Un terç d’espanyols avalaria un referèndum a Catalunya

La meitat dels enquestats pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), organisme dependent de la Generalitat, reclamen una sortida «eminentment política» a la crisi catalana

22 noviembre 2019 09:00 | Actualizado a 22 noviembre 2019 10:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Un 36,2% dels espanyols serien favorables a la celebració d’un referèndum perquè els catalans decidissin «quina relació volen» entre Catalunya i l’Estat, enfront d’un 51,8% que estaria en desacord, mentre que el 33,9% veuen injust l’empresonament dels dirigents independentistes.

Així ho determina una enquesta realitzada de forma presencial a 3.600 ciutadans de tot l’Estat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat entre el 9 de setembre i el 17 d’octubre, és a dir, majoritàriament els dies immediatament anteriors a conèixer-se la sentència condemnatòria contra els líders independentistes dictada pel Tribunal Suprem, el 14 d’octubre.

El sondeig, que ha tingut un cost de 98.820 euros, indica que el 21,1% dels espanyols enquestats diuen mostrar-se «molt d’acord» amb la celebració d’un referèndum a Catalunya, un 15,1% «més aviat d’acord», el 6,3% «ni d’acord ni en desacord», un 11,2% «més aviat en desacord» i per últim el 40,6%, «molt en desacord».

Només tenint en compte els catalans, els partidaris d’un referèndum exclusivament en territori català ascendeixen fins al 70,8%.

D’altra banda, el 33,9% d’espanyols sostenen que l’empresonament dels dirigents independentistes és injust, un percentatge que puja fins al 75,2% si es pregunta només a catalans i se situa en el 26, 3% entre la resta de ciutadans de l’Estat.

El sondeig també assenyala que el 42,4% dels catalans aposten per «una política de diàleg i negociació sense límits» entre Catalunya i l’Estat, opció només escollida pel 17,2% d’enquestats a la resta d’Espanya; en canvi, que la política s’emmarqui en els límits de la Constitució és l’opció que trien el 38,1% dels catalans i el 48,4% de la resta de ciutadans espanyols.

El 49,8% del total d’enquestats reclama «una solució eminentment política» a la crisi catalana –entre els catalans aquest percentatge arriba al 75% i entre la resta d’espanyols baixa fins al 45,2%–, i el 24,1% aposta per «una solució eminentment judicial» –opció triada pel 8,1% de catalans i el 27% de ciutadans de la resta de l’Estat.

Una altra de les preguntes plantejades pel CEO assenyala que el 43,8% espanyols són contraris a un referèndum perquè «la unitat nacional no es pot votar», un percentatge que puja fins al 48,8% si s’exclou de la mostra als enquestats catalans.

Així mateix, un 44,7% dels enquestats apostaria per un referèndum a tota Espanya sobre el futur de Catalunya, opció que només avalen el 35,9% de catalans i, per contra, donen suport el 46,3% d’enquestats de la resta de l’estat.

En cas que se celebrés un referèndum «legal i acordat sobre la independència de Catalunya», un 53,3% dels espanyols, segons l’enquesta, afirmen que acceptarien el seu resultat, una resposta que no arriba a la majoria entre els enquestats no catalans, quedant-se al 48,2%.

El sondeig de la Generalitat també pregunta sobre qüestions com la valoració de la monarquia, que segons aquesta enquesta el total d’espanyols suspenen amb una nota mitjana de 4,21, per sobre del 2,21 que li atorguen com a mitjana els catalans preguntats.

Així mateix, la tasca que fan els els Mossos d’Esquadra està aprovada amb un 5,96 de mitjana entre els catalans enquestats i suspenen entre la resta d’espanyols amb el 3,96.

«Fer llum a la situació política»

En la roda de premsa de presentació de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, la consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó, va afirmar que el Govern pretén amb aquest sondeig «fer llum a la situació política actual».

La consellera Budó va ressaltar també la «disparitat d’opinió» existent entre la ciutadania i els representants dels partits polítics d’àmbit estatal i, a la llum dels resultats, va apel·lar novament al «diàleg» entre l’executiu central i la Generalitat de Catalunya per canalitzar la crisi política catalana.

Comentarios
Multimedia Diari