Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un policia i quatre regidors, investigats per coaccionar hotels per fer fora policies de l'1-O

La fiscalia creu que els tres tinents d'alcalde (PSC) i una regidora de l'oposició (ERC) van amenaçar els propietaris si no expulsaven els agents espanyols

ACN

Whatsapp

La magistrada del Jutjat d'Instrucció número 2 d'Arenys de Mar (Maresme) ha admès a tràmit una querella de la Fiscalia de Delictes d'Odi contra tres tinents d'alcalde (PSC) i una regidora de l'oposició (ERC) de Pineda de Mar per delictes de coaccions i falsedat en document oficial per haver suposadament forçat els propietaris de dos hotels a fer fora dels seus establiments agents de la Policia Nacional que van participar en l'operatiu contra l'1-O. Els querellats són la primera tinenta d'alcalde i regidora de Promoció Econòmica, Carme Aragonés; el segon tinent d'alcalde i regidor responsable d'urbanisme, Jordi Masnou; la tercera tinenta d'alcalde i regidora de comunicació i presidència, Silvia Biosca; la regidora d'ERC Mònica Palacín, i el cap de la policia local, C.S.M.. El ministeri públic creu que van amenaçar els amos dels hotels amb tancar els establiments durant cinc anys si no feien fora els agents, cosa que va passar el 3 d'octubre.

Segons el fiscal Miguel Ángel Aguilar, els 500 policies allotjats al Checkin Pineda i al Checkin Mont Palau tenien contractada l'estada fins al 5 d'octubre. El 2 d'octubre va tenir lloc una multitudinària manifestació davant dels hotels per condemnar l'actuació policial de l'1-O. Atesa la situació de tensió que es va viure, cap a les 21 hores, la primera i el segon tinents d'alcalde, la regidora d'ERC i el cap de la policia local, de paisà però que es va identificar, van anar al Checkin Mont Palau "sense cita programada i fora de l'agenda oficial", per, "de comú acord, amb el ferm propòsit de comminar la direcció de la cadena hotelera, prevalent-se de l'autoritat que representaven, aconseguir l'expulsió" dels agents.

Així, "amb suport intimidatori", van demanar parlar amb el director de l'hotel i li van "exigir" tancar l'hotel i "desallotjar" els policies. El director va trucar el gerent de la cadena i la tinenta d'alcalde li va reiterar, per telèfon, la petició. El gerent s'hi va negar al·legant que els agents no havien causat cap problema i aleshores Aragonès va passar el telèfon a Masnou que, com a responsable d'urbanisme, va "advertir expressament, amb to desafiant i atemoridor" el gerent per fer fora "aquells clients sí o sí". El fiscal assegura que el regidor va cridar al gerent dient-li que allà manava ell i "si ell deia blanc, és blanc". Com que el gerent mantenia la negativa, el regidor "va incrementar la seva inadmissible pressió, advertint-lo de forma desafiant que si no feia fora els policies li tancaria l'hotel el dia següent i estaria tancat cinc anys".

El gerent li va respondre al regidor que no podia fer això i que abans havia de parlar amb un comissari de policia de Madrid. Masnou li hauria respost que a ell li era "igual" amb qui parlés, ja que era el tinent d'alcalde qui "manava" i que "faria tot el que hagués de fer per tancar els hotels".

La comitiva municipal va marxar de l'hotel i el gerent de la cadena, amb el "temor a possibles i creïbles represàlies", va redactar una carta on deia que "degut a una reunió mantinguda amb responsables de l'Ajuntament de Pineda" es veien "obligats" i "sota amenaça de tancar els hotels durant cinc anys", a desallotjar el contingent policial el 3 d'octubre a les 4 de la tarda. La carta la va enviar al director dels dos hotels, que ho va comunicar verbalment i per escrit als responsables policials allotjats a l'hotel Mont Palau. El director va enviar la mateixa carta al recepcionista de l'altre hotel, el Checkin Pineda, que també ho va comunicar a l'inspector de policia a càrrec del contingent d'aquell establiment.

Poc després, aquella mateixa matinada, Aragonès va explicar en directe a La Sexta TV: "No hem necessitat cap mesura de força, pensem que el diàleg és el millor i així hem arribat a un acord". Si els hotels no haguessin accedit a fer fora els policies, Aragonès va dir que el consistori hauria mirat què fer amb els advocats i tècnics de l'Ajuntament.

A primera hora del matí del dia següent, Aragonès i la tinent d'alcalde de comunicació, Sílvia Biosca, estaven "preocupades" perquè la carta del gerent dels hotels havia arribat a la premsa. Per això van anar a l'hotel Mont Palau per demanar una reunió urgent a l'Ajuntament amb la direcció dels hotels per fer un comunicat conjunt. La reunió es va fer a les 11 del matí, i hi van assistir el director de qualitat i expansió i el director financer de la cadena. Les tinentes d'alcalde, "amb la finalitat de doblegar la voluntat" dels hotelers, els van "exigir" que signessin un document "confeccionat falsament" per part de Biosca "seguint les instruccions" d'Aragonès, on constava un "suposat comunicat de premsa conjunt" entre el consistori i la cadena hotelera.

El comunicat per enviar a la premsa "senyalava amb manifest menyspreu a la veritat, que la direcció dels establiments conjuntament amb el govern municipal han plantejat la possibilitat d'avançar la sortida del personal allotjat per raons de seguretat i amb la finalitat de garantir la convivència al municipi". A més, afegia que "concretament ahir, en una reunió amb el govern municipal i la cadena hotelera, es va acordar de mutu acord que la sortida es produiria en el transcurs del dia d'avui" i que "en cap cas hi ha hagut cap mesura de pressió a l'hora de prendre aquesta decisió i desmentim que l'Ajuntament hagi amenaçat l'establiment hoteler amb el seu tancament".

Els dos representants dels hotels van negar-se a signar el document perquè deien que no era veritat, però el comunicat es va distribuir igualment entre els periodistes. Segons el fiscal, la transcendència pública d'aquest document suposa un "desprestigi" i "descrèdit" per la cadena hotelera davant de "possibles clients de tot Espanya" per "l'aparent imatge transmesa de tracte discriminatori comès per motius d'origen nacional dels seus clients, en aquest cas, policies".

Per tot això, la jutgessa d'Arenys admet la querella contra Aragonés per un delicte continuat de coaccions i un altre de falsedat en document oficial comès per autoritat, contra Biosca per coaccions i falsedat documental, i per coaccions contra els altres tres querellats. Els quatre regidors van negar els fets al novembre davant la unitat de la policia espanyola adscrita a la Fiscalia de Barcelona.

La magistrada instructora ha citat els testimonis pel 25 de juny, entre els quals hi ha el gerent de la cadena d'hotels, cinc testimonis més i tres responsables de la policia espanyola. Igualment, ha sol·licitat les imatges de l'entrevista televisiva a Carme Aragonès, els contractes per l'estada dels policies als dos hotels i informació sobre la data, manera i circumstàncies de la sortida dels agents. Els cinc investigats seran citats més endavant. L'Associació Unificada de la Guàrdia Civil també va presentar una denúncia pels mateixos fets.

Comentarios

Lea También