A l'aventura per la Xina

És una noia de reptes i aventures. Això és el que ha motivat l’Ariadna Salvans a anar-se’n a viure a la Xina. «Tenia ganes de conèixer la seva cultura i el seu idioma i ara tenia la possibilitat de fer-ho», explica la jove vila-secana de tan sols 20 anys.

Fa tres setmanes que està instal·lada a Hangzhou, a dues hores de Xangai. No va marxar sola. Va fer les maletes amb el Marc Sangüesa, la seva parella. De fet, ell la va encoratjar a viure aquesta nova experiència: «Quan ens vam conèixer els dos passàvem per etapes de la nostra vida una mica estancades i buscàvem un canvi», apunta l’Ariadna.

El Marc té 25 anys i és de Tarragona. Ha estudiat la carrera de turisme i ha treballat en diferents hotels de la província. Ella, en canvi, va començar a cursar Arts escèniques a la Nancy Tuñon de Barcelona, però per qüestions econòmiques no va poder continuar.

Ara per ara els dos busquen feina a Hangzhou, la ciutat que els ha acollit. Intenten guanyar-se la vida amb alguna professió relacionada amb la seva formació però segons l’Ariadna necessiten trobar feina del que sigui per poder sobreviure.

Ja tenen el seu currículum en un Disneyland que obriran pròximament a Xangai. I és que aquests dos últims anys ella ha estat treballant de ballarina en els shows de Barri Sèsam de Port Aventura. Però no es tanquen a res. També s’estan donant a conèixer com a possibles professors d’extraescolars, sigui d’anglès o espanyol.

Són conscients que han de millorar l’idioma i per això a principis de Març començaran un curs de xinès a la Universitat de Zhejiang de Hangzhou.

«Nosaltres no sabem gaire xinès i al principi va ser un canvi molt impactant. La població desconeix gairebé al 100% l’anglès i la comunicació resulta molt difícil», reconeix l’Ariadna. Esperen que la universitat els permeti començar a crear nous vincles socials amb la gent local i la internacional que resideix a la ciutat.

Però no tan sols la relació amb els conciutadans és complicada sinó que «la muralla cibernètica» no facilita «la lliure expressió i comunicació» amb la resta del món a través de les xarxes socials occidentals.

Estranys costums

Els primers dies van quedar sorpresos amb alguns dels costums que tenen els ciutadans d’aquella regió xinesa: «Condueixen agressivament tocant el clàxon tota l’estona, sense casc en dur una moto, sense respectar ni els semàfors ni els vianants, escupen a terra, tiren els mocs a terra, no són gaire curosos amb la higiene de la seva llar, ens fan fotografies d’amagat (perquè som occidentals), alguns van en pijama pel carrer i gairebé tothom porta una moto elèctrica amb què condueixen tant per un carril especial com per la vorera».

Però a vegades les primeres aparences enganyen. L’Ariadna diu que són molt amables i que «no dubten ni un segon en ajudar-te». D’altra banda, valoren «l’encant particular» de Hangzhou, una ciutat amb grans atractius turístics, baixa pol·lució i una molt bona gastronomia.

Però marxar també significa deixar moltes coses enrere. La família, els amics, «la gosseta, les comoditats de casa o productes com el Nesquik», diu l’Ariadna. Reconeix que troba molt a faltar als encara que estiguin en contacte cada dia pràcticament.

Per a ells no va ser fàcil acceptar que marxava i a més a més tan lluny. «Per què no pots anar a Alemanya o a França?», li deien. Però finalment van entendre que seria una experiència que li aportaria «moltes coses bones». Pel currículum del Marc era important aprendre un idioma que el diferenciés de la resta de graduats en Turisme.

I la Xina és per sempre? Doncs qui sap. «Els nostres plans de futur són aprofitar les oportunitats que se’ns plantegin», explica l’Ariadna.