Adéu al fruiter de tota la vida

El Jaume, propietari de Fruites i Verdures J. Rofes, una botiga situada al carrer Pins del nucli antic de Salou, ha abaixat la persiana el darrer dissabte del mes de febrer de manera definitiva. Els seus pares la van obrir l’any 1967 i ell la va heretar el 1993. Enguany feia cinquanta-un anys que estava oberta!

Uns dies abans, va comunicar la decisió presa a la seva clientela més fidel. Un d’aquests avisos, era un WhatsApp agraït i concís, que deia: «Hola guapa! Aquesta setmana, malauradament tancarem definitivament. Avui començarem la liquidació fins a acabar existències. Gràcies per haver-me ajudat tot aquest temps».

Un missatge que va deixar glaçada la receptora, tot i que era esperat, ja que feia un any que li comentava que qualsevol dia tancaria. La dona, que viu a prop de la fruiteria, s’havia acostumat a fer el sopar amb la verdura i la fruita acabada de comprar a la tarda: crema de carabassa; amanides variades; truita de carabassó; mongetes amb patates i pastanagues; pomes al forn; un suc verd amb fulles d’espinacs, api, peres i llimona... Maleït peix gros que es menja el petit!

Al nucli antic l’enyoren els pocs botiguers que resisteixen, així com el veïnat

El Jaume, nascut a Vila-seca i a punt de fer 45 anys, es va acomiadar amb tristesa de les persones que anaven sovint a comprar a l’establiment i de tot el gènere que omplia les prestatgeries: fruita i verdura de molt bona qualitat, sovint de kilòmetre 0 –ara tan de moda!–, ja que la seva germana, que té un tros a Vinyols i els Arcs, era una de les proveïdores principals. 

L’únic ofici que havia tingut en la vida ara era el de fruiter. Per això, li costava creure que, per fi, havia fet el pas de tancar la botiga. Ha estat un tancament forçat per la competència dels grans supermercats i dels comerços de propietaris asiàtics, tot i que ha estat una decisió voluntària. Podria haver aguantat més temps darrere del taulell? 
És una pregunta sense resposta perquè va voler aprofitar l’oportunitat que li oferien de treballar a un gran complex turístic durant nou mesos a l’any. Per fi, enguany podrà fer vacances! El satisfarà la nova feina? El Jaume, actor de la companyia teatral La Tramoia i un apassionat del teatre i del cinema, és un home afable i bon conversador, pare de la Julieta i de l’Aina, que segur que de seguida s’adaptarà a la nova situació i es farà amb tothom.

Mentre, al nucli antic, els pocs botiguers que resisteixen –fa pocs anys van tancar la merceria La Primavera i la sabateria Virginia, obertes també des del segle passat– i el veïnat l’enyoren. El Jaume feia sovint el cafè al barri abans d’obrir o després de tancar. També més enllà segur que el recorden, ja que la fruiteria tenia una clientela molt diversa i cosmopolita: a l’hivern, hi comprava gent de Salou i d’altres poblacions veïnes i a l’estiu, persones estrangeres i d’arreu de l’Estat que estaven de vacances.
El Jaume, un comerciant generós, a l’hora de cobrar descomptava uns quants cèntims als compradors habituals. També els regalava cada any una bossa de la compra decorada amb una fruita. La d’enguany era groga i amb una llimona. Una metàfora de l’acidesa que provoca a l’estómac l’adéu al fruiter de tota la vida.