolls a les seus de la Generalitat i durant el referèndum. 

Sànchez i Cuixart, per la seva banda, van ser responsables, segons la Guàrdia Civil, d'"encoratjar la massa" cridant a la protesta tant davant de la Conselleria d'Economia --d'on els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil no van poder sortir durant gairebé 24 hores-- i després davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). 

Després de l'estudi d'aquest nou material aportat a la causa, la magistrada instructora, que veu "essencial" el paper jugat per l'ANC i Òmnium en el full de ruta per a la independència, ha decidit citar-los un altre cop amb prou feines deu dies després de la seva primera compareixença en aquest òrgan judicial.

PRIMERA DECLARACIÓ 

L'interrogatori del 6 d'octubre va arrencar amb la intendent Laplana, que va respondre les preguntes de les parts per videoconferència en acreditar un problema de salut relacionat amb vertígens que li impedia viatjar fins a Madrid. 

Després d'ella, va arribar el torn a Trapero, qui va explicar que l'actuació per protegir el dispositiu de la Guàrdia Civil davant la seu de la Conselelria d'Economia el 20 de setembre va ser "correcta i necessària" perquè no se'ls havia avisat amb prou antelació. 

Per la seva banda, Sànchez va respondre únicament les preguntes del seu advocat i va afirmar que les convocatòries d'aquell dia eren de caràcter pacífic, mentre que Cuixart es va acollir al seu dret de no respondre cap pregunta. La jutgessa no va acordar llavors mesures cautelars per a cap dels quatre a l'espera d'aquesta nova citació judicial.  

Temas

Comentarios

Lea También