Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Zoido diu al Consell d'Europa que la policia va actuar prudentment i no contra les persones ni les seves idees

Respon a la petició d'investigar l'actuació policial destacant que Espanya és una democràcia i que complien un mandat judicial 

Europa Press

Whatsapp
El ministre Zoido i la ministra Cospedal durant l'acte central de celebració de la festivitat de la patrona de la Guàrdia Civil, la Verge del Pilar, a Toledo. FOTO. ACN

El ministre Zoido i la ministra Cospedal durant l'acte central de celebració de la festivitat de la patrona de la Guàrdia Civil, la Verge del Pilar, a Toledo. FOTO. ACN

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha contestat a la petició del Consell d'Europa d'obrir una investigació sobre l'actuació policial l'1 d'octubre afirmant que els Cossos i Forces de Seguretat "van actuar prudentment, apropiadament i proporcionadament" i que "les actuacions no van estar dirigides contra els ciutadans i les seves idees, sinó que van cercar la no celebració de la consulta", a més per ordre judicial. 

Zoido va respondre així, en una carta datada el 6 d'octubre, a la que li havia enviat dos dies abans el comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muzniek, que es declarava "preocupat" per l'actuació policial el dia de la consulta i demanava una investigació "ràpida, independent i efectiva" de les denúncies d'ús desproporcionat de la força. 

Muzniek també demanava que es depuressin responsabilitats per "qualsevol mala conducta" i reiterava una recomanació que va fer en la seva visita a Espanya el 2013, la creació d'un mecanisme independent per recollir les queixes per actuacions policials, ja fos ampliant les competències del Defensor del Poble o creant una altra institució. 

En la seva resposta, Zoido evita contestar expressament a aquestes peticions i opta per subratllar que "Espanya és una democràcia consolidada, governada per l'Estat de Dret, que sempre cerca la defensa dels drets i llibertats dels seus ciutadans aplicant totes les salvaguardes democràtiques". 

Zoido recalca que "cap democràcia consolidada pot acceptar un desafiament al seu ordre constitucional i a la seva integritat territorial que cerqui la imposició per la força d'un projecte de ruptura". "La primera condició per al funcionament d'un sistema democràtic". 

Pel mateix motiu, avisa que "una comunitat internacional en la qual l'Estat de Dret preval no pot acceptar el comportament antidemocràtic d'uns pocs que ignoren els drets de tots els altres i que volen subvertir unilateralment els principis i valors en els quals es funda la coexistència democràtica en una societat avançada". 

A més de recordar que Catalunya "gaudeix, en el marc d'un Estat àmpliament descentralitzat, d'un alt grau d'autonomia política i autogovern", deixa clar que "a Espanya ningú és perseguit per les seves idees" i "qualsevol aspiració política pot ser expressada i canalitzada a través de vies legals".

La Constitució permet reformar el que és relatiu a la unitat

És més, destaca que la Constitució del 1978 "permet la reforma dels seus principis més fonamentals, inclosos els de sobirania i unitat", però "a través d'un procediment amb garanties i majories qualificades" que és el que "els secessionistes han ignorat de manera deliberada". 

En aquest context, diu que el Tribunal Constitucional "va declarar il·legal" la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre i va recordar als poders públics el seu deure d'impedir-lo, arran de la qual cosa el poder judicial va iniciar procediments.

"Seguint instruccions del Poder Judicial" 

Així, explica que els Cossos i Forces de Seguretat van actuar l'1-O "seguint instruccions del Poder Judicial" i que ho van fer amb proporcionalitat i prudència per "assegurar el compliment de la llei i la protecció dels drets i llibertats de tots els ciutadans". 

A més, assegura que els cossos policials van actuar no solament per "la manifesta il·legalitat" del referèndum sinó també "per l'absoluta falta de respecte pels estàndards democràtics més bàsics" que requeriria una consulta d'aquest tipus. I recorda que la primera d'elles és celebrar-se en el marc de la legalitat, com marquen les recomanacions de la Comissió de Venècia, que pertany al Consell d'Europa.  

El ministre també recorda que Espanya dona suport al Consell d'Europa perquè és "un espai jurídic amb garanties mínimes compartides" en tres pilars: la defensa dels Drets Humans, la democràcia pluralista i la primacia del Dret, incloent-hi la lluita contra la discriminació de les minories, la xenofòbia, el crim organitzat i el terrorisme.  

Temas

Comentarios

Lea También